Joan Salicrú

Repartint caramels i somriures a Cerdanyola

Crònica de la visita que el cap de files de Convergència i Unió, Joaquim Esperalba, va efectuar divendres al Parc de Cerdanyola.

Joaquim Esperalba conserva encara moltes cares i molts noms de la seva època de metge de família. Això és el que s'observa veient-lo intercanviar impressions amb diversos veïns del barri de Cerdanyola que el cap de llista de Convergència i Unió troba durant una passejada el primer divendres de campanya. Té el cap pacients i també metges i metgesses, i el marit d'una professional de la ciència de curar-nos li explica qui és la seva dona, la qual Esperalba assegura recordar.
El cap de files convergent ha sortit del seu local amb la roulotte de campanya, un dels elements de la campanya que més expectació ha despertat entre els mataronins, a les quatre de la tarda i s'ha dirigit al Parc de Cerdanyola. Arribats allà ha parlat tranquil·lament amb la premsa. Ha declarat que no hi haurà de nou zones blaves i ha suggerit que al Parc de Can Tuñí hi hauria d'anar un aparcament subterrani i que cal una escola bressol al sud del barri. I que detecta un gran cansament entre la gent de Manuel Mas i el seu equip: «Ningú m'ha dit que tornaria a votar socialista», exposa. El candidat, que és un home heterodox, ha assegurat també que moltes de les propostes de l'Alternativa Vecinal de Mataró (AVdM) són semblants a les de CiU i ha assegurat que per després d'eleccions ja té concertades diverses visites a veïns. Que hi ha un compromís per després dels comicis, vaja. Diu que ha trobat dos grans problemes a Cerdanyola: l'habitatge i la percepció que la gent té de la immigració. Respecte a la segona cosa, Esperalba ha explicat que els veïns se li han queixat del fet que els immigrants que obren negocis al barri, com que no han de pagar una sèrie d'impostos fins al cap d'un temps, aprofiten la circumstància per anar obrint-lo i tancant-lo. «Ells veuen com una injustícia algunes formes de discriminació positiva. Jo crec que a igual drets, igual deures», ha dit.
I després d'això, s'aixeca i baixa a l'arena. En companyia de Vicent Garcia, que a part de ser el número sis de la canditatuta també li fa de xòfer, comença a recórrer la plaça. Es posa a repartir llapis de colors i caramels entre els nens. S'asseu a parlar amb un parell de noies d'una trentena d'anys que seuen en un banc de la plaça i els pregunta quants fills. Les dones li treuen el tema de l'habitatge i ell els treu el seu programa d'habitatges de lloguer: «El més important és que la gent visqui a la ciutat», els diu.

Els caramels dels nens
Apareixen més nens a la recerca de més caramels i és que en una campanya tothom intenta seguir els seus interessos. Els nens els caramels i els polítics vots. I els primers confonen, no se sap si voluntàriament, el candidat Esperalba amb l'alcalde. De cop i volta es comencen a enfadar per veure qui se'n queda més i un es posa a plorar. «No llores, hombre!» li diu Esperalba. Si més més no, el candidat nacionalista fa l'esforç d'entretenir-se a conèixer les situacions personals de cada persona amb qui parla: «Això d'estar per la gent és el que més m'agrada», comenta. El seu acompanyant Vicent Garcia, que és mestre de professió i es presenta per primer cop a unes llistes, comenta que li agrada el contacte personal amb la gent: «A més ells es nota que necessiten que algú els escolti». Potser això és el que volen els electors: que se'ls escolti, però no un cop cada quatre anys.

Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?

Amb la col·laboració de

Generalitat de Catalunya
Logo Capgròs
  • Capgròs Comunicació, SL
  • C/ Sant Benet,16-18 08302 Mataró (Barcelona)
  • Telf:93 790 45 46
  • info@capgroscomunicacio.com
  • redaccio@capgros.com
  • publicitat@capgros.com

Associat a l’àrea digital

Amic mitjans d'informació i comunicació

Web auditada per OJD Interactive