Els reptes de Mataró en l'accés a l'habitatge

El futur més immediat de l’habitatge passa per la reforma dels edificis, ja sigui amb subvencions de la Generalitat de Catalunya, amb ajudes com les que promouen entitats com la Cambra de la Propietat o el programa “Lloguem! Yes We Rent”, pensat per finançar la rehabilitació de pisos en desús gràcies a una dotació europea. Millorar molts dels habitatges en mal estat de la ciutat permet ampliar el parc útil, i per tant generar més oferta i que la mitjana de preu de lloguer sigui més assequible. Però el preu, que segueix creixent i a zones com Barcelona es troba en els mil euros de mitjana de lloguer mensual, s’ha de poder frenar d’alguna altra manera.

Són moltes les mesures que s’apliquen a diversos indrets d’Europa. Des de fixar uns preus de referència per barris que no es poden sobrepassar més enllà d’un 20%, fins a congelar els preus de manera retroactiva, com fan a Alemanya, per guanyar temps mentre es crea un parc d’habitatge social més gran; o a Portugal, on han establert límits a la renda segons les zones i mida de l’habitatge només per a persones amb ingressos bruts anuals no superiors als 35.000 euros, 45.000 euros en cas de parelles i 5.000 euros més per cada membre extra del nucli familiar, posant com a contrapartida beneficis fiscals pels llogaters que intentin abaratir més la renda.

Un dels perills que hi ha amb l’establiment de límits en el que es pot cobrar de lloguer és l’aparició de l’economia submergida, pagaments en ‘B’ per acabar accedint a aquell lloguer abans que d’altres. La pròpia Cambra de la Propietat no era partidària dels límits, tot i que en països com Alemanya i Portugal s’estan establint. D’altres, com Àustria, han apostat per crear una gran quantitat d’habitatge públic que ha abaratit el preu del lloguer, tot i que això ha provocat inclús sobreoferta. Trobar l’equilibri entre aquestes i altres fórmules serà clau per fer de Mataró un espai més assequible per viure-hi.