'Sala Cabanyes viu els seus millors anys, però pot patir una involució'

La Junta de Sala Cabanyes, la secció teatral del Centre Catòlic, va dimitir en bloc fa poc més d’una setmana. En un comunicat, van destacar les “divergències de criteris” i desacords interns, provocats pels “canvis substancials” i les “noves dinàmiques” que la mateixa junta, amb Toni Grané com a president, havia impulsat en el sí de l’entitat, una de les més importants de la ciutat per nombre d’activitats, repercussió i massa social. Grané entra al detall sobre els motius del conflicte.

Dimissió en bloc i per sorpresa. Per què?
El que ha minat la moral de les persones de la junta ha estat el desgast constant a la hem estat sotmesos per part de certes persones, en especial durant els darrers dos anys. Una tasca de desgast permanent, que ha estat realment terrible. Això repercuteix en les juntes, la gent ve aquí a fer teatre, i totes aquestes qüestions de fons, vinculades a la gestió, són massa desagradables. Així que el normal era plegar.

Desgast per quines qüestions?
Hi ha mala maror, sobretot des de la roda de premsa de presentació de la temporada, quan jo carrego contra la SGAE, cosa que posa a certa gent molt nerviosa. Els actes que vam muntar en dos dies per al Dia Internacional del Teatre, que va rebre bones crítiques, o la participació a la gala de Valors, que s’organitza en 13 dies... Em diuen que fem massa activitat i que això crema a la gent.

I és veritat?
Es crema qui vol, però la realitat és que quan s’han proposat totes aquestes activitats, molta gent de l’entitat s’hi ha bolcat i han sortit endavant.

Els mètodes  que ha introduït en aquests darrers cinc anys no han agradat a tothom.
En un primer moment des del Centre Catòlic es va acceptar aquest canvi de ritme que vaig proposar com a president. Els resultats durant tot aquest temps són evidents i no els pot negar ningú. Ara, però, hi ha gent de la Sala que em diu que la massa social està cremada, però hi estic absolutament en desacord. I en tot cas, aquest fet s’ha de plasmar en l’assemblea, no en el que diguin alguns.

Hi ha dues maneres de fer a l’entitat que estan enfrontades?
És un problema de dinàmiques, de veure el món duna manera o d’una altra. De posar el sí davant del no, o viceversa. De pensar que ets valent i atrevit, i o bé que ets un inconscient que no consensua les coses.

És veritat que vostè no fomenta el consens?
Dins de la junta, crec que un president ha de tirar del carro i prendre decisions. Si no es fa així, les coses no surten. Reconec que sóc un animal de treball, d’idees i d’energia, difícil de domar. M’intenten frenar, però jo no hi se anar, amb el fre posat. 

Quina ha estat la gota que ha fet vessar el vas?
L’obra ‘Joc de Cartes’ es va suspendre en el seu segon cap de setmana (per un problema de drets d’autor amb Focus, la productora teatral de l’obra original, ‘Adreça Desconeguda’). No hi estava d’acord. Llavors ja vaig apuntar que volia dimitir, però no es va acabar produint.

Existeix, per tant, un conflicte entre Centre Catòlic i la junta de Sala Cabanyes?
El problema de fons és que el Centre Catòlic ha quedat superat per les seves seccions; les marques, com Sala Cabanyes o Unió Esportiva, s’han menjat la matriu. S’hauria de dedicar a administrar i a coordinar-les, però al Centre Catòlic hi ha molta ànsia de prendre un protagonisme que no li pertoca. També són concepcions enfrontades del paper que ha de jugar de la Sala, del que ha de representar per a la ciutat.  

Quin ha de ser el seu paper?
Sense una junta com aquesta, per exemple, l’entitat no s’hauria implicat en el tema de Valors com ho va fer, o la participació a l’Any Espriu. Les programacions de cada any, que crec que han estat molt atrevides; ja veurem a partir d’ara. O la idea de potenciar que els nostres actors i actrius joves es professionalitzin. Hi ha tot un discurs al darrere de la nostra gestió, que a l’hora de la veritat no ha trobat resposta. O la resposta ha estat un “no” d’entrada.

Com afecta tot això al present i al futur de Sala Cabanyes?
La Sala es molt forta com a grup, quan el crides respon, i per tant se’n sortirà. Les persones passem i ningú es imprescindible. Però crec que la Sala està vivint els millors anys de la seva història, ha agafat molta embranzida en els darrers anys, i tot el que està passant pot ser una involució per a l’entitat.

I ara què? Eleccions?
La meva sensació és que des del Centre Catòlic es vol que tota aquesta crisi passi desapercebuda, que es rentin els draps bruts a casa. I em temo que es pugui muntar una candidatura unitària i dirigida, amb l’excusa que el centenari dels Pastorets, el 2016, és a tocar. Però jo en tot plegat no hi veig res, de brut, en una entitat com la nostra cal transparència, s’ha de poder explicar el que passa, que no és res que no deixi de passar en molts altres col·lectius.