Sami Naïr: 'Cal posar sobre la taula les regles del joc amb els immigrants'

A Mataró, després d'una situació molt polèmica, es va decidir posar les mesquites dels musulmans fora de la trama urbana. Creu que és una bona decisió?
Jo crec que això significa un temor de la societat d'acollida i també una actitud demagògica. És una política de molt curt plaç, mentre que aquest és precisament un assumpte a molt llarg plaç; perquè aquests musulmans es quedaran aquí i es tornaran una part importantíssima de la població i d'aquí a cinc, deu, quinze anys tindran poder en aquesta societat. Poder polític?
Poder polític, econòmic, cultural... poder humà. Els seus fills seran espanyols, catalans i mataronins. Us penseu que aquesta gent s'oblidarà d'aquest tractament? No. Tindrem els mateixos efectes que hem tingut i tenim avui en dia a Europa amb els jueus, que han sigut expulsats, marginats, oprimits... què han fet? Constituir-se entre ells i avui són una força en sí.

Les seves paraules segurament espantaran més d'un... tan pessimista és?
Tot depèn de què volem fer. Si volem integrar-los hem d'explicar a la gran majoria de la gent el que significa el concepte d'igualtat de dret. La igualtat de drets no admet diferències, perquè això sempre danya el concepte mateix d'igualtat. Suposo que aquesta decisió [la de les mesquites] es va prendre per resoldre un problema i amagar, més o menys, [els musulmans] perquè creieu que la societat està en contra, que l'opinió pública està en contra. Però l'opinió pública està en contra perquè no hi ha hagut una explicació, s'han considerat els immigrants a través d'un discurs d'exclusió. Actualment la paraula immigració té a veure amb drogues, terrorisme, delinqüència, amb invasió... hem elaborat un discurs d'exclusió. Ara diem que no podem fer res perquè la gent exclou, però nosaltres hem construït aquest discurs. Jo ho vaig veure per exemple a França els anys setanta; amb el discurs d'exclusió al cap i a la fi va guanyar Le Pen.

Llavors quina és la solució que proposa vostè?
Si volem integrar aquesta gent hem de fer l'esforç per integrar-los dins el marc de la nostra societat. Amb condicions, per suposat; el respecte a les nostres pròpies senyes d'identitat. I aquesta és la feina que s'ha de fer per l'altre cantó, amb els immigrants, dir-los que aquí no es poden fer certes coses, que les mesquites no poden ser espais de propaganda ideològica, que la igualtat home-dona és un element clau... cal posar sobre la taula les regles del joc.

I si no accepten aquestes regles?
Si ells no ho accepten, llavors nosaltres tenim el dret de no acceptar-los. Però jugar amb aquestes coses, amb un racisme implícit, amagat, hipòcrita... sempre té un efecte boomerang. Sempre. I em temo que serà molt dur. A França hem tingut una experència molt negativa, en aquest sentit. I ara són les forces més reaccionàries, dels dos cantons, que s'aprofiten d'això, els integristes i l'extrema dreta. Com a conseqüència d'aquesta política hipòcrita, de no respecte a la igualtat.

El que passa és que aquesta decisió es va prendre per barrar el pas justament als partits xenòfobs.
Cal explicar-los quines són les regles del joc. Si es posen les mesquites fora de les ciutats, evidentment això no significa que els moviments d'extrema dreta no es desenvoluparan, seguirant fent-ho. I el segon tema, el més greu, és que serviran als extremistes de l'altra cantó, que diran: “Mira, treballem aquí, constribuïm a la riquesa d'aquest país... i mira com ens tracten”. No s'ha de jugar amb la igualtat.

Els polítics tenen una papereta molt difícil... Jo conec perfectament les coaccions de la lluita política i les coaccions amb què es troben els polítics, però penso que han de tenir una activitat pedagògica i afrontar els prejudicis, que s'acaben quan es pren la decisió d'afrontar-los. Nosaltres [els socialistes], quan el 1981 va guanyar Miterrand tots els sondejos deien que més del setanta per cent dels francesos volien la pena de mort i Miterrand al cap d'una setmana de govern la va abolir. I el 1997, quan vam tornar al poder, la gran majoria de la gent no volia la regularització dels immigrants... Aquí a Espanya també s'hauria pogut dir molt fàcilment l'any passat que no es podia fer res amb la regularització perquè n'hi ha molts i això pot provocar un aixecament contra nosaltres que hem guanyat les eleccions en condicions molt dificils... i per tant hem de callar. Doncs no, el govern havia promès fer la regularització i la va fer. Passa el mateix amb ETA ara; tothom voldria posar-los a la presó, però ara tothom està dient que cal trobar una solució... Cal confiar en la intel•ligència de la gent. Jo considero que és un despreci per la gent pensar que la seva actitud està determinada i que no canviarà. Tot depèn de la voluntat.

Què més s'ha fet malament a França i hauríem d'intentar evitar en el nostre cas?
França ha fet bé moltes coses, més coses bé que malament, perquè és un país d'integració. El que va fer de la immigració un problema a França no és una política contra la immigració sinó una política en contra dels francesos mateixos, una política social excloent cap al conjunt de la societat i amb especial importància cap als joves. Ara el que està passant és que el cor de la societat està dient no. Perquè proposar a un jove que estudia a la universitat, que fa un esforç, i que pot tenir un contracte pel qual pot ser acomiadat en dos anys sense cap problema... això es diu “esclavitud”. Aquesta situació social de disgregació lligada a unes polítiques ultraliberals que consideren els treballadors com un vector d'ajust del mercat, com si fossin mercaderies... això és el cor de l'exclusió a França. I en aquesta situació d'exclusió, les capes més dèbils són les que reben els cops més durs: els immigrants, les dones, els joves... com sempre! No hem inventat res.

O sigui: polítiques socials.
Sí, cal subratllar les polítiques socials d'integració per a tothom, no només pels immigrants.