Recuperant les tradicions de l'art del vidre

Tot i que anava per informàtic, David Gibernau ha desenvolupat tota la seva vida professional al voltant del vidre. Amb només 16 anys va anar a treballar amb el seu pare i un dels seus socis com a aprenent posant vidres a les cases, fins que, cap a l'any 1983, va decidir plegar i anar pel seu compte. Va ser llavors quan el seu pare i ell van obrir el local Tot Vidre Gibernau a Mataró, un negoci familiar que va anar creixent i on també va entrar la seva mare i la seva germana. "Fins no fa gaire teníem un dels forns més grans que existeixen a la zona i que poden fondre vidre", assegura Gibernau.

El que va començar sent un petit negoci familiar s'ha acabat convertint, a base d'experiència i temps, en un punt de referència en el sector des d'on s'han fet grans treballs i col•laboracions a nivell tant nacional com internacional. El vidrier mataroní està molt involucrat en el món de l'artesania, sent el vicepresident de l'Associació Catalana de les Arts del Vidre i secretari de la Federació d'Associacions d'Artesans d'Ofici de Catalunya. A més, l'any 2011 va ser reconegut amb el diploma de Mestre Artesà, atorgat per la Generalitat, per la seva trajectòria en el sector.

En què et vas especialitzar?
El que ens vam proposar com a empresa va ser recuperar tècniques antigues del treball del vidre. Coses que els altres estaven deixant de fer perquè el que interessava era col·locar metres i guanyar diners. Nosaltres volem fer les coses ben fetes i enfocar-ho d'una altra manera: recuperar tradicions i coses que s'han perdut.

Tens una llarga experiència en el sector...
He passat a ser una de les persones a Espanya que més experiència té fonent vidres en gran format. Això m'ha portat a fer, per exemple, l'únic retaule de vidre que hi ha a Espanya i possiblement a Europa, El Crist del Fluvià. També a assessorar altres empreses i a fer obres tan singulars com la universitat de Princeton (EUA) o un hotel impressionant a la Xina.

Què és el que feu a Tot Vidre Gibernau?
Fem moltes coses, el que sigui. Des de coses petites com un cendrer, un mirall pel menjador o un vidre de la tauleta, fins a altres encàrrecs més grans. Mai diem que no, és una de les polítiques de l'empresa. Tot es pot fer i ja buscarem la manera i, si no, busquem col•laboradors amb els quals poder-ho fer.

Què us diferencia dels altres?
En l'ofici de vidrier les coses s'han mecanitzat molt amb màquines que fan cent peces en un moment i totes iguals. Nosaltres, en canvi, intentem personalitzar i oferim a la gent coses que els altres no fan. No ens limitem al que pot oferir un vidrier normal. Per exemple, vam ser dels primers a Espanya en fer lavabos o esglaons de vidre. 

Quin és el secret?
Tinc una facilitat per trobar solucions a problemes que se'm presenten a la feina i en aquesta facilitat baso la meva professionalitat. Com que em demanen coses que els altres no fan, això m'obliga a haver d'esbrinar com puc fer allò. Sempre és una invenció, és ajuntar un cúmul de coneixements per aconseguir quelcom.

Com està el sector del vidre actualment?
La part que s'ha ressentit més de la crisi precisament és la nostra. La construcció ha caigut una barbaritat, la nostra feina ha baixat molt i és sobretot la part artesana la que encara no ha acabat de remuntar. La part de decoració s'ha reduït moltíssim i encara no s'ha arribat a la recuperació econòmica que permet a la gent posar-li aquest punt de valor afegit a les coses.