Capgròs
Des de fa uns mesos al Saló de Sessions de l'Ajuntament del Masnou hi penja un nou quadre, Degollament de Sant Cugat, atribuït a l'artista Pere Pau Muntanya i Placeta (Barcelona 1749-1803). Així consta en la fitxa artística de la restauració de la pinacoteca de la Casa de Cultura d'aquesta localitat.
Aquest fet hauria passat inadvertit sinó fos que, segons Joan Francesc Clariana, membre del Grup d'Història del Casal, la mateixa obra en format monumental va ser cremada en el primer any de la Guerra Civil a la Basílica de Santa Maria de Mataró.
La història d'aquest quadre s'inicia en el darrer terç del segle XVIII, quan els responsables de Santa Maria encarreguen a Pere Pau Muntanya l'execusió de quatre quadres emb escenes de la vida i el martiri de les patrones de Mataró, Santa Juliana i Semproniana. Segons els historiadors Marià Ribas i Maria Dolça Ribas, l'artista, afectat per una greu malaltia, no va poder complir l'encàrrec perquè moria el 3 de novembre de 1803 sense acabar el quadre protagonista d'aquesta història, el qual havia de plasmar el degollament de Sant Cugat.
Davant d'aquest fi inesperat, Joan Giralt, gendre de l'artista difunt i qui ja havia col·laborat altres vegades amb Muntanya, decidia acabar el quadre. Aquesta decisió es constatava l'any 1910, quan en una exposició celebrada a Barcelona apareixia una aquarel·la de Giralt com estudi del tema de la pintura de Santa Maria, encara que avui dia encara no es pot assegurar que es tracta concretament del mateix quadre. Així, un any després de la mort de Muntanya, els quatre quadres eren admirats pels mataronins. Però la desgràcia d'aquesta peça continuava. L'any 1936, l'obra no es salvava de la destrucció de la basílica. El 1970 l'artista local Jordi Arenas, en pintava un altre del mateix motiu temàtic i semblant composició inspirant-se en una fotografia en blanc i negre de l'antic quadre amb l'objectiu de complementar el conjunt pictòric.
A diferència del quadre antic de Mataró creat per Joan Giralt, el del Masnou té unes dismensions bastant més reduïdes (98,5x77cm). Per aquest motiu, Joan Francesc Clariana, en una fitxa publicada al darrer número de la revista Felibrejada del Grup d'Història del Casal, apunta que podria tractar-se d'un bosqueig realitzat per tal que els responsables de l'encàrrec li donessin el vist i plau o bé podria tractar-se d'una mena d'instrucció pòstuma conscient que ell no podria acabar l'obra.
El quadre del Masnou
Segons la fitxa artística d'aquest quadre dipositada a la pinacoteca de la Casa de Cultura del Masnou, aquest oli sobre tela de lli, va ser donat a aquesta institució per Emilio José Sala l'any 1969. A part d'aquesta obra, el barceloní també donava al Masnou, just quan acabava d'obrir el Museu Municipal de Nàutica, una important col·lecció de peces, ja que la seva dona estava relacionada amb els circuits artístics catalans. Des de llavors, la institució no ha dubtat mai de l'autencitat del quadre atribuït a Pere Pau Muntanya, malgrat mai s'ha fet cap gestió per a verificar-la. L'any 2001, abans de ser penjat a la Sala de Plens de la casa consistorial, el quadre era restaurat per Maite Toneu.
El quadre segueix una composició barroca amb una escena central on es desenvolupa l'acció del martiri. Més amunt, en el costat dret es veu la representació del tribunal o autoritat romana presenciant l'execució i, en l'angle inferior dret, hi ha les Santes Juliana i Semproniana. A més, en el centre superior del quadre s'hi veuen un conjunt d'àngels en un núvol. L'artista plasma justament l'escena prèvia a l'execusió per evitar imatges sanginàries, rellevants en altres moments de la història de l'art i de la pròpia producció de Pere Pau Muntanya.
L'artista
Pere Pau Muntanya i Placeta va ser deixeble de Josep Llanes i director de l'Escola de Nobles Arts de Barcelona. De la seva producció pictòrica religiosa se'n coneixen poques coses, a part dels quadres de Mataró i l'esbos del Masnou, només se li adjudiquen uns quadres a l'altar del Sagrament a la Basílica de la Mercè de Barcelona. Particularment, el llegat artístic de Muntanya el trobem distribuït a diferents edificis nobles de la geografia catalana, sobretot a la capital catalana. Per exemple, hi ha murals de Muntanya al Palau Palmerola o Casa del Comte de Fonollar del carrer Portaferrissa de Barcelona, al Palau Bofarull de Reus, a l'actual edifici del Govern Civil de Barcelona, a la Llotja de Barcelona o a la casa del fabricant d'indianes Pau Ramon, al xamfrà del carrers Sant Pau i Sant Cosme també de Barcelona.
Comentaris