'Sóc afortunat de poder viure fent d’actor, perquè és un ofici de misèria'

Ha estat a les ordres d’un munt de directors de prestigi i actuant al costat de primeres espases de l’escena catalana. I així des de fa tretze anys, però és ara quan està assolint més popularitat gràcies, com no, a la televisió, pel seu paper de jove mossèn a la sèrie de TV3 “La Riera”. El mataroní Albert Triola és un apassionat del teatre de text, però no es tanca cap porta i no descarta provar el setè art.

Ja ha pogut comprovar la força que té la televisió?
I tant, encara estic força impressionat! Fa anys que sóc dalt dels escenaris i pràcticament ningú no m’havia aturat pel carrer comentant-me res de cap obra. Ara en canvi em passa sovint, que m’aturin, i no deixa de sorprendre’t perquè no vas pel carrer pensant tota l’estona que estàs sortint en una sèrie.

Personalment, no el feia com a actor de telenovel·la. De fet les seves aparicions a la televisió havien estat ben escasses fins ara.
No va ser buscat; un dia em va venir a veure al teatre en Pep Armengol, director de càsting, i va parlar amb mi per a que d’entrada sortís en un parell d’escenes. Vaig dir que endavant, però la cosa sembla que va funcionar i el personatge ha tingut continuïtat. La veritat és que m’ho estic passant molt bé fent-ho, perquè és un mitjà en el què mai havia treballat de manera habitual i estic descobrint un món nou. Penso que “La Riera” suposa un salt qualitatiu important respecte a anteriors sèries de la casa.

Li ha coincidit amb l’èxit de l’obra ‘Agost’, al Teatre Nacional. Entrades exhaurides per a totes les sessions!
Sí, és una obra que m’encanta, crec que l’èxit està en el text, que és fantàstic i amb un poder de connexió molt gran amb el públic. Ja s’ha confirmat que a la tardor la tornarem a fer al TNC. També, és clar, han estat clau les fenomenals interpretacions que hi fan sobretot l’Anna Lizaran i l’Emma Vilarasau.

Vostè sempre envoltat de grans noms de l’escena catalana. Com s’ho fa?
Em considero molt afortunat, perquè treballar al costat d’aquesta gent et fa créixer molt com a actor. I també he tingut la sort de no deixar mai de treballar des que vaig sortir de l’Institut del Teatre, ara fa tretze anys. Una gran sort de poder viure d’aquesta feina, perquè és un ofici de misèria, molt inestable, en el què no saps mai què estaràs fent al cap de quatre mesos, i que tant pot ser que t’ofereixin tres coses a la vegada i et sigui impossible d’acceptar-les totes, com que després no t’arribi res...

De totes maneres, vostè és un nom consolidat, i més encara després de compartir escenari de tu a tu amb Josep M. Flotats, a l’obra “El encuentro de Descartes con Pascal joven”.
No tinc clar que hi hagués un abans i un després en la meva carrera al treballar amb en Flotats. Evidentment, va ser una experiència brutal, és un home amb un talent impressionant, però aquesta feina és molt dura i sempre et dóna la sensació que estàs començant de zero, que cada obra és un nou aprenentatge. Que hagi treballat amb en Flotats en un moment donat no et deixa les portes obertes a què ja sempre et vagin trucant per oferir-te coses... Però aquesta també és la grandesa d’aquesta feina, que a cada experiència vas aprenent, acumulant granets de sorra.

Teatre, televisió... i cinema?
M’agradaria provar-ho, és clar, tot i que tinc la pega que crec que sóc poc ambiciós. Vull dir que he anat fent el que m’han ofert més que no pas anar-ho jo a cercar, i per fer cinema segurament ja m’hauria de buscar un representant, potser anar a Madrid perquè aquí, tot i que hem millorat molt, encara es fan poquetes coses...

Així doncs, en els propers mesos si el volem veure haurà de ser a “La Riera” o anant al teatre.
Sí, ara tornarem a fer amb en Joan Negrín l’obra “La Marató de Nova York”. Només hi sortim nosaltres dos i és una de les obres més dures que he fet mai perquè ens passem tota l’estona corrent... De moment no està previst que vinguem a fer-la a Mataró, no sé què passa que des que l’any 2003 hi vaig ser amb “El somni d’una nit d’estiu” no hi he tornat a actuar. I la veritat és que en tinc ganes!