La mitjanit de dijous a divendres comença la campanya electoral de les eleccions municipals del 28-M, que a Mataró estarà marcada per un seguit de temes candents. Entre els principals arguments de campanya, els partits (un total d'11 candidatures) situen la seguretat en un lloc privilegiat. Com en altres grans ciutats de l'àmbit metropolità, l'auge de les ocupacions ha estat, pandèmia a banda, un dels assumptes que ha marcat el mandat. De fet, va ser amb la fi de les restriccions a l'estiu del 2020 que els índex delinqüencials es van disparar.
Robatoris, seguretat i ocupacions
A banda dels robatoris amb violència, la preocupació per l'ocupació de pisos i baixos comercials buits va anar a més a la capital del Maresme al llarg del mandat. Tant és així, que l'Ajuntament, de la mà d'altres municipis metropolitans, ha liderat la reivindicació del municipalisme per exigir eines legals que agilitzin els desallotjaments.
En paral·lel, la Policia Local de Mataró ha posat la Unitat de Civisme i Convivència (UCC) ha treballar en aquest fenomen. Només l'any passat ja hi havia el triple de casos que abans de la pandèmia. La valoració que en pugui fer l'electorat i les propostes dels partits en matèria de seguretat poden ser, de fet, un dels termòmetres de la campanya.
Carril bici i mobilitat
A Mataró, però, la polèmica també arriba en forma de bicicleta. L'aposta del govern socialista per la mobilitat sostenible és inequívoca, però la implementació de l'anella ciclista en alguns punts de la ciutat ha tingut algunes fuites. Carrers on s'ha eliminat l'aparcament o altres on el carril bici impedeix el pas de vehicles d'emergències han estat les principals crítiques.
També la pacificació del centre de la ciutat, que no s'ha completat del tot, acumula defensors i detractors. Fa mesos que s'anuncia la instal·lació de càmeres per controlar l'accés de vehicles al centre històric i entretant el pas de trànsit rodat a les principals artèries comercials i de vianants continua sent una constant en els moments menys esperats.
Recollida de brossa
I és que qualsevol canvi de polítiques que comporti a la vegada un canvi d'hàbits en la ciutadania sempre és arriscat. Ha passat també amb el nou sistema de recollida de la brossa, que com a principal revolució ha implantat un sistema de selectiva amb contenidors mòbils al centre de la ciutat.
Tot i les queixes per les 'incomoditats' del sistema –els contenidors només hi son per la nit i algunes fraccions no es recullen cada dia–, la recollida selectiva arriba ja a un 60% en aquesta zona de la ciutat gràcies al canvi de model, quan en el conjunt de la ciutat la mitjana és de només el 35%.
El nou Port i projectes urbanístics
També té una lectura positiva en clau de mandat la finalització del 'nou' port. L'espai acumulava anys de degradació, però el 2021 se'n va estrenar una nova imatge i una renovació important de l'oferta comercial, amb l'objectiu de fer-lo més tractiu. Ara el port és un nou punt de trobada familiar a la façana marítima i fins i tot ha esdevingut seu d'un festival de música.
El nou govern, per tant, encara té deures pendents en matèria de neteja, seguretat i mobilitat. I en l'àmbit urbanístic queden peces importants a desencallar com la torre Barceló, la nova estació de Rodalies i la connexió amb el Port o el futur del solar del fracassat projecte del Corte Inglés.
Comentaris (4)