Qui m’ha pintat la paret?

Ninots estrafolaris, firmes inintel·ligibles, grafies de colors vius i un nombre infinit i heterogeni de proclames polítiques. Aquestes són les empremtes que deixen els grafiters a les façanes dels comerços, vivendes, esglésies o edificis públics dels carrers de Mataró. Especialment al centre de la ciutat. Quins arguments, s'amaguen al darrere d'aquestes actuacions incíviques? Quan es pregunta a algun dels responsables d'aquests tipus de pintades, callen. No saben, o no volen facilitar cap resposta.

El grafiti provoca entre gran part de la societat una actitud generalitzada de rebuig. Per a la majoria de ciutadans, les pintades són una agressió a la bona imatge de Mataró, un símptoma que apropa perillosament la ciutat al terreny de la marginalitat.

Per al secretari general de la Unió de Botiguers, Josep Filbà, aquestes activitats, posades en pràctica en llocs on estan prohibides, comporten conseqüències negatives per als comerços. «Les pintades fan un efecte d'allunyament, de manca d'atractivitat», remarca Filbà. Després d'observar la proliferació de pintades al centre, els mateixos botiguers van decidir posar fil a l'agulla per atacar el problema: «Vam fer fotografies de les persianes pintades, i després les vàrem portar a la policia», recorda.

Les esglésies, objectiu habitual
Les esglésies són un dels objectius habituals dels autors dels grafitis, i la parròquia de Sant Josep, un dels espais on les pintures d'esprai es repeteixen amb regularitat. El seu rector, Jordi Cussó, ja està resignat amb la presència d'aquestes pintades: «Hi ha temporades que arribem a estar un parell de mesos sense veure'n cap de nova, però, de sobte, n'apareixen moltes», explica. «La majoria de missatges que ens trobem tenen a veure amb elements contra la religió o contra l'Església», especifica.

Des de l'Ajuntament de Mataró, s'han activat polítiques específiques en contra de les pintades i l'incivisme. El regidor de seguretat i prevenció, Ramon Bassas, considera, però, que la situació no és alarmant. «La gent parla d'aquests temes perquè els índexs d'inseguretat ciutadana clàssics estan en uns nivells molt baixos», opina.

En aquest sentit, el passat mes de març va entrar en vigor l'Ordenança de civisme, un instrument que regula les conductes antisocials –entre altres el botellón, els orins al carrer o les pintades– que fins al moment gaudien de certa impunitat.

Abans de l'aprovació de l'ordenança, les pintades només quedaven recollides al Codi Penal com a faltes per deslluïment de béns. L'aparició d'aquest nou reglament afavoreix l'aplicació de sancions que van des dels 30 fins als 300 euros, tot i que es poden commutar per serveis a la comunitat. «Amb aquesta eina no tenim cap interès a recaptar diners de les multes, sinó a fer entendre a la gent que som inflexibles davant els problemes d'incivisme», puntualitza Bassas. «Demanem que la gent denunciï aquestes pràctiques, perquè no ho fan i és un error», afegeix.

De fet, en aquest 2005, la policia ha portat a terme 43 actuacions relacionades amb els grafits. Des que la queixa de la Unió de Botiguers, s'han intensificat els dispositius policials, incorporant unitats de paisà que vigilen el centre de la ciutat. Una de les últimes actuacions va ser el passat 7 de setembre, quan els agents van denunciar el presumpte autor de pintades a la plaça Santa Maria.