Els resultats de les eleccions al Parlament de Catalunya en clau mataronina

No cal insistir gaire en els resultats generals de les darreres eleccions al Parlament de Catalunya que van tenir lloc el passat diumenge 12 de maig: victòria claríssima del PSC de Salvador Illa, partit guanyador per primer cop en vots i en escons a tota Catalunya, majoria absoluta de les forces d'esquerres, desfeta del nacionalisme català, que per primer cop des de 1980 no tindrà majoria absoluta a la cambra (dada important: Puigdemont, malgrat recuperar la primera posició dintre de la particular batalla Junts-ERC, ha estat incapaç de guanyar les eleccions catalanes en cap de les tres vegades que s'ha presentat com a cap de llista del seu partit), i una situació de fragmentació que ens deixa un panorama complicat de cara a l'elecció del proper president de la Generalitat. Perquè sí, Illa va guanyar amb molta claredat, però ara caldrà veure què fa ERC, un partit en tendència clarament descendent, sense capacitat de rendibilitzar el seu pas per la presidència, amb dimissions de càrrecs importants i en risc de trencadissa interna. Sense el seu concurs, permetent per activa o per passiva la investidura de l'antic alcalde de La Roca del Vallès i exministre de Sanitat, la situació de bloqueig està servida i la probabilitat de repetició electoral apareix a l'horitzó. Per a un observador objectiu molt probablement la conformació d'un govern d'esquerres a la Generalitat seria l'escenari més lògic, perquè els números donen, però quan parlem d'ERC no necessàriament hem de suposar que prevaldrà la seva ànima progressista per sobre de la nacionalista. A les portes de la campanya electoral de les europees, haurem d'esperar per saber si Illa és investit president o si, pel contrari, hi ha repetició electoral. No seria prudent emetre cap tipus de predicció.

En aquest article, però vull parlar de les eleccions del 12M en clau mataronina. En primer lloc, cal esmentar que tres mataronins estaran presents al proper Parlament: Alícia Romero (PSC), Mònica Lora (Vox) i Cristian Escribano (PP), els dos darrers també regidors l'Ajuntament de Mataró. A la ciutat, amb una participació del 56,7% (aproximadament un punt menys que en el global de Catalunya), el PSC va guanyar amb claredat, amb un 29,1% dels vots. Junts va quedar a deu punts de distància, amb un 19,1%, mentre que darrere apareixen ERC (11,99%), PP (11,45%), Vox (11,17%), Comuns (6%), CUP (3,71%) i Aliança Catalana (3,17%). Per blocs, les candidatures d'esquerres amb representació parlamentària obtenen un 50,80% dels vots a la ciutat, mentre que les dretes es queden amb un 44,89%. Pel que fa al bloc independentista, aquest aconsegueix un 38,38% dels vots, comptant fins i tot els d'Alhora. Pel que fa als resultats per barris, els socialistes van guanyar a tots excepte al Centre i l'Eixample (on es va imposar Junts), com sol ser habitual. Hi ha barris on el PSC arrasa, com ara Cerdanyola Sud, amb un 43,21%, mentre que al Centre es queda amb un 13,15%. Al Centre i l'Eixample és on la participació va ser més alta (un 64,42% i un 64,87%, respectivament), mentre que a zones com Rocafonda o Cerdanyona Sud aquesta no va arribar ni tan sols al 50%. Una dada per reflexionar al respecte.

Si traslladéssim aquests resultats a unes hipotètiques eleccions municipals, el repartiment dels 27 regidors de l'Ajuntament de Mataró hagués quedat de la següent manera: PSC (9 regidors), Junts (6), ERC (4), PP (3), Vox (3) i Comuns (2). Sense el requisit del llindar mínim del 5%, la CUP i Aliança Catalana haguessin obtingut un regidor cadascuna, però en no arribar-hi, aquests se'ls queden ERC i els Comuns. Els resultats, com veiem, són força diferents dels que es van produir fa ara un any a les eleccions municipals.

