Solé i Sabaté exposa una visió de Companys ‘realista i sense tabús’

“Matant Companys es volia matar el ser i l'esperit de Catalunya”. Així s'expressava l'historiador i catedràtic de la Universitat Autònoma de Barcelona, Josep M. Solé i Sabaté, durant la conferència A l'entorn de la memòria històrica, acte principal de la commemoració del 67è aniversari de l'execució de l'antic president de la Generalitat. Durant la xerrada, que va tenir lloc dilluns 15, hores després de l'ofrena floral, l'historiador va tractar la vida de Companys i la seva evolució política “de forma realista i sense tabús”.

Durant la xerrada, va destapar algunes falsedats històriques, com que l'antic president va ser advocat de la FAI, i va explicar que, al llarg dels anys la tendència política de Companys va evolucionar “del republicanisme possibilista, reformista i més aviat espanyolista al nacionalisme català”. Sobre el seu paper durant la República, Solé i Sabaté té clar que el president Macià va “tapar” Companys durant molt de temps però que aquest, un cop va ocupar el seu lloc, va acabar convertint en un punt clau el paper d'Esquerra Republicana a Madrid. “Era un maniobrer que coneixia gent, feia passadissos i tancava tractes”, afegia. Malgrat tractar-se d'un homenatge, l'historiador va explicar obertament que la Generalitat republicana i Companys van cometre molts errors. Finalment, quan els franquistes el van tenir presoner, Companys sabia que pagaria per tot el poble de Catalunya. “Mentre la gent no reconegui els errors i els fets del passat, la reconciliació i el desgreuge sempre seran parcials”, va comentar Solé i Sabaté abans d'explicar les dificultats que l'estat espanyol li posa, encara ara, a l'hora de demanar l'expedient penitenciari de Companys.

La memòria històrica
A més de glossar la figura de Lluís Companys, l'historiador va oferir una introducció al voltant de la importància de la memòria històrica com a complement i ajuda de les cerques que els historiadors realitzen. “Amb els documents, els testimonis i la memòria històrica és com construïm aquest trencaclosques que és el passat”, va exposar. Solé i Sabaté va fer referència a la importància dels testimonis de primera mà en temes com, per exemple, la importància de la feina de Joan Peiró i el Forn del vidre a Mataró. “La memòria històrica està de moda i això no és bo perquè les modes passen”, va reflexionar des de l'inici. La nova llei de la memòria històrica –“és partidista, sí, però jo sóc historiador i no polític”- i una crítica a la societat democràtica i als polítics actuals van ser altres de les reflexions que va fer en els primers minuts de la seva xerrada.

La sessió, presidida per Joan Antoni Baron, va comptar amb la presència de diversos regidors de l'ajuntament. Durant la seva introducció, Mercè Colomer, presidenta de l'Òmnium Cultural de Mataró, va glossar la trajectòria del conferenciant. Colomer va destacar, entre altres coses, els seus orígens al Pla d'Urgell amb una família de mestres; els seus treballs sobre, per exemple, la història del Barça o la seva relació amb mitjans de comunicació com el programa Espais de la Memòria, que condueix a Catalunya Ràdio, o la revista Sapiens, de la qual n'és assessor. Solé i Sabaté, a més, va ser el primer director del Museu d'Història de Catalunya.