Recosir Rocafonda

Rocafonda s'ha convertit en la darrera dècada en el barri més estigmatitzat de Mataró. Receptor de bona part de la immigració estrangera arribada a onades a la ciutat, empobrit per les característiques socioeconòmiques dels seus veïns colpejats molt durament per la crisi, amb un atur juvenil molt elevat, escoles en risc de ser guetitzades, greus problemes urbanístics que s'arrosseguen des de la seva creació i una sensació general de degradació i abandonament de la qual se'n queixen molts habitants. Però Rocafonda també és un barri amb una llarga trajectòria de lluita veïnal que ha donat resultats tangibles dels quals avui en gaudeixen els seus residents. Un barri amb un teixit associatiu que lluita contra aquesta estigmatització i que fa gala de la diversitat que es viu als seus carrers com element positiu i integrador. Rocafonda té veu pròpia i la deixa sentir per reclamar que es resolguin les seves múltiples mancances, especialment ara que s'han anunciat noves inversions per a millorar barri. Seran suficients?

La recuperació de la llei de barris

Rocafonda serà el receptor del tall més gran del pastís de la inversió de l'Ajuntament de Mataró aquest 2017. Prop de 2 milions d'euros vinculats a la Llei de Barris, que s'ha pogut recuperar enguany ja que la Generalitat ha reprès el suport econòmic, amb data de caducitat el proper 31 de desembre. Es preveu la rehabilitació de la plaça Joan XXIII i la reurbanització de la Ronda Cervantes, a més de recursos per a la rehabilitació d'habitatges, instal·lació d'ascensors inclosa, i per a programes socials. D'aquesta manera es completarà gran part dels projectes previstos dins la Llei de Barris, que es va iniciar l'any 2008 a Rocafonda (Cerdanyola en va ser l'altre barri de la ciutat beneficiari) i que també va servir, fins que la Generalitat va tancar l'aixeta, per desenvolupar la Biblioteca Antoni Comas i el Parc de Rocafonda.

Les principals inversions es deixaran veure a la plaça Joan XXIII i a la Ronda Cervantes

"És admirable l'esforç financer que ha fet l'Ajuntament durant diverses legislatures en situació de crisi", explica la regidora de Benestar Social, Isabel Martínez. L'Ajuntament, segons explica l'actual govern, va mantenir aquest esforç en solitari al barri quan la Generalitat es va desdir del copagament: l'administració  catalana va arribar a deure 5 milions d'euros al consistori mentre aquest mantenia el suport econòmic als projectes urbanístics i socials en desenvolupament.

Errors històrics que se segueixen pagant

La pregunta que es fa tothom, però, és: amb les inversions anunciades n'hi ha prou? La Llei de Barris finalitza aquest 2017 i de moment el govern català "no s'atreveix a dir-nos si hi donaran continuïtat d'alguna manera", com diu Martínez. L'Ajuntament necessita diners d'altres administracions per poder fer-hi actuacions en profunditat, ja que no té prou recursos ni competències propis. "Avui encara estem reordenant els efectes negatius de l'especulació immobiliària dels anys 60 i 70,quan es va construir el barri", explica el regidor de Serveis Centrals, Juan Carlos Jerez. Manca d'espais verds, edificis de cinc plantes sense ascensor, sense aparcament ni espais comunitaris... tot plegat fruit d'uns promotors immobiliaris que van aprofitar fins l'últim m2 disponible posar-hi totxo i fer-se d'or aprofitant les necessitats d'habitatge que havien generat els fluxos migratoris procedents d'altres llocs de l'Estat.

Molts antics veïns del barri han acabat marxant a nous sectors com la Via Europa

Avui Rocafonda té una densitat de població de 634 habitants per hectària quadrada, que gairebé triplica la mitjana del conjunt de Catalunya. Molts dels veïns que s'hi van instal·lar fa tres dècades avui han marxat del barri, fruit de les mancances del mateix, sobretot en un parc d'habitatges envellit i sovint sense comoditats bàsiques com ascensors. "Si la gent ha deixat el barri no és per la falta de seguretat, la degradació de l'entorn o la pressió migratòria; és sobretot perquè els pisos no ofereixen les mateixes comoditats que els d'altres zones", apunta Jerez. La construcció de noves promocions immobiliàries a Via Europa i Camí de la Serra els va empènyer a fer-ho, i els pisos buits que van deixar enrere, els més barats del mercat immobiliari mataroní de llavors, van anar a mans de la nova onada d'immigrants d'origen estranger que va arribar a la ciutat a principis de la dècada passada. Els ciutadans nouvinguts conviuen amb una població autòctona sovint envellida. "L'estructura d'edat de la població del barri és dualitzada, els primers moradors han anat envellint progressivament mentre i això ho compensa una població immigrada més jove i que té més fills" explica Jordi Merino, sociòleg i tècnic de l'Ajuntament al barri.

Les comunitats de veïns, claus en la convivència

Els problemes que es deriven de la situació socioeconòmica són varis i complexos. "Hi ha moltes persones grans que, per problemes de mobilitat, gairebé estan atrapades a casa", expliquen des de l'Ajuntament. La seva vida social es resumeix sovint en la de la comunitat de veïns on viuen, i les relacions no són fàcils. El consistori ha detectat un "increment de la manca de responsabilitat de la propietat", com diu Juan Carlos Jerez. La rotació molt elevada de població que arriba i marxa del barri, sumada al fenomen de les ocupacions il·legals de pisos buits i a les patologies estructurals que pateixen els propis edificis, que costa molt d'arreglar per la manca de recursos econòmics dels veïns, formen un còctel complex i de conseqüències molt negatives. "Amb un urbanisme i uns habitatges degradats, el sentiment de pertinença al barri decau moltíssim", apunta la regidora de Benestar Social. La solució, segons el govern municipal, passa per una banda per treballar directament amb les comunitats de veïns més desestructurades, de cara a facilitar la convivència i l'acció conjunta (buscar maneres perquè arribin a un acord per instal·lar un ascensor, per exemple). Per l'altra, per recosir urbanísticament el barri amb accions com la reurbanització de places i carrers. "Si et fas teva la comunitat, si sents com a teu el carrer on vius, també aconsegueixes sentir el barri on vius com a propi", resol Jordi Merino.

La rotació molt elevada de població i la degradació urbanística ha afectat el sentiment de pertinença

El consistori reconeix, però, que no té prou mans. "Intervenim en el barri en àmbits on no tenim competències ni recursos, perquè les polítiques d'habitatge i les grans inversions no depenen de nosaltres", explica Jerez. "Ens agradaria poder fer moltes més coses de les que fem, i sovint no tenim instruments", afegeix Martínez, "però no ens podem quedar de braços creuats quan el problema el tenim trucant a la porta".