Ramon Reixach: ‘El doctor Samsó és com un amic retrobat’

L’historiador i economista Ramon Reixach es va endur el Premi Iluro de Monografia Històrica 2009 amb l’obra 'Els origens del catolicisme social contemporani a Mataró. Dels inicis de la Revolució Industrial a la primera Guerra Mundial'. Amb aquesta ja ha guanyat en tres ocasions els guardó que institueix per Caixa Laietana. Reixach, però, no té aturador. L’editorial Claret és a punt de publicar el seu darrer llibre, ‘El pastor retrobat’, dedicat a la figura del rector de Santa Maria, el doctor Josep Samsó, assassinat per milicians anarquistes l’any 1936. Reixach és el protagonista de la secció "El Focus" d’aquesta setmana a Capgròs.

Té mèrit que els seus tres darrers treballs hagin rebut el premi Iluro.
Sempre sóc molt exigent amb el material que hi presento, però l’última paraula la té el jurat. Ja me’n cuido de presentar bons treballs, perquè el president del jurat (el doctor Jordi Nadal) és duríssim!

La dotació és de 9.000 euros, sempre deuen ser ben rebuts...
La veritat és que fer aquests llibres no és cap negoci, la dotació del premi et compensa algunes despeses però si comptes les hores dedicades els càlculs no quadren per enlloc.

Que l’impulsa a estudiar, al llarg de tres extensos llibres, el sorgiment de la corrent liberal a Mataró?
L’historiador és com un periodista o un detectiu del passat. Li agrada trobar-se temes que no estan explotats, o sobre els quals es generalitza de manera errònia, com és en aquest cas. Jo en sóc molt enemic d’això, i m’agrada contradir les generalitzacions amb exactituds, perfilar bé els fets. La realitat és molt més polièdrica.

Sorprèn la tesi segons la qual a principis del segle XIX el liberalisme mataroní sorgeix en una ciutat marcadament religiosa.
Mataró llavors era una ciutat catòlica, apostòlica i romana, plena de confraries i amb una gran vitalitat eclesial. El liberalisme neix en aquest marc per qüestió de necessitat, per adaptar-se a un nou govern constitucional i acabar amb la corrupció de regidors perpetus. Va ser un fet purament pràctic, teníem un Ajuntament que lluitava pels interessos de la gent en una societat molt creient. I no passa res! Però es tendeix a projectar l’actualitat en el passat, i això esbiaixa tot anàlisi. No hi ha historiador lliure de prejudicis, però el context en el que viu no pot condicionar l’estudi del passat. S’ha de saber situar en aquell temps i “descavalcar-se” si topa amb una realitat que contradiu el que pensava. Si no ho fas així, passa com amb el doctor Samsó, amb qui s’ha estat molt injust.

Per què?
Perquè el franquisme s’ha projectat en la seva figura, quan ell va ser assassinat el 1936. Si ignores les relectures posteriors que s’han fet del doctor Samsó i analitzes el que ell realment deia, te n’adones que te l’han venut d’una manera que no té res a veure amb la realitat. He titulat el llibre ‘El pastor retrobat’ perquè Samsó és, per a mi, un amic retrobat.

Què deia Samsó?
Si llegeixes ‘El pensament marià’, la publicació de Santa Maria on ell escrivia, veus que era una persona totalment apolítica. Segurament no tenia una gran simpatia per les esquerres, però acceptava la República i en temes de moralitat i sexualitat era molt prudent, realista i humà. El problema és que Franco s’apropia de figures com la de Samsó, quan deia que van morir “por Dios y por España”. Però ell no va ser pas un capellà franquista! El problema és que personatges com ell són mal vistos per tota una generació que va rebre, durant el franquisme, una educació religiosa excessivament obsessionada en la moral sexual i poc integradora en la resta de la moral cristiana, molt més humana. Tota aquesta generació projecte la mala experiència viscuda sobre una figura com Samsó que en realitat no té res a veure amb això.

I per què va ser assassinat?
L’assassina la columna Malatesta, de la FAI, que volia una compensació de sang abans de marxar al front. El volen a ell perquè és mossèn, i com a tal un símbol. L’Ajuntament de llavors va mirar cap a un altre costat, simplement perquè no podia garantir l’ordre públic. Joan Peiró havia donat ordre que Samsó era intocable, però ni un emblema tant potent i emblemàtic de la CNT com ell va poder dominar la situació.

La seva beatificació li sembla justa?
No sóc jo qui ha de dir si la mereix o no. El procés de beatificació és com una causa judicial, Roma no incoa res, són un grup de fidels qui recullen proves, documentació i testimonis per tirar endavant el procés i el Vaticà ho examina i ho valida. El que està clar, però, és que no estem beatificant una persona de dretes o franquista, estem beatificant un capellà, i que va morir per ser-ho. Un mossèn que es va dedicar al jovent a través de la catequesi. Allà on va estar va fer el bé. Si s’hagués seguit el seu predicament de pau i generositat, segurament no hi hauria hagut guerra. El dia que algú trobi proves que Samsó incitava a la violència o volia carregar-se la república, llavors rectificaré. Però mentrestant, dic que qui vulgui instrumentalitzar la seva beatificació a favor o en contra de determinats corrents polítics, s’equivoca. La gent d’esquerres no ha de tenir por d’un beat.

Com van entomar els mataronins la mort de Samsó?
El seu assassinat va provocar que gran part de la gent catòlica de la ciutat fes creu i ratlla a la república. Van pensar que aquell ja no podia ser el seu règim si no defensaven ni el seu rector. La desafecció va ser total.