Reaprofitar els excedents alimentaris a menjadors, bars i supermercats

Reaprofitar els aliments excedents dels menjadors escolars, supermercats i bars i restaurants, per a aquells col·lectius en situació de vulnerabilitat. Aquest és el compromís al que ha arribat l'Ajuntament de Mataró després d'aprovar al Ple una proposta de resolució presentada per la CUP. L'Ajuntament iniciarà el programa enguany que inclourà accions formatives específiques en la gestió d'excedents alimentaris, així com na campanya de sensibilització als establiments de restauració de la ciutat.

Durant aquest 2016 es farà un estudi i prova pilot i es començarà a executar el programa durant el segon semestre d'enguany segons els resultats obtinguts a partir dels resultats. La campanya de difusió informativa a la població alertarà sobre el malbaratament alimentari, les seves conseqüències, donant a conèixer les accions de prevenció del malbaratament que es poden dur a terme a les llars. Les accions formatives se centraran en els centres de primària i secundària, amb qüestions com la prevenció del malbaratament, la ‘cuina d’aprofitament’.

La campanya de sensibilització a bars i restaurants tambe els mostrarà com aprofitar els seus propis excedents. També s'instarà les direccions dels centres escolars de primària de Mataró a incorporar als plecs de condicions del servei de menjador dels centres educatius una clàusula de participació amb el programa d’aprofitament d’excedents alimentaris.

260.000 tones de menjar perdudes
La CUP recorda en la seva proposta que a Catalunya es llencen cada any 260.000 tones de menjar en bon estat, és a dir, que cada català i catalana malbarata 35 quilos d’aliments que es poden aprofitar, dada que equival a llençar el menjar consumit durant 25 dies o que pot alimentar a més de mig milió de persones. En termes econòmics, la pèrdua és de 112 € per habitant i any. A Catalunya, la xifra representa 841 milions d’euros anuals. La major part d’aquest malbaratament (el 58 %) es produeix a les llars, seguit dels supermercats (16 %), l’hostaleria (12 %), comerç al detall (9 %), càtering (4 %) i mercats municipals (1 %). S’estima que el cost de malbaratar aliments d’una família mitjana amb nens i nenes és de quasi 800 € anuals.

En producció, l’agricultor, per no quedar marginat del mercat, ja es veu obligat a malbaratar tones d’aliments, a l’igual que succeeix en les cadenes de processament. El problema també s'extén a la generació de residus, la gestió dels quals implica nombrosos impactes sobre el medi, i a l'increment dels preus dels aliments, per l'augment de la demanda dels mateixos als països desenvolupats.