Però més enllà del nostre barri de residència, què votem els mataronins en funció de la nostra renda? Les darreres dades per secció censal publicades per l'Institut Nacional d'Estadística corresponen a l'any 2020. Si les creuem amb els percentatges de vot a cada partit, obtenim que el comportament entre formacions és ben diferent. Hem calculat els coeficients de correlació de Pearson entre el percentatge de vot a cada partit i la renda neta mitjana per persona (els euros que guanya anualment cada ciutadà) per seccions censals. Com més s’apropi a 1 aquest coeficient (o a -1, si la relació és negativa), voldrà dir que més alta serà l’associació entre ambdues variables, és a dir, en aquest cas, com més s’apropi a 1 el coeficient, més alt serà el percentatge de vot si és més alta la renda. Així, com sol passar en altres comicis, existeix una correlació negativa molt elevada entre renda i vot al PSC, és a dir, com menys renda tingui l'elector, més probabilitat existeix de votar els socialistes (la correlació és d'un -0,86). Si ens fixem en Junts, segona força a la ciutat i a Catalunya, la relació és exactament a l'inrevés: a major renda, més probabilitat de votar els de Puigdemont, amb una correlació positiva d'un 0,86. La resta de partits presenten les següents correlacions: ERC un 0,70, el PP un -0,62, els Comuns un 0,28, Vox un -0,71, la CUP un 0,64 i Aliança Catalana un 0,61. Ras i curt: els partits independentistes presenten correlacions significatives positives (a major renda, més probabilitat de votar-los), mentre que els no independentistes presenten correlacions significatives negatives. El cas dels Comuns és diferent, doncs la correlació, positiva, és de tan sols un 0,28. Algú podrà argumentar que caldria introduir variables de control, com per exemple el sentiment de pertinença català-espanyol, la llengua materna, el lloc de naixement, l'edat o el nivell d'estudis, per exemple. Estic absolutament d'acord, però no disposem de les dades, i per tant ens hem de conformar amb presentar les que tenim sabent que cal ser prudents a l'hora d'emetre conclusions. Segurament la qüestió identitària juga un paper fonamental, és innegable, i aquesta està a la vegada relacionada amb el nivell de renda. Això sí, les dades són les que són. En el gràfic següent, corresponent a les anàlisis dels casos del PSC i Junts, es veu clarament el que comento:

Un dels temes més comentats en aquestes eleccions ha estat la força de l'extrema dreta (espanyolista i independentista). Vox ha obtingut onze diputats, mentre que Aliança Catalana n'ha aconseguit dos. Catalunya tindrà, doncs, el primer parlament autonòmic amb dues formacions d'ultradreta. Perquè algú no ho voldrà reconèixer, però a les multitudinàries manifestacions dels Onze de Setembre de fa alguns anys, com a les de signe espanyolista, malgrat que no queia cap paper a terra, hi havia també homes i dones amb idees feixistes participant-hi, il·lusionats amb la idea d'una independència de Catalunya fàcil, alegre i low cost. A la nostra ciutat, Vox ha aconseguit 5.619 vots i un 11,17% dels vots, mentre que els de Sílvia Orriols han obtingut 1.595 vots i un 3,17%. Ras i curt: 7.214 mataronins (més d'un 14% dels votants) van decidir el passat 12M dipositar a l'urna una butlleta d'un partit xenòfob d'ultradreta. Els mataronins i els catalans no ens escapem de l'expansió d'aquestes opcions electorals a nivell global. Si analitzem les dades per renda, ja ho dèiem abans, Vox presenta una correlació negativa entre percentatge de vot i renda d'un -0,71, és a dir, a menys renda, més probabilitat de votar-los, mentre que en el cas d'Aliança Catalana passa a l'inrevés, amb una dada positiva d'un 0,61: a major renda, major probabilitat de votar-los. Vox obté els seus percentatges de vot més elevats a Cerdanyola Sud (18,06%), La Llàntia (17,28%) i Cerdanyola Nord (16,81%), mentre que Aliança Catalana els obté a l'Eixample (4,77%), Palau-Escorxador (3,54%), Centre (3,52%) i Vista Alegre (3,41%).

Si comparem els resultats d'aquestes eleccions al Parlament amb les municipals de 2023, veurem com el PSC obté pràcticament el mateix número de vots (14.634 respecte dels 14.978 de fa dotze mesos), si bé ara el percentatge ha estat inferior (29,1% vs. 33,22%). En el cas de Junts, ara ha obtingut 9.605 vots i un 19,1%, mentre que fa un any la candidatura encapçalada per Alfons Canela a la nostra ciutat es va quedar amb 4.178 vots i un 9,26%. La desfeta d'ERC el 12M era la crònica d'una mort anunciada, i fa un any a Mataró ja es veia clar que el partit de Junqueras (que es resisteix a deixar pas a nous lideratges al partit) anava cap avall (va obtenir 6.671 vots i un 14,79% dels vots, mentre que aquest cop s'ha quedat amb 6.032 vots i un 11,99%). Vox rep pràcticament el mateix número de suports (5.619 vots vs. 5.664 del 2023), el PP millora sensiblement (5.756 vots respecte dels 3.897 de fa un any), Comuns (ara ja sense Podem) perd aproximadament un 10% dels seus suports (3.015 vots ara respecte dels 3.324 de les municipals) i la CUP aconsegueix un resultat sensiblement pitjor que el de fa dotze mesos: 1.868 vots respecte dels 2.439 de les municipals.

El que queda de primavera i l'estiu seran intensos als despatxos dels principals partits (i no només partits) catalans, i tot i que seria temerari predir qui ocuparà la presidència de la Generalitat, el que està clar és que una repetició electoral no convé al país, es miri com es miri. Tanmateix, si aquesta repetició es produeix, a Capgròs estarem preparats per analitzar els resultats de la nostra ciutat. Perquè després de tot el que ha passat a la política catalana en aquesta dècada perduda, hem vist com de capgrossades no només en fem els de Mataró.