Capgròs
Francesc Robert i Graupera va presentar ahir dimarts dia 11 a la sala d'actes de Caixa Laietana el llibre La Transició Democràtica a Mataró, 1973-1977 on repassa els seus quatre anys com a Alcalde de Mataró. «Van ser quatre anys que van canviar Espanya», va apuntar.
L'exalcalde va explicar com el febrer de 1975 l'Ajuntament que ell dirigia va treure les banderes del règim de l'Ajuntament i hi va fer onejar una senyera, sent dels primers ajuntaments de Catalunya en fer-ho. També va fer esment de la polèmica desfermada quan el consistori va posar "Joan Peiró" a un carrer i des del diari ultra El Alcázar de Madrid el van arribar a amenaçar. I es va referir també a la voladura de l'estàtua "als caiguts" de la plaça de les Tereses i el llançament de còctels molotov contra l'Ajuntament. «Nosaltres vam entrar a l'ajuntament per fer feina però ens vam topar amb la política», va resumir.
Robert va explicar que, en aquell moment, el fet de no haver sigut democràticament requeria un esforç més gran a l'hora d'exercir el càrrec -«com que no era l'alcalde democràticament, t'havies de guanyar el respecte de la població», va assegurar- i va descriure l'ambient poc estructurat d'aquells moments -"en aquella època no hi havia regles, anaves fent, cosa que era bona", va comentar-.
L'exalcalde de Mataró, que actualment és president dels Amics de la Ciutat, va assegura que havia volgut escriure aquest llibre perquè sinó "la història es simplifica molt».
-
Valent, discret i treballadors
L'encarregat de presentar l'exalcalde va ser l'enginyer Jordi Buscà, que el va referir-se a ell com un home valent, discret i amb una immensa capacitat de treball. «Era un home que no li pesava anar als barris», va explicar Buscà a tall d'exemple. Buscà també va recordar que durant el seu mandat es van començar les obres de l'aparcament subterrani de la plaça de les Tereses i va haver-hi un gran esforç en el tema del Port. «Mai ha volgut cap protagonisme», va comentar a mode de resum.
Ricard Bonamusa, Robert i Buscà.
Comentaris