'S’adopten més animals però cal que les entrades al centre es frenin'

Els abandonaments proliferen més a la vacances o es donen tot l’any?
Es donen tot l’any, aquest és el problema. Que se’n parli abans de les vacances és un tòpic, perquè tenim sol·licituds de serveis de recollida durant tot l’any, i al carrer cada dia se’n troben. Quan comença el bon temps, des d’abril fins a finals d’agost, es recullen molts gossos degut al zel de les gosses, perquè molts s’escapen de casa i acaben al carrer. Llavors tenim entrada massiva de cadells, especialment de gats. Tot això col·lapsa els centres. El problema està provocat per la manca d’esterilització i d’identificació.

Els ciutadans estan poc conscienciats?
Els ciutadans, però també l’administració, que és qui hauria de posar fre a aquest caos. En aquests moments és més barat abandonar el gos que tenir-lo de manera correcta amb xip, perquè no et sancionen. La majoria de gats no estan identificats, i en el cas dels gossos no arriba al 25% els que entren amb xip als centres. Això és molt greu. Si els animals no estan esterilitzats, la femella s’escapa quan està en zel, els mascles hi van al darrera i tots aquests gossos van sols pel carrer. Si no van identificats, els recollim i allà es queden, als refugis.

Quants animals es retornen al propietaris?
Sobre un 17%. Un 23% entra amb microxip, però d’aquests una gran quantitat no tenen les dades actualitzades. I no tots els animals que porten xip es poden tornar al propietari. El 17% és una xifra alta, però també hi ha propietaris que no el volen. En aquests casos s’ha de tramitar una denúncia per abandonament. El xip és com un DNI, va associat a una persona. Si per exemple un gos abandonat provoca un accident i el conductor et vol denunciar, amb aquestes dades pot fer-ho. Per això és importantíssim que els animals vagin identificats.

Pels animals que no es retornen queda l’adopció.
Sí, ha millorat la tendència a l’adopció però les entrades d’animals al centres no es frenen.

A què respon l’augment de les adopcions?
A la millor imatge de la gossera, des de que al 2005 vam agafar la gestió ens hem esforçat en comunicar millor. Els animals no poden parlar, esperen que algú els ajudi i nosaltres ho hem de comunicar. Difonem la nostra tasca i donem un missatge positiu, convidem la gent a adoptar, expliquem que els animals no són agressius, que són bonics, que estan sans, que els ajudem si tenen problemes, rebem i atenem a la gent que ve al centre... També hem invertit molt en personal. En aquests moments, l’SPAM té en plantilla unes 40 persones assalariades, perquè tenim un horari d’atenció al públic molt ampli. Posem les coses fàcils al ciutadà perquè hi hagi adopcions. Perquè si no hi ha adopcions, la nostra gestió no té sentit, estaríem abocats al desastre.

Què passa amb els animals que no s’adopten?
Els mantenim al centre, perquè l’eutanàsia està prohibida al 2007, només justificada en casos de malalties, gossos vells o agressius. Hi ha gossos afortunats que en vint dies surten adoptats, però altres porten anys el centre. Aquests els mantenim, tot i que costa molts diners. Tenim ajuts dels socis, també dels Encants Solidaris que hem creat per autofinançar-nos. Rebem donacions, algun llegat. També hi ha l’opció d’apadrinar.

En què consisteix l’apadrinament?
Tenim la campanya “Els que ningú vol” pels gats i gossos vells, els que tenen malalties cròniques, defectes o problemes de comportament. Aquests són els que la gent pot apadrinar. El padrí paga 10 euros per finançar a un animal. I si l’adopta no s’ha de pagar res.

El voluntariat també és important en la vostra entitat.
Sí, fan una gran feina. La seva tasca és treure els animals de la gàbia i portar-los a passeig. També hi ha voluntaris que ens ajuda a les fires, amb els Encants Solidaris o en tasques administratives. Actualment tenim uns 800 o 900 socis i uns 800 padrins, i centenars de voluntaris.

Els apadrinaments i els Encants Solidaris us ajuden a finançar el centre?
Nosaltres rebem diners dels ajuntaments però només ens ajuden a cobrir els costos del personal. El proteccionisme ens costa molts diners. Per exemple, ara ens ha entrat un cadell amb les potes trencades i l’hem hagut d’operar tres vegades. Aquestes despeses extres el diner públic no les cobreix. Per això també és molt important gestionar bé les adopcions, la sortida dels animals, perquè si no molts centres es col·lapsen. La llei de l’eutanàsia és molt fràgil i el nostre objectiu és demostrar que amb una bona gestió, l’ eutanàsia no cal. Però necessitem idees per tenir un bon autofinançament i donar a conèixer el que fem.

El principal repte és augmentar les adopcions?
La feina més important queda molt lluny de les nostres mans, que és la prevenció i l’actuació davant de negligències com els abandonaments. Actualment no hi ha vigilància ni control. Hi ha una llei que obliga a gats, gossos i fures a portar el xip d’identificació, però ni un 25% dels gossos estan identificats, i no es fa seguiment. Caldria fer una campanya de prevenció similar a la dels accidents de trànsit. Aquesta és l’assignatura pendent, perquè per molt que ens esforcem per promoure l’adopció, si no s’atura l’entrada d’animals als centres, no els veig futur.