Sense brots verds en la lluita contra la pobresa a Mataró

“Evitar la fractura social ha de ser l’objectiu de l’Ajuntament”, va dir fa unes setmanes l'alcalde, David Bote. Ho va fer després de desgranar una sèrie de xifres que posen en evidència que la pobresa és a Mataró un fet innegable i massa estès. Serveis Socials ha augmentat en un 52% el seu nombre d’usuaris des de l’any 2008. El mateix departament té oberts uns 9.000 expedients de seguiment de gairebé el 20% del conjunt de llars de la ciutat. D’aquestes, més de 1.800 presenten situacions de greu risc d’exclusió social, amb dificultats per cobrir necessitats bàsiques com ara l’allotjament, l’alimentació o el vestuari.

A Serveis Socials el que més preocupa és que molts dels casos de pobresa acabin esdevenint crònics. Alerten que abans de la crisi la majoria d’aquests casos es podien resoldre en un parell d’anys com a màxim, des de que es detectaven persones o famílies amb mancances fins que se’ls trobava una sortida i es podien dotar de nou de plena autonomia. Avui, en canvi, n’atenen molts que ja porten quatre o més anys en situació de vulnerabilitat econòmica, i no hi ha visos que puguin sortir d’aquests cercle assistencial. En bona part són persones amb feina, però amb sous tant baixos –uns 700 euros al mes de mitjana- que els resulta impossible mantenir les famílies i pagar un lloguer i els rebuts del pis sense alguna mena d’ajuda.

Això es deu, bàsicament, a que el mercat laboral de Mataró està estancat. L’atur segueix per sobre del 20% des de fa molts anys, i això agreuja la situació de les persones sense feina: Dels 13.197 aturats registrats a Mataró el mes de març, 4.268 ho són de llarga durada (més de dos anys) i 6.881 ja no reben cap mena de subsidi d’atur. La cronificació de la pobresa i la vulnerabilitat, per tant, seguirà sent un fet fins que el teixit econòmic local no sigui capaç de generar més llocs de feina i més ben pagats. D’aquestes dades se’n deriven d’altres, com la del nombre molt elevat de mataronins beneficiaris de la renta mínima d’inversió (PIRMI),  2.398, que suposen un volum total de 472.041 euros mensuals.

Ajuda alimentària
Entre Creu Roja i Càritas distribueixen menjar de manera periòdica a un total de 8.535 persones. Aquest fet ha portat l’Ajuntament i les dues entitats a impulsar la creació d’un centre de distribució d’aliments solidaris, que s’espera inaugurar l’any vinent organitzat com un supermercat, amb capacitat per atendre en bones condicions fins a 10.000 persones.

Llar i subministraments
En situació de pobresa crònica es fa molt difícil, evidentment, poder afrontar els costos d’una llar. L’Ajuntament té identificades unes 200 famílies amb necessitats d’habitatge, ja sigui perquè han patit un desnonament o execució hipotecària –o estan en risc de ser-ne víctimes- o bé perquè el lloc on viuen a les seves necessitats (per exemple, estan acollits en pisos de famílies o amics). El consistori compta amb 28 habitatges de lloguer social, 20 dels quals de PUMSA, 4 d’entitats bancàries i 4 més de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, que ofereixen a les famílies necessitades a preus molt baixos (el 30% d’una renta que en aquests casos sol ser de poc més de 400 euros). A més, elaboren informes que acrediten la vulnerabilitat d’aquestes famílies, perquè puguin accedir als habitatges del Fondo Social de la Vivienda, creada per l’Estat perquè les entitats bancàries hi posessin a disposició els seus pisos buits (molts d’ells fruit de desnonaments per impagament d’hipoteca contreta amb el mateix banc). Molts dels usuaris de Serveis Socials tampoc poden fer front als rebuts d’electricitat, gas i aigua. Durant l’any 2014 es van tramitar 1.318 ajuts econòmics en concepte de subministraments energètics bàsics, a un total de 778 famílies. Aigües de Mataró compta amb un fons social al qual ha de destinar 65.000 euros.

Atenció a la infància, la prioritat
El Consell Comarcal ha atorgat enguany 1.513 beques menjador, mentre que 679 encara estan pendents de valoració. El cost d’aquest ajut equival a 814.000 euros, que l’Ajuntament ha avançat a l’AMPA de cada escola, i es fa càrrec de la meitat del cost. Des de Serveis Socials sovint es veuen obligats a complementar l’altra meitat a moltes famílies que no poden pagar-la. Quan els infants no poden comptar amb el menjador escolar –estiu i Nadal- l’Ajuntament reforça l’ajut a les famílies amb cistelles de producte fresc, i també ambun casal d’estiu a l’agost on es dona esmorzar, dinar i sopar a nens i nenes de 3 a 12 anys. En la darrera edició es va donar cobertura a 54 infants. Als tècnics de Seveis Socials els preocupa la precarietat en la que viuen molts d’aquests infants. Per això centren gran part dels esforços en ajudar al seu desenvolupament, garantint el suport a l’escolaritat, i reforçant els vincles familiars.