Robert: ‘Vaig saber que la democràcia funcionaria quan va fallar el 23F'

Perquè s'ha decidit ara a explicar els seus anys al capdavant de l'Ajuntament?
Del 1973 al 1977 va ser una època molt especial. Alguns l'han definida com “els quatre anys que van canviar Espanya”. Per això era interessant situar a nivell local totes les vicissituds que sabíem a nivell general. Perquè la ciutat va ser moltes coses que han passat desapercebudes. A més, els meus néts saben que el seu avi va ser alcalde, però jo penso que els anys setanta a Mataró van ser especials. Per això m'he decidit a fer el llibre amb el llicenciat en Periodisme i Ciències polítiques, Albert Ponsola, amb qui ja havia treballat anteriorment.

Li deu haver servit també com a exercici personal, per posar en ordre els records.
M'ha ajudat a recordar i a gaudir. Perquè mirar enrere al cap de trenta anys et permet una visió molt més calmada i tranquil•la. No vull dir que no gaudís de tots aquells anys, però hi havia molts problemes i mals de cap, i és quan hi penso ara que em sento més satisfet de la feina feta. Cada dimarts quan quedava amb Ponsola per parlar del llibre m'ho passava molt bé. Vam decidir fer-ho en format entrevista per tal que també sigui amè pels lectors.

I doncs, com es viu la transició des de l'alcaldia?
L'any 1973 van nomenar disset o divuit alcaldes més a banda de mi. Hi havia qui deia que érem alcaldes joves, que no havíem viscut la guerra, i que, per tant, havíem de ser oberts i preparar el camí cap a la democràcia. Des de la nostra posició, vam contribuir a fer més fàcil el canvi democràtic al país. Recordo un fet d'aquesta empenta que vam donar. L'any 1975, en vida de Franco, l'Ajuntament de Mataró va ser un dels capdavanter a pujar les banderes catalana i mataronina. Això és un fet històric. Ho vam fer amb cert tacte per aconseguir-ho sense trencar res.

Què va aportar el seu govern a Mataró?
El Pla General d'Urbanisme va ser el que va donar més empenta a aquests 4 anys, perquè Mataró estava molt endarrerida. Sobretot pels barris, que, com en moltes ciutats, es van instal•lant a les zones perifèriques i a vegades es deixen de banda. Aquí estaven en molt mal estat. Vam decidir arreglar els carrers, els parcs, posar aparcaments, millorar les condicions de tota la ciutat, especialment dels barris.

Es van prendre també mesures socials?
El que volíem era que la gent visqués més còmoda, per això, entre altres mesures, vam posar autobusos que connectaven els barris. També faltaven escoles i vam fe-ne, i també van intentar fer l'Hospital allà on el tenim ara. Ja teníem els terrenys i el vis-i-plau de Sanitat però finalment no es va poder tirar construir el gran Hospital. Ha trigat 20 anys a fer-se, però segur que ara és molt més modern del que hauria sigut. Crec que el Pla General d'Urbanisme, l'Educació i Sanitat van ser els tres eixos d'aquell govern.

Quin va ser el seu moment més difícil com a alcalde?
El problema era com es vivia en l'època. Vam entrar treballar per a la ciutat i ens vam trobar amb l'obstacle de la tensió política estatal. L'any 1975 hi havia manifestacions cada 15 dies. Era un moment de canvi imminent i en això, la política local estava inevitablement lligada a la d'Espanya. Es demanava la legalització del Partit Comunista, Comissions Obreres va començar a fer manifestacions... Eren moments de tensió, però havíem de treballar. I no només al govern, sinó també per guanyar-nos la vida perquè tots aquests càrrecs oficials no eren remunerats. Era acabar la jornada laboral, que en aquell temps jo era enginyer de l'Estat, dinava un entrepà a la Riera per entrar ràpidament a l'Ajuntament.

Estem acostumats a conèixer la transició a nivell estatal, no local.
Precisament, el periodista Manel Cusachs em va felicitar per haver-me decidit a deixar testimoni d'aquells anys que vaig estar al govern municipal. I jo li vaig dir que això era només una part de la transició a Mataró, que ara els historiadors de la ciutat havien d'agafar el relleu i explicar la transició des d'altres punts de vista, com per exemple, el de les associacions de veïns. Perquè val la pena.

Una lectura que ha de ser interessant pels joves però també pels que ho van viure i han oblidat.
Sí, per exemple, hi ha gent que no recorda un episodi que va ser molt important en aquell moment i que al llibre en faig esment. Es tracta de la defensa que va fer l'Ajuntament del traçat de l'autopista, ens vam plantar al despatx del governador civil i tot el consistori va dimitir perquè volien fer passar l'autopista per les Cinc Sènies. Això hagués significat destrossar aquest espai.

En quin moment va tenir la certesa que la democràcia es consolidaria?
Hi havia moments que semblava que allò que estàvem construint es trencava. Els assassinats del carrer Atocha o els segrestos d'ETA van ser moments molt delicats per la democràcia. Però al mateix temps s'anava avançant amb les primeres eleccions democràtiques, la legalització del Partit Comunista... Penso que un moment en què vaig saber que allò anava endavant va ser quan vaig veure que el cop d'Estat del 23F fallava. I amb la victòria socialista en les segones eleccions generals, el joc democràtic es consolidava encara més.

Molts copses pren com a model la transició espanyola. Es van fer les coses bé?
Hi ha moltes publicacions que parlen del cost de la transició espanyola. Parlen de la part positiva, però també de la negativa. Perquè està clar que ETA va seguir funcionant en aquella època, i així ha continuat molts anys. Perquè la solució democràtica tal i com es va concebre tampoc satisfeia tothom. Si molts països ens han pres com a exemple, és perquè ho vam fer amb molta serenitat. Vam saber el camí a seguir i vam unir forces.

S'ha sentit ben tractat per la classe política de Mataró després del seu pas per l'alcaldia?
És normal que quan un nou govern entra a l'Ajuntament vulgui tirar endavant nous projectes, les seves pròpies idees. Normalment hi ha la tendència a tirar a terra el que ha fet el teu predecessor i començar de zero, enlloc d'aprofitar els projectes que ja s'han encetat i millorar-los. Però jo diria que sí que m'han respectat molt. És cert que el primer alcalde va començar a mirar expedients, a buscar on havíem gastat els diners... Però no va trobar res a retreure'ns. Sempre he mantingut bones relacins. I la població sempre m'ha tractat molt bé.

Ara també estem vivint un moment de canvis al país. Una democràcia tan jove com la nostra, està preparada per superar aquestes transformacions?
Ara ja estic totalment fora de la política. Però jo crec que la democràcia des de l'any 82, el canvi de govern, ja està consolidada. Hem posat uns bons ciments. Les confrontacions polítiques formen part del joc democràtic i sempre n'hi hauran. I de minories, sempre n'hi hauran.