Ramon Reixach guanya per segon cop el Premi Iluro

L’historiador mataroní Ramon Reixach ha estat guardonat amb el Premi Iluro de monografia històrica, que institueix Caixa Laietana i està dotat amb 9.000 euros, amb el treball Els origens de la tradició política liberal catòlica a Catalunya. Mataró, s. XVIII i XIX. Reixach s ‘ha imposat als quatre restants finalistes que s’han presentat a la 49ª convocatòria dels guardons, que s’han fet públics aquest dijous al vespre a la sala d’actes de Caixa Laietana. El treball premiat analitza la relació del catolicisme amb l’aparició del liberalisme polític i les seves conseqüències a la ciutat de Mataró, i defensa que els classe eclesiàstica va donar suport a la incipient classe mercantil local en el seu rebuig vers l’absolutisme borbònic. L’obra és la continuació del treball Els pares de la República. El patriciat a la Catalunya urbana moderna. Mataró (segles XV-XVIII), que Reixach va presentar ara fa dos anys al Premi Iluro i que també guardonat.

En declaracions als periodistes, Reixach ha assegurat que és “un tòpic històric” que el catolicisme sempre hagi estat contrari a l’aparició de règims lliberals i constitucionals. “A Mataró hi va haver un important moviment dels ‘comuns’ contra l’absolutisme, que va rebre l’ajuda tant dels advocats de la ciutat com de la majoria dels eclesiàstics”, va apuntar. En aquest sentit, ha apuntat que els seglars mataronins que donaven suport als nous règims constitucionals “eren profundament catòlics en la seva majoria”. L’obra conté una segona part que repassa la diferent adscripció política dels lliberals catòlics durant el segon terç del segle XIX, i com l’integrisme i l’anticlericalisme no van aparèixer a la ciutat. Segons defensa Reixach, malgrat la radicalització de postures, es va conservar a la ciutat un nombre considerable de catòlics conciliadors amb el règim polític constitucional

Durant la lectura del veredicte, el president del jurat, el doctor Jordi Nadal, ha destacat que l’obra de Reixach “mereix sobradament” el premi. Nadal, que habitualment es mostra força sever en el comentari de les obres finalistes del premi, es va estalviar tota crítica al treball guanyador i en va alabar el seu interès. Nadal també va destacar l’alt nivell de l’obra que porta per llarg títol Propietarios, verticalistas e intermediarios, Sindicalismo y cooperativismo agrarios en Barcelona. El protagonismo de la comarca del Maresme durante la inmediata posguerra, però es va mostrar més crític amb les tres finalistes restants. Del treball El Baix Maresme (1358-1486) va apuntar que és “una tesi sense tesi”, ja que l’estens estudi realitzat per l’autor no es completa amb una nova interpretació que aporti llum a l’estudi de l’època analitzada. Pel que fa a Descobrir Iluro. Una ruta per la ciutat romana de Mataró, i Monografia històrica del municipi de Tiana, Nadal ha apuntat que, tot i ser interessant, els manca “ambició” per esdevenir vertaders treballs de recerca històrica.
Moragues, l’heroi
Abans de fer-se públic el veredicte, l’historiador Antoni Pladevall ha ofert una conferència en que ha defensat enèrgicament la figura del general Josep Moragues, un dels protagonistes de la Guerra de la Successió. Pladevall va recordar que Moragues “no era fill de noble, sinó d’una simple família de pagesos”, i va repassar la seva trajectòria de combatent contra els borbons. Segons l’historiador, Moragues va ser un dels puntals de “l’etapa heroica de Catalunya (a partir de 1711), quan Catalunya va fer front en solitari a l’exèrcit espanyol i francès, sense l’ajuda dels anglesos”. El final de la conferència el va dedicar a comparar la figura de Moragues amb la de Rafael de Casanova: al primer el va definir com un “heroi”, mentre que al segon el va titllar de “símbol”. “Aprecio la figura de Casanova, però cadascú ha d’estar al seu lloc”, va apuntar. Pladevall va recordar que, mentre Casanova va sobreviure a l’assetjament de Barcelona, Moragues va ser mort uns anys més tard i el seu cap va estar exposat durant dotze anys en una gàbia al Portal de Mar de Barcelona “per escarmentar a tots els catalans”. “La seva figura mereix un major coneixement i respecte”, va concloure el conferenciant