“Si tens amics alemanys, aquests són fidels i per sempre”

Albert Sánchez és un mataroní de 32 anys que resideix a Frankfurt, Alemanya. A mitjan 2012, just després de defensar la seva tesi doctoral, gaudia d’una bona situació laboral com a professor associat al Departament de Química Orgànica de la Universitat de Barcelona. Paral·lelament, també liderava un projecte amb el Centre de Recerca Genòmica de Catalunya.

“Tenen grans mercats, però l’art de lligar els aliments ja no és el mateix”

“La situació era ideal però volia seguir creixent internacionalment i sortir de la bombolla, una mica pessimista, en la que es trobava la comunitat científica pública”, recorda l’Albert. Llavors se li va presentar una oportunitat ambiciosa, dirigir una nova línia de recerca a la Divisió d’Àcids Nucleics de la multinacional farmacèutica Sanofi a Frankfurt. 

Què fas allà exactament?
Al principi em centrava en la modificació d’oligonucleòtids per trobar nous agents terapèutics amb els que tractar malalties de caire genètic. Actualment tinc funcions més executives i sóc el responsable de gestionar la transferència dels fàrmacs futurs als departaments de R&D i n’asseguro la seva implementació eficaç com a nous tractaments a l’abast dels malalts.

Com és el teu dia a dia?
A Frankfurt tinc “work-life balance” ideal. Les empreses fan horaris molt més compactes i eficients que a Catalunya i sempre disposo de temps per a totes les activitats de feina i lúdiques sense estrès. Es treballa 7,5h al dia, però els doctors amb més responsabilitat tenim flexibilitat i plena confiança en per l’autogestió. 

Què t’ha sorprès més?
Quan pensem en un alemany sovint ens ve al cap un home corpulent i ros amb una salsitxa a una mà i una cervesa de litre a l’altra. Però són un poble que els agrada controlar al màxim la qualitat i l’origen del que mengen i beuen. Alemanya és el principal consumidor d’aliments amb certificació de producte orgànic d’Europa. També porten un estil de vida actiu i saludable i la gran majoria practica esport cada dia sense importar l’edat.

Quins contrastos has notat en el país respecte a Mataró?
En la reutilització d’articles de segona mà i el reciclatge els alemanys ens porten molt avantatge. El mètode de reciclatge d’ampolles de plàstic consisteix en afegir-te un import fixe a la compra del producte que et serà reembossat al retornar l’envàs a un supermercat. És una idea genial per fer pedagogia i premiar a qui recicla. Així les ciutats estan molt netes i molta gent sense recursos s’hi guanya la vida.

Què trobes a faltar?
Frankfurt té magnífics mercats itinerants com el que té lloc cada divendres davant de la Borsa de Frankfurt. Ara bé, el que no es troba amb facilitat és l’art de lligar aquests aliments… Qui no pogués menjar-se una bona fideuà, un rap a la marinera, els cargols del pare o els canelons i l’arròs amb llet de la mare. 

Com definiries l’experiència després d’aquest temps? 
Després de 4 anys vivint a una ciutat dinàmica i multicultural de gratacels i cases clàssiques, estic ben adaptat a la ciutat que ara és casa meva. Tot i això, Alemanya té un handicap, que és el caràcter alemany i l’idioma. Ara bé, quan ets partícip de les seves tradicions i parles la seva llengua reconeixes que, si tens amics alemanys,aquests són fidels i per sempre.

Penses tornar aviat?
Tinc la sort de venir força a Mataró, ja que estic cursant un Executive MBA a l’escola de negocis Esade a Barcelona. Això em permet estar connectat al teixit empresarial català i no perdre el tren d’oportunitats que puguin aparèixer. Tinc pendent encetar un projecte biotecnològic a casa nostra i potser va arribant el moment. Barcelona cada vegada és una ciutat més atractiva i que aglutina més talent. No obstant, la meva residència és a Mataró!