Capgròs
Una quinzena de marxaires mataronins van arribar el dimarts dia 3 al poblet empordanès de la Vajol. Posaven fi, d'aquesta manera, a quatre dies de recorregut resseguint els passos que ara fa 65 anys van fer els exiliats republicans que fugien de les tropes franquistes. El lloc d'arribada, a més, no era casual perquè va ser pel coll de Lli per on van fugir el president de la República, Manuel Azaña, així com els presidents català i basc, Lluís Companys i José Antonio Aguirre. La ruta d'enguany, titulada Memòries de l'exili, va començar a Beget i, abans d'arribar a la Vajol, va passar pel coll de Malrem, la Menera, Prats de Molló i Arles. A més dels quinze marxaires, en alguns trams el grup arribava a tenir una vuitantena de components, mostra de la popularitat que ha agafat aquesta iniciativa.
Pel grup organitzador, els marxaires Mataró-Canigó, fer aquestes travesses és una manera de fer un exercici de memòria històrica combinat amb una de les seves passions: caminar. No és l'únic centre d'interès que han descobert fent el camí del Nord una i altra vegada també hi ha els oficis desapareguts, la immigració francesa al segle XVII, els bandolers i les llegendes que encara s'expliquen però com que el tema de l'exili els interessava especialment, van decidir dedicar-s'hi a fons. L'any passat el grup va recórrer els camps de concentració que es van crear a la Catalunya Nord al final de la guerra i van acabar la ruta a Portbou, on va morir el filòsof Walter Benjamin després d'exiliar-se.
L'any que ve el grup vol completar la trilogia de l'exili de la qual ja s'han fet els dos primers capítols. La idea seria rememorar els exiliats que es van quedar lluitant amb la resistència francesa a la Segona Guerra Mundial: «És el moment de fer-ho perquè els testimonis passen dels vuitanta i costa de trobar-los», afirma Miquel Torner. La ruta no canviarà excessivament i de moment ja han fet contactes amb associacions de la resistència francesa.
Comentaris