Recorden la voluntat unitària de Peiró en la seva època badalonina

En l'època en què l'anarcosindicalista Joan Peiró va viure i treballar a Badalona, entre 1905 i 1920, el seu ànim unitari en el camp dels sindicalisme va ser clau per crear el juny de 1915 la Federació Local d'Associacions Obreres. Aquesta coordinadora, liderada pel ram dels vidries, va tenir en Peiró el seu primer secretari general.

Així ho van remomerar dijous dia 10 a la llibreria Robafaves Jordi Albadalejo i Joan Zambrana, autors de Inicis d'un sindicalista llibertari. Joan Peiró a Badalona (1905-1920) (Edicions Fet a Mà). Els dos historiadors van recordar que ja durant una vaga el 1908, només tres anys després que arribés a Badalona, Peiró es dirigeix als obrers dient-los que només aconseguiran els seus objectius si s'uneixen en un sol sindicat, igual que els patrons tenien una única organització. En aquells moments els treballadors estaven agrupats per gremis.

Una altra de les idees exposades pels dos autors és que Peiró defensava que l'anarquisme no havia de ser l'única senya d'identitat del sindicalisme, sinó que calia incorporar altres sensibilitats. "Aquesta va ser una de les seves batalles més importants", va dir Albadalejo.

Tot i que Joan Peiró va néixer al barri de Sants de Barcelona el 1887 i els seus anys de maduresa els va viure a Mataró, el conegut anarcosindicalista va viure (1905-1920) quasi tan temps a la capital del Maresme com a Badalona. Descobrir com es forma el pensament de Peiró en aquesta ciutat del Barcelonès Nord era l'objectiu dels autors del llibre. Els historiadors van explicar justament que van començar a treballar en el volum moguts pels actes que la mataronina comissió Joan Peiró va dedicar a l'anarcosindicalista ara fa tres anys.

Precisament, l'historiador mataroní Jaume Vellvehí, membre d'aquesta comissió, va ser l'encarregat d'introduir l'acte. Entre el públic hi havia també Guillermina Peiró, la filla de Peiró que viu a Mataró, així com el nét de l'anarcosindicalista, Germinal Belis, que van anar comentant algunes de les idees exposades pels autors del llibre.

Primeres col·laboracions periodístiques
El pas de Peiró per Badalona, on arriba amb divuit anys perquè hi viu un oncle seu, és important també perquè el líder anarcosindicalista assaja una altra de les facetes que el popularitzaran enormement en el futur, el de columnista en els diaris de l'època. De fet Peiró apren allà a llegir i a escriure, en les poques hores que li queden després de treballar a El Vidre Negre, una de les grans indústries del moment.

Gràcies a aquest aprenentatge començarà a escriure el març de 1910 a Juventud Rebelde, el setmanari del Partit Radical dels lerrouxistes. "En aquestes col·laboracions es veu l'evolució de Peiró, de molt senzills a molt més complexos, sempre amb la idea de fussionar els gremis en un nou sindicat", van apuntar els dos historiadors. Albadalejo i Zambrana van apuntar també que en aquests escrits es veu que Peiró "llegeix molt i d'autors molt variats".

Peiró marxarà de Badalona per la persecució del pistolerisme -n'era un focus actiu- per anar a treballar al Forn del Vidre de Mataró, on arribarà el 1923 després d'un petit pas pel seu Sants natal.