'Sempre he tocat de peus a terra, potser aquest ha estat el meu defecte'

L'oposició ha dit que el seu adéu no ha estat el més adequat.
Ni el PP ni CiU poden parlar massa, oi? Convergència ha portat cinc caps de llista i un d'ells ha durat tres mesos i el Partit Popular està mig a fora i mig a dins...

No negarà que el procés successori ha estat un serial.
Qui vaig engegar el procés successori vaig ser jo mateix quan l'any 2000 durant un dinar de Nadal amb periodistes vaig dir qui hi havia quatre persones que em podien substituir. Si hi ha algun culpable sóc jo mateix.

Sigui com sigui es podia haver fet molt millor.
La política va com va. El 14 de març a les 6 de la tarda ningú es pensava que es capgiraria el Govern. En Joan López dies abans de les eleccions deia que jo seria un bon diputat a l'oposició. I després les coses han anat molt diferent. Si la sortida ha estat més o menys positiva...

El Govern se n'ha ressentit de tot aquesta situació, ho han reconegut fins i tot els propis socis de govern.
Malgrat el que digui tothom aquesta màquina no ha parat mai, s'han fet totes les reunions que han calgut, s'ha aprovat el pressupost de l'any vinent, s'ha liquidat el de l'any passat... Només cal veure les obres públiques que hi ha en marxa. El que arriba d'alcalde es passarà un any inaugurant a costa del que hem fet aquests primers mesos.

El 2003 es complien els vint anys a l'alcaldia i el projecte de la Nova Ciutat estava acabat. Per què no plega aleshores i es torna a presentar a les eleccions municipals?
Quan vam preparar el procés de les eleccions del 2003, vam pensar que una de les possibilitats era que jo deixés l'alcaldia durant aquest any o una mica més endavant conservant l'acta de regidor a Mataró i dedicant-me exclusivament a presidir el Consell Comarcal. Hi havia prou feina a fer. Aquest era el plantejament que es va pensar a finals del 2002. Però el gener del 2004 se'm presenta la possibilitat de fer de diputat i el març em converteixo en diputat del partit del Govern. A vegades la gent vol la política més taxada del que en realitat pot ser.

Que un alcalde amb vint-i-un anys de trajectòria s'hagi de preguntar què ha de fer el dia que plegui és injust.
Sempre ho he dit. És tremendament injust. I si no es resol això tindrem problemes per trobar gent que vulgui venir a fer política als Ajuntaments. Quin professional deixarà la seva feina si no té cap seguretat? Anirem cap als polítics professionals en el pitjor sentit de la paraula o només podran governar els funcionaris, amb el problema que quan tornin a la funció pública seran mals funcionaris, perquè si no s'han reciclat o no s'han adaptat seran mals funcionaris.

A vostè li ha faltat ambició política?
L'únic càrrec que he rebutjat és ocupar-me de la secretaria de finances del PSC que em van oferir l'any 1980. Però a l'Ajuntament he tingut moltes satisfaccions. El setembre de 1983 hi ha assemblea de la Federació de Municipis, Mataró ja hi havia estat però aleshores el partit decideix treure'm per posar una gran estrella del PSC que es deia Joan Blanch, que va acabar com va acabar. Aleshores en Pepe Montilla em va proposar d'anar al consell d'administració de l'Escola d'Administració Pública de Catalunya, a la Comissió Provincial d'Urbanisme de la Comissió d'Urbanisme de Catalunya, a la Junta de Residus... Vaig tenir l'oportunitat de començar a fer coses. El 1987 per un altre carambola em trobo de vice-president a la Federació de Municipis i alhora vaig entrar a la Federació Espanyola. I des d'aquí també vaig tenir oportunitat de fer moltes coses i molts contactes. Fins i tot, a tavés de la Federació Espanyola vaig arribar a anar a representar tots els municipalistes europeus a Kuwait, vaig tenir l'oportunitat d'estar parlant de municipalisme a Sant Petesburg durant la transició russa, he intervingut com a municipalista en el Parlament Europeu i he estat a Estrasburg i a Grècia en nom de l'Ajuntament de Mataró tractant el tema de la immigració, vaig acompanyar amb Jordi Pujol a Argentina en el centenari del casal Català de Buenos Aires... O sigui que de satisfaccions n'he tingut com per no voler cap altra cosa.

I malgrat tot diu que no s'hauria vist en cor de fer de conseller...
Altres més burros que jo ho han fet, però insisteixo que són càrrecs de gran complexitat i hi ha determinades coses que les veig massa complicades.

Què canviarà amb Joan Antoni Baron?
He llegit aquests dies que el canvi d'alcalde implicarà un canvi d'estil. L'alcalde coordina, dirigeix, però no és el que diu que s'ha de fer cadascuna de les coses. No hi ha grans possibilitats de fer gaires coses diferents de les que hem fet. El continuïsme no el veig malament. Penseu que actualment no hi ha grans discussions sobre el model de ciutat, ni tant sols amb l'oposició. Potser amb el PP seria més, però amb CiU pràcticament cap. Amb els diferents governs de coalició que he tingut no hi ha hagut mai grans dificultats.

Un alcalde no determina la ciutat, doncs?
Un alcalde no, però sí una administració. El lideratge de l'administració pública en aquests temps és determinant, perquè ja no hi ha grans prohoms. També cal tenir en compte que hi ha coses que escapen a la voluntat municipal i depenen de la voluntat del mercat i de l'economia.

Gent de les bases del PSC ha defensat que aquest és un alcalde de transició que donarà pas a la generació dels 30 anys.
Crec que es fa un gra massa de la generació dels trenta anys. Ara fins i tot es parla de l'Operació Titànic, que és allò de les dones i els nens primer. Malament! Aquest elogi de la joventut no el veig clar. Dels vint-i-cinc als trenta cinc cal demostrar que ets un tècnic que sap gestionar, dels trenta-cinc als quaranta cinc tenir responsabilitats a un nivell mig i anar pujant. La gent ens formem a base de patacades i quan la gent n'ha rebut poques, malament. Córrer no està bé. Si algú vol desaprofitar Joan Antoni Baron deixant-lo només quatre anys està equivocat. Ell s'ha de fer la imatge i el càrrec d'alcalde, que no és el mateix que fer de regidor.

Vostè va entrar en una situació de transició política i marxa també en ple canvi. Quin anàlisi en fa d'aquests convulsos últims mesos?
Qualsevol cosa pot capgirar el que ens sembla que passarà demà.

I què els depararà als Ajuntaments els pròxims vint-i-cinc anys?
Han d'anar cap a la senda de la proximitat, tenir totes aquelles competències que van dirigides directament al ciutadà. Ens hem de rumiar com ho fem. L'experiència dels Consells Comarcals podia ajudar a això, però que un Consell Comarcal mani sobre l'alcalde és complicat i per tant costarà.

Ara que vostè ja no hi és es parla del Museu Tèxtil, de l'emissora municipal...
Totes dues iniciatives són bones sempre i quan els recursos que s'hi hagi de destinar es consideri que són prioritaris sobre altres coses. I les decisions democràtiques són les acceptades per la majoria. Si la majoria creu que això ha de tirar endavant ha de saber que altres demandes ciutadanes que hi ha sobre la taula no es podran fer. Jo estic d'acord amb la ràdio? Sí. L'hem fet? No! Perquè a mi em demanen més freqüència d'autobusos, més escoles bressol, més equipaments esportius. No hi ha recursos per tot..

Sort que la Laia l'arquera la va pagar la Diputació...
Sí perquè si no, no l'hagués posat (riu). Jo sempre he tocat molt de peus a terra i potser aquest ha estat el meu defecte..