Situem l'economia social en l'esfera científica que mereix

La setmana passada vam celebrar a les instal·lacions del Tecnocampus de Mataró el XIX Congrés de CIRIEC-Espanya (Centre Internacional d'Investigació i Investigació sobre l'Economia Pública, Social i Cooperativa). Crec que ens hem de felicitar perquè la nostra ciutat va acollir amb èxit aquest important congrés, que va comptar amb la participació de més de 130 investigadors de dotze països diferents.

Opino que en moments com els que ens estan tocant viure és absolutament necessàri el treball científic, la reflexió i el paper de la universitat, de l'acadèmia, al voltant de l'economia social. Per això vull recuperar aquestes breus paraules que vaig tenir el privilegi de pronunciar en la inauguració del congrés:

Molt bon dia a totes i tots. Començarem de manera oficial el XIX Congrés Internacional d'Investigadors en Economia Social i Cooperativa de CIRIEC-Espanya.

En primer lloc, m'agradaria donar les gràcies a totes les institucions i organitzacions que han fet possible la celebració d'aquest congrés. Primer de tot, a CIRIEC-Espanya per confiar, per segona vegada, en Tecnocampus i en Mataró com a seu del congrés. Professor Monzón, moltes gràcies. Al Ministeri de Treball i Economia Social: senyora Álvarez, bon dia i benvinguda. Al Departament d’Economia Social de la Generalitat de Catalunya: senyor Vidal, benvingut i moltes gràcies. Als principals patrocinadors: Facto, BonCor, Caixa d'Enginyers i TUSGSAL. Gràcies per contribuir a l'estudi i la reflexió de l'economia social. A l'Ajuntament de Mataró, per tot el suport: Alcalde, moltes gràcies.

A la nostra universitat mare, la Pompeu Fabra: senyor Carles Ramió, comissionat per a centres adscrits, gràcies per donar suport a l'economia social i al Tecnocampus com a punta de llança en aquest àmbit dins la nostra universitat. A la resta d'institucions de l'economia social: gràcies per ser avui aquí, mostrant el vostre suport per situar l'economia social en l'esfera científica que mereix. I sobretot, vull agrair als i les congressistes, prop d'un centenar i mig, vinguts de dotze països diferents, la seva voluntat per considerar aquest congrés per presentar i discutir les investigacions que estan elaborant sobre economia social. Sigueu totes i totes benvinguts.

Vivim temps incerts. Després de superar la pandèmia derivada de la covid pensàvem que entraríem en una nova etapa, més humana i més sostenible. Més fraternal. Vam aprendre dels errors d'un passat no gaire llunyà i vam estructurar una recuperació combinada amb un canvi estructural. Un canvi que valoritzava l'economia social com a font doctrinal del nou model de desenvolupament. Per a l'economia social potser aquesta ha estat la conseqüència més rellevant de l'etapa postpandèmica: el reconeixement de situar les necessitats de les persones i del planeta al centre de l'organització econòmica i social ens ha situat al centre del debat. L'economia social, en conjunt, ja és un actor indispensable en el disseny del futur. Perquè és un actor que inspira, promou i transforma. Molts indicadors van en aquesta direcció:

• Per primera vegada tenim un ministeri que inclou l'economia social en la seva denominació, i les accions que desenvolupa són per tots prou conegudes.
• La Unió Europea ha aprovat un Pla d'Acció Europeu de l'Economia Social.
• Ahir les Nacions Unides van aprovar una resolució per promoure l'economia social i solidària per al desenvolupament sostenible.
• Comunitats autònomes com Catalunya fan una aposta forta per estendre l'economia social.
• Cada cop més ajuntaments, com el de Mataró, inclouen l'economia social en els seus plans de desenvolupament local.

I en clau del que ens afecta avui aquí, l'economia social representa també una glopada d'aire fresc per a la universitat. Perquè construeix nous paradigmes basats en la inclusió i desenvolupament democràtic i sostenible, i sobretot afavoreix la construcció d'una universitat lliurepensadora, allunyada de dogmatismes i pensaments obtusos. Per això celebrem la inclusió de l'economia social a la Llei Orgànica del Sistema Universitari (LOSU) i agraïm al ministre Joan Subirats la seva determinació.

El tema general del nostre congrés és “El paper de l'economia social en un escenari de crisi i incertesa”. Perquè efectivament, la inflació, la invasió de Rússia a Ucraïna presenten una conjuntura inquietant. Les tensions geopolítiques de la nova arquitectura multipolar, l'increment de les desigualtats i l'afebliment de les democràcies juntament amb el canvi climàtic i la nova revolució tecnològica deixen una estructura incerta.

Deia Albert Camus que “ens fem sempre una idea exagerada del que no coneixem”. Seguint l'estela de Camus, i sense saber si és exagerada o no, del que estic segur és que mitjançant l'enfortiment de l'economia social podrem afrontar amb més optimisme allò que no coneixem.

Per tot això, gràcies a les institucions, a les organitzacions, a la Universitat Pompeu Fabra, al Tecnocampus i, sobretot, als congressistes que han vingut a Mataró a impulsar l'economia social. Que el congrés us sigui profitós!