Ramon Bassas: 'A més de governar, volem transformar la societat'

Amb només 36 anys acabats de fer és un dels regidors més veterans de l'Ajuntament de Mataró. Va entrar a l'equip de govern de Manuel Mas el 1991 i des d'aleshores s'ha fet càrrec de diverses carteres (Joventut, adscrit a l'Alcaldia, Serveis Centrals, Hisenda i actualment Via Pública), tot i que, com ell mateix reconeix, ha preferit mantenir-se sempre en un discret segon pla. També en el PSC, on fins ara ocupava la secretaria d'organització local i és conseller nacional, ha seguit l'estratègia «d'endreçar i ordenar» sense sortir a les fotos. El passat dissabte dia 27, durant el segon Congrés del partit a Mataró, Ramon Bassas va decidir sortir de l'ombra per assumir la primera secretaria del PSC, càrrec que va obtenir amb un acaparador 90% dels vots. El nou líder del partit majoritari substitueix a l'actual alcalde, Joan Antoni Baron, que s'havia compromès a desvincular la seva tasca al govern de les seves responsabilitats dins el partit. En una llarga conversa amb capgros.com Bassas confessa la seva debilitat per Baron, la seva dèria per la política i la seva vocació de comunicador, que exerceix a diari des del seu weblog.


Vostè ja és el màxim responsable del primer partit de Mataró.
M'ho havien demanat molts companys i la veritat és que m'ho he pensat força temps.

El teníem emmarcat en un paper diferent, més a l'ombra.
Explico que sembla com si hagués sortit de l'armari, perquè estava molt a les bambalines, on m'hi sento molt a gust. Sempre m'he dedicat més en tasques d'endreçar i d'organitzar que d'aparèixer en públic.

I què la motivat a fer el pas?
El compromís amb en Joan Antoni. Hem fet un procés que ha culminat amb el canvi a l'alcaldia. Podria dir que tenim la feina feta, però em sembla que ens queda un pas important que és guanyar les eleccions del 2007. També per compromís amb el partit, he fet moltes coses i molt diverses i fer de primer secretari és un pas més. I finalment, el compromís de fer possible que més gent s'uneixi a assumir responsabilitats. Fins ara era secretari d'organització, tenia el partit al cap i podia haver continuat. Però això també hauria mermat la possibilitat que altres persones poguessin assumir noves responsabilitats.

Vostè és d'aquells polítics que han fet una opció professional per la política. Assumir la primera secretaria és apostar definitivament per la via política?
No m'ho he plantejat mai des d'aquesta perspectiva i tampoc ara. Les responsabilitats en política sempre s'han d'assumir pensant exclusivament en aquestes responsabilitats concretes. Mirar més enllà ara mateix és absurd. Ara tinc un compromís electoral fins el 2007 i un compromís amb el partit fins el 2008. Quan arribi l'hora deixaré passar a un altre.

Un dels propòsits que s'ha fixat per aquesta nova etapa és ampliar les bases. Però hi ha poca gent que acabi apostant per la política, oi?
La tasca dels partits polítics és la d'intentar agrupar i organitzar el conjunt de persones que creuen amb unes determinades idees. I aquí intervenen factors emocionals, ideològics i també d'eficàcia. Hem de procurar que la capacitat d'organització sigui molt diversa.

Jordi Pujol escrivia que els polítics viuen en un clima de confrontació permanent. Quin tarannà vol donar vostè al PSC?
Entenem que la confrontació és contingent, però no volem instal·lar-nos-hi. El nostre estil ha de ser el de parlar clar i millor, és a dir, situar en l'agenda política els temes que interessen a la gent. A vegades la finezza política fa que no tractis segons quins temes perquè no siguis tractat de barroer. I en canvi la gent ens ha fet adonar que alguns temes s'han de posar sobre la taula. Un altre gran tema és pencar i pensar; els partits serveixen per treballar, però també per crear espais per avançar-nos als problemes i intentar discernir què està pensant més enllà del que és explícit.

Una mena de think tank local?
No voldríem ser tant pretensiosos, però si potenciar el debat i l'anàlisi del que ens està pensant per donar millors respostes.

I la política de mà estesa?
Efectivament, la tercera aposta és la de la proximitat. Hem d'olorar els problemes. Perquè a més som polítics locals i aquest valor és principal.

Què hi té a l'agenda política subratllat amb groc?
El futur de les persones i de la ciutat. Això que a través de l'Ajuntament estem intentant impulsar amb el pacte econòmic i social, amb la nova estratègia urbana... aquests instruments que han de donar unes pautes en un futur que es percep incert. És evident que quan tanca una empresa tèxtil crea una angoixa. I això ho hem de saber resituar amb opcions estratègiques, amb responsabilitats de l'administració i també de la societat. Una altre dels aspectes prioritaris és el de les noves i velles desigualtats i que es situen en tres àmbits: els joves i la seva capacitat d'emancipació; el tema de la dona, també molt important, perquè existeix una indiscriminació que hem d'abordar. I el tercer, el tema de la gent gran. També hem de tractar la immigració en tant que forma part d'una angoixa col·lectiva.

Com valora la feina del seu anteccessor, Joan Antoni Baron?
Positivament. Teníem com a gran objectiu ampliar la capacitat del partit per arribar a més gent. Un altre objectiu era que el cicle electoral es guanyés exitosament. No ha estat així en la mesura que haguéssim desitjat. Malgrat tot, ha acabat bé. Per primera vegada els socialistes tenim una capacitat de govern enorme. La gent et pot veure com el partit del govern i en canvi som un partit que a part de governar vol transformar la societat. I enmig de tot hi ha hagut un procés de relleu complicat. Era fàcil que acabés com el rosari de l'aurora. El partit no ha quedat amb cicatrius.

No hi ha contestació interna. Això no és un dèficit?
No hi ha una alternativa. Però sí que hi ha crítica interna. I el nostre partit és enormement autocrític. Però hem estat capaços d'establir durant molt de temps un comú denominador molt fort i molt potent. I això és un valor també.

No hi ha una corrent pilarista, encapçalada per Pilar González, la candidata que va disputar a Joan Antoni Baron l'alcaldia?
No veig que hi hagi cap corrent.

El partit decideix el candidat a l'alcaldia...
Si en una votació t'escull el 90% dels assistents, vol dir que representes una enorme majoria i per tant qualsevol decisió ha de tenir en compte la diversitat. No ens han donat un xec en blanc.

A la primera llista post Mas és de preveure que hi hagi novetats...
Falten tres anys i fins mig any abans no ho plantejarem.

Vostè prové de cercles catòlics. La corrent cristiana del PSC ha anat assumint càrrecs de responsabilitat. És casualitat?
M'havia imaginat que aquesta és una de les crítiques que se'ns podia fer. Per fer l'executiva jo no he preguntat a ningú què creu. El que sí que considero és que durant molt de temps l'Església de formació de persones que després han tingut responsabilitats on sigui.