El 90% dels estudiants americans volen ser emprenedors, mentre que els catalans i espanyols prefereixen treballar en un banc o a la Generalitat. Per als primers, l’heroi és Bill Gates; per als segons, David Bisbal. Aquí, l’emprenedor ha deixat de ser el model a seguir i per això cal que els empresaris “tornin a ser els herois”. Reivindicacions com aquesta van ser el principal leitmotiv del discurs que va pronunciar dijous, dia 16, l'economista Xavier Sala i Martín a l’Ateneu de Caixa Laietana, en el marc de les Jornades de l’empresariat del Maresme organitzades per la Fagem. Davant d’una sala plena com un ou, Sala i Martín va pintar un panorama negre per a l’economia catalana i espanyola si aquesta no té la capacitat d’innovar, de fer que els ciutadans tinguin grans idees empresarials i puguin dur-les a terme amb facilitat.
Sala i Martín, professor de la Universitat de Columbia i expert mundial en economia de creixement, va realitzar un anàlisi desolador de la realitat econòmica de l’Estat. “El sistema financer espanyol és fort, però l’economia real no és productiva ni competitiva”, va assegurar, descrivint així un panorama absolutament invers al d’Estats Units. Segons Sala i Martín, el principal problema és que a Espanya “es confon la innovació amb I D (Investigació i Desenvolupament)”. Per a l’economista, el més important no és la inversió en I D, sinó “què se n’extreu que doni lloc a una major productivitat a les empreses”. “Primer de tot és necessari tenir gent amb idees, i sobretot fer possible que aquestes tirin endavant”, va reiterar. Per aconseguir-ho, a més de convertir l’empresari en referent social, considera que calen “profundes reformes en el sistema educatiu”, que potenciïn “l’esperit crític” dels alumnes.
El conferenciant també va considerar que per redreçar el panorama econòmic del país cal “introduir el concepte de competència en el món universitari”, emmirallant-se en el model nord-americà. A més, va carregar contra les barreres burocràtiques i el sistema impositiu de l’estat que dificulten la tasca dels empresaris; va demanar més presència de dones en alts càrrecs; i va reclamar una nova cultura del treballador que integri major flexibilitat laboral i mobilitat geogràfica.
Anàlisi de la crisi
Abans d’endinsar-se en els problemes de l’economia espanyola, Sala i Martín va analitzar les causes de la crisi financera internacional. El professor va assenyalar com a culpables el president de la Reserva Federal, Alan Greenspan, que l’any 2000 va baixar radicalment els tipus d’interès, i els bancs nord-americans, que van optar per donar més crèdits, majoritàriament hipoteques d’alt risc amb famílies amb pocs recursos, per a obtenir més beneficis. Els bancs, a més, van utilitzar els crèdits hipotecaris com a nous actius financers que venien a fons d’inversió. Quan la bombolla immobiliària va esclatar i van baixar els preus de les vivendes, molts d’aquests actius van convertir-se en “bons tòxics”. Els bancs es van tornar opacs per tapar aquests bons, i la manca de transparència va fer que les entitats financeres es malfiessin i deixessin de donar-se préstecs les unes a les altres. Així, la crisi hipotecària es va convertir en crisi financera i, de retruc, en crisi econòmica, ja que els bancs, després de perdre gran part de la seva cotització (obligats a vendre’s a molt baix preu els actius hipotecaris) també van deixar de finançar projectes de l’economia real.
Sala i Martí considera que la intervenció de l’administració Bush, que ha destinat 700.000 milions de dòlars per salvar els bancs en fallida, trenca “el principi del dolor”. “La base del capitalisme és que si perds l’aposta, has de ‘pringar’, però si el govern és qui paga l’aposta fallida, s’incentiven els comportaments de risc”. Per a l’economista, la solució no passa per una major regularització del sector. “Ja n’hi havia, de regles, però eren equivocades, ja que els seus autors no sabien quines implicacions comportarien al cap d’un temps”. Sala i Martí, però, va destacar que quan es redreci el sistema financer, l’economia nord-americana “sortirà disparada” ja que, tot i la crisi, es manté “productiva i competitiva”. Just al contrari, segons ell, al que passa a l’Estat espanyol.
Treball i esforç
L’acte va comptar amb les intervencions de la presidenta de la Fagem, Roser Moré, del director general de Caixa Laietana, Josep Ibern, del subdirector del diari Expansión de Barcelona, Martí Saballs (que va presentar l’especial dedicat al Maresme d’aquesta publicació) i de l’alcalde, Joan Antoni Baron, que va cloure la jornada. Baron es va mostrar “moderadament optimista” davant la conjuntura econòmica internacional que afecta també Mataró i el Maresme, ja que confia en la “capacitat de treball, d’esforç i d’emprenedoria” de la seva gent per “tirar endavant”. L’alcalde va citar la relació de Mataró amb l’àmbit metropolità, les infraestructures, la diversitat del model econòmic, l’aposta per la innovació i la formació per superar la crisi.
-
Humor contra la crisi
"La cosa no pinta bé". Xavier Sala i Martín va advertir des de l'inici que la seva visió de la crisi no seria agradable, però paradoxalment, l'economista va arrancar rialles durant tota la xerrada. El seu estil personal la seva vistosa americana va ser objecte de broma per part del president de Caixa Laietana, Jaume Boter de Palau- va relaxar l'ambient, tot i la gravetat d'un tema que va abordar des d'una òptica convençudament neoliberal. Sala i Martín es va posar la gent a la butxaca amb un discurs pedagògic i desenfadat, ple de perles com "tothom demana més regulació del sistema, la quantitat de tonteries per metre quadrat no para de créixer", "ara la borsa la porten psicòpates, s'han de tancar perquè s'han tornat bojos i deixar que es calmin" o "aquí ningú vol ser emprenedor, la gent només vol treballar al banc o a la Generalitat". Aquestes ocurrències van fer riure un públic que va marxar amb la idea que en temps de crisi no s'ha de perdre l'humor. La presidenta de la Fagem va agrair una xerrada tan dinàmica i divertida, però va demanar als presents que no es quedessin amb l'anècdota sinó amb el veritable discurs de fons.
-
Comentaris