Serveis mínims a més de la meitat dels centres de primària de la ciutat

Més de la meitat de la vintena d’escoles públiques de primària de Mataró s’han adherit avui a la vaga del sector educatiu, tot i que han obert les portes i treballat amb els serveis mínims decretats pel departament de Treball. El seguiment ha estat ampli a la ciutat, encara que no massiu; escoles com Angeleta Ferrer, Germanes Bertomeu, Àngela Bransuela, Rocafonda o Montserrat Solà han fet classe amb normalitat, encara que en alguns dels casos no han comptat amb tot l’equip de professorat. Els dos sindicats majoritaris del sector educatiu, Ustec i CCOO, van apuntar ahir dimecres una adhesió a la vaga d'entre el 70 i el 80% dels mestres de les escoles de primària locals. En el cas dels instituts mataronins, han fet vaga entre el 45 i el 60% del professorat, segons dades dels mateixos sindicats.

Els centres educatius que avui han treballat amb serveis mínims (un professor per cada quatre aules més conserge i un representant de l’equip directiu) han rebut un nombre molt escàs d’alumnes. A tall d’exemple, tant sols tres infants han assistit al CEIP Camí del Mig, mentre que al Tomas Viñas o al Camí del Cros no se n’ha presentat cap. "El divendres passat, quan encara no sabíem res dels serveis mínims, vam enviar una carta a totes les famílies deixant clar que l’escola romandria avui oberta, però que nosaltres ens manifestaríem”, ha explicat Lourdes García, secretària del CEIP Tomas Viñas. Finalment, per tant, no s’han fet realitat els temors mostrats ahir pels sindicats, que pronosticaven una possible situació de caos a les escoles davant el decret de serveis mínims que, segons ells, donava a entendre a les famílies que podien portar els seus fills als centres malgrat que tots els seus professors anessin a la vaga.

Contra el document de bases
“Llegint entre línies, el document de bases desprèn que l’única manera de millorar la qualitat de l’educació pública sigui emmirallant-se amb l’escola concertada”. Ho afirma Pep Sivilla, director del CEIP Joan Coromines, que avui s’ha vist obligat a romandre a l’escola a causa dels serveis mínims tot i que la resta de companys han fet vaga. La retirada d’aquest document de bases, que ha de servir per redactar la futura llei de l’Educació de Catalunya, és el principal cavall de batalla del sector educatiu. “Hi ha una pluja de coses que es desprenen d’aquest document que no ens agraden, des de la comparació amb l’escola concertada fins a la implantació de nous currículums”, apunta Inés García, cap d’estudis de l’escola Peramàs. Sivilla constata que les molèsties entre la comunitat educativa venen de lluny. “L’aplicació de la sisena hora ha estat un pas enrere”, assegura.

En el cas del CEIP Rocafonda, només sis mestres dels 35 que formen la plantilla han anat a la vaga. La directora del centre, Maria Engràcia Bosch, reconeix que el claustre estava “dividit”. “S’està descontent amb el departament, però també amb els sindicats. Ens vam assabentar que hi hauria mobilització per la televisió, abans que per ells”, assegura, i apunta que el professorat del centre “no veu clar” que aquest sigui moment de fer vaga.