Quina escola triem?

Les jornades de portes obertes dels centres educatius de primària i secundària, que tenen lloc durant aquests mesos de febrer i març, són un moment clau perquè les famílies triïn a on escolaritzaran els seus fills a partir del curs vinent, ja sigui a educació infantil o a l’ESO.A Mataró són un total de 19 escoles públiques i 12 de concertades, a més de 6 instituts públics i dos nous instituts-escola.  Aquestes pàgines es presenten a mode de guia perquè les famílies afrontin amb tota la informació possible les properes jornades de portes obertes. El mapa amb la ubicació de totes les escoles i instituts de la ciutat, públics i concertats, amb els dies i hores en què s’han programat les visites; el procés i el calendari de les inscripcions previst per als propers mesos; totes les novetats del curs 2018-2019 a Mataró.

Novetats al mapa escolar mataroní de cara al curs 2018-2019

A l’hora d’escollir escola o institut de cara al curs 2018-2019, les famílies han de tenir en compte diverses novetats en el mapa escolar mataroní. La més destacada és la creació de dos instituts-escola, una modalitat que ja s’ha implantat a altres ciutats però que a Mataró és del tot novedosa. Es tracta de la integració, en un mateix centre públic, de l’educació primària i secundària obligatòria, dels 3 als 16 anys (de P3 a 4t d’ESO, fórmula que fins ara només empraven diversos centres concertats). Una solució per la qual s’ha apostat davant la necessitat de places d’ESO a la ciutat, en la mateixa línia que ha portat, en el curs present, a inaugurar el nou Institut Cinc Sènies, de moment amb mòduls provisionals. De cara al vinent Mataró guanyarà quatre línies d’ESO més, repartides en aquests dos instituts-escola. Al barri de Cerdanyola serà el Tomàs Viñas (rebatejat com a IE Mar Mediterrània) i al de Rocafonda, l’Àngela Bransuela. Dos centres prou grans com per poder acollir estudiants de secundària sense haver de fer front a costoses ampliacions.

“En dos anys haurem aconseguit set línies noves”, explica el regidor d’Educació, Miquel Àngel Vadell. L’institut Cinc Sènies i els dos nous institut-escola han estat la solució pactada per l’Ajuntament i el departament d’Ensenyament de la Generalitat, competent en la matèria. Des de l’Ajuntament defensen que no són “pegats”. “El Cinc Sènies dista molt de ser el ‘gueto’ que alguns preveien, la seva diversitat d’alumnat és molt gran”, defensa Vadell, que es mostra “molts satisfet” del primer curs del nou institut de Rocafonda. Respecte als Institut-Escola, el regidor d’Educació recorda que fa dos anys que s’està treballant el projecte amb els equips directius dels dos centres afectats. Els actuals estudiants de primària de Tomàs Viñas i Àngela Bransuela tindran garantida la continuïtat a secundària al mateix centre. Però en ambdós casos hi haurà places sobrants, de manera que en la preinscripció per al curs vinent també estaran oberts a la resta de famílies.

Reducció de grups de primària

De cara al curs 2018-2019 el descens de la demanda de places de primària que es ve produint en els darrers anys es concretarà en la pèrdua d’un total de 4 línies de P3 respecte a l’anterior. Aquesta és la intenció avançada per Serveis Territorials d’Ensenyament a l’Ajuntament. Una d’elles serà al Tomàs Viñas, en el marc de la seva conversió en institut-escola. Les altres tres oficialment encara no s’han fet públiques. Des del consistori avisen que plantaran cara a un tancament indiscriminat. “Si hi ha un descens de demanda, és l’oportunitat de reduir la ràtio per classe, sobren línies si tenim 25 alumnes per aula, però cap és sobrera si en tenim 21 o 22, que és el que s’hauria d’exigir a P3”, resol Miquel Àngel Vadell. L’Ajuntament considera que el tancament d’una línia suposa un trasbals i un trauma important per a l’escola que ho pateix, sobretot perquè les famílies poden percebre que és l’avantsala d’un futur tancament.

Es manté la zona única

La zona única es va implantar a la ciutat el curs 2012-2013, eliminant el condicionament geogràfic que existia fins al moment a l’hora de fer la preinscripció escolar. Des de llavors, tots els mataronins poden escollir l’escola que vulguin pels seus fills, independentment del seu lloc de residencia. Després d’estudiar-ho, l’actual govern ha decidit mantenir aquest model. “A diferencia d’anys enrere, on el criteri principal per a les famílies era la proximitat, avui molts de nosaltres escollim escola pel seu projecte educatiu”, relata el regidor d’Educació. Quelcom especialment important en un moment on “pràcticament cada escola té un projecte singular”, afegeix Vadell. Aquest fet ha comportat que sigui habitual, per exemple, que veïns del barri de Cerdanyola escolaritzin els seus fills a centres de Camí de la Serra.

Alumnat amb necessitats educatives especials

Una de les qüestions importants a l’hora de gestionar les inscripcions escolars és la distribució de l’alumnat amb necessitats educatives especials (NEE) entre els diferents centres de la ciutat. En aquesta categoria s’hi inclouen els infants amb grau de discapacitat psicològica, els que provenen de famílies en situació cultural o socioeconòmica desfavorida, i –la majoria de casos- els que són de nova incorporació al sistema educatiu i no coneixen el català o el castellà. Malgrat que hi ha alguns centres a la ciutat que han patit una certa ‘guetització’ en acumular alumnat nouvingut molt per sobre de la mitjana del conjunt d’escoles, des de l’Ajuntament defensen que la redistribució dels NEE és molt positiva. Destaquen en aquest sentit l’acord amb les escoles concertades de la ciutat perquè n’acullin fins a cinc per línia (quan, per llei, es podrien limitar a dos).

Això fa que aquestes escoles concentrin fins al 46,24% del col·lectiu d’alumnes NEE entre P3 i 4 d’ESO de la ciutat. “El tòpic que només és la pública qui se’ls queda és fals”, relata Vadell. L’escola pública que té més alumnes d’aquestes característiques en suma fins al 25% del seu total; però la concertada que marca les xifres més altes arriba fins al 23,7%. Des de l’Ajuntament recorden, a més, que ni molt menys no tots els alumnes de famílies nouvingudes són NEE, i que els casos de guetització són molt aïllats. “A 100 metres de les escoles que es podria dir que ho pateixen hi ha altres centres amb un alumnat totalment heterogeni, així que la causa no pot ser en exclusiva la seva ubicació geogràfica”, diu el regidor.

El calendari de la preinscripció escolar

Les jornades de portes obertes són, com és lògic, l’avantsala de la preinscripció escolar. Enguany aquest procediment arrencarà més tard, ja que no es farà fins a la primera o segona setmana d’abril, segons ha confirmat aquesta setmana el departament d’Ensenyament de la Generalitat. Habitualment era durant el mes de març. Amb aquesta decisió, s’escurça fins a un mes el temps entre la preinscripció i la matrícula efectiva. Segons Ensenyament, la mesura s’ha pres perquè els alumnes nouvinguts o en situació de canvi de domicili puguin participar en el procés de preinscripció de la mateixa manera que la resta de famílies i alumnat.