Capgròs
La celebració del Dia Mundial de l’Alzheimer i d’actes com la Caminada solidària d’aquest diumenge serveixen per recordar que aquesta malaltia no tan sols afecta el pacient: també al familiar que se’n fa càrrec. Des del moment del diagnