Reus, la ciutat natal d'Antoni Gaudí

La ciutat de Reus és un autèntic escenari modernista, gràcies especialment a l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner. Parlar d'aquest moviment artístic a la capital del Baix Camp és parlar de l'Institut Pere Mata, la Casa Rull, la Casa Gasull i la Casa Navàs, edificis que es poden visitar amb el servei de visites guiades que ofereix el Patronat Municipal de Turisme i Comerç.

La Ruta del Modernisme és una agradable i interessant passejada pel centre de la ciutat, especialment senyalitzada i amb els edificis identificats amb una placa, que permet conèixer algunes de les façanes modernistes més interessants i reviure l’esperit del 1900 a Reus. El Patronat Municipal de Turisme i Comerç de Reus realitza visites comentades al patrimoni de la ciutat i obre especialment pels visitants alguns indrets habitualment tancats al públic. Un mateix tiquet inclou dues visites guiades diferents i permet l’entrada gratuïta al Museu Salvador Vilaseca, a l’exposició 'Gaudí&Reus' i al Museu d’Art i Història de Reus. Alguns punts imprescindibles per conèixer el moviment del Modernisme a Reus i els lligams d'Antoni Gaudí amb la seva ciutat:

Casa natal d'Antoni Gaudí
En aquesta casa va néixer l’arquitecte Antoni Gaudí el dia 25 de juny de 1852 i va viure durant la seva infància i joventut a Reus. En aquest indret també hi havia la caldereria del seu avi matern. La casa natal d’Antoni Gaudí és privada i no es pot visitar. A prop de la casa, a la confluència dels carrers de Santa Anna i de l’Amargura, es troba l’escultura 'Gaudí nen', obra d’Artur Aldomà de l’any 2002, que representa l’arquitecte jugant durant la seva infantesa. L’escultura va ser l’homenatge de la ciutat de Reus al seu cèlebre arquitecte.

Església Prioral de Sant Pere
El dia 26 de juny de 1852 Antoni Gaudí fou batejat en aquesta església. Aixecada al S.XVI. D’acord al que apareix al Llibre de Baptismes de la Prioral, l’arquitecte va rebre els noms d’Anton, Placido i Guillem, i consta que havia nascut a dos quarts de deu del matí del dia anterior. En aquesta mateixa església Antoni Gaudí també va rebre la confirmació l’any següent, el dia 10 de setembre de 1853, com consta al llibre de confirmacions d’aquell any.
El campanar és un dels elements més emblemàtics de l’Església Prioral de Sant Pere, i d’ell en parla Gaudí com a model de campanar que comparteix l’ús religiós amb el civil, com a punt de guaita. A més d’aquest esment del campanar, cal dir que Gaudí va recrear el disseny de la seva escala interior, una escala helicoïdal amb l’eix buit, a les escales d’accés als campanars de la Sagrada Família, tal com recull l’arquitecte César Martinell a la monografia que va escriure sobre l’arquitecte.

IES Salvador Vilaseca
L’any 1863 Antoni Gaudí començava els seus estudis de secundària a les Escoles Pies de Reus on es quedaria fins el 1868, any en què es traslladaria a Barcelona per començar els estudis d’arquitectura. El Col·legi de les Escoles Pies estava situat a l’antic convent de Sant Francesc, edifici en el qual actualment es troba l’institut d’ensenyament secundari Salvador Vilaseca. Entre els companys amb què l’arquitecte va conviure en aquest centre es trobava Eduard Toda, l’insigne reusenc que va portar a terme la reconstrucció del castell d’Escornalbou i del Monestir de Pedralbes, i Josep Ribera, que va realitzar estudis de medicina i va esdevenir catedràtic de patologia i pràctica quirúrgica. Entre 1867 i 1868 els tres amics, Gaudí, Toda i Ribera, es van encarregar de l’edició d’una revista manuscrita, 'El Arlequín', en la qual, el jove Gaudí es va encarregar de realitzar alguns dibuixos, les primeres mostres que es conserven del seu geni creatiu.

Santuari de Misericòrdia
Un altre dels lligams que Gaudí tenia amb Reus era la devoció que professava a la Mare de Déu de Misericòrdia, patrona de la ciutat, com demostra el fet que participés en diferents ocasions en les peregrinacions que es realitzaven al Santuari. D’entre elles, destaca especialment la seva participació a la peregrinació de l’any 1900, que va tenir una significació especial. Per aquesta ocasió Gaudí va dissenyar l’estendard que va portar el grup de reusencs que residien a Barcelona, i que es va cremar durant la Guerra Civil, l’any 1936. Aquest estendard tenia una pintura realitzada per l’artista Aleix Clapés, amb una representació de la Mare de Déu de Misericòrdia i amb la imatge de la pastoreta que havia rebut l’aparició, Isabel Basora.

El 1903 la Junta d’Administració del Santuari de Misericòrdia encarregava a Antoni Gaudí la realització d’un projecte important a la ciutat: la reforma de la façana del Santuari de Misericòrdia, que hauria estat la gran obra de l’arquitecte a la seva ciutat. Per diferents circumstàncies el projecte de Gaudí no es va poder portar a terme, i finalment va ser reformat per l’arquitecte municipal, Pere Caselles, el qual, havia treballat anteriorment amb Lluís Domènech i Montaner en la realització del conjunt de l’Institut Pere Mata. Caselles és, a més, l’autor d’un gran nombre d’edificis modernistes de la nostra ciutat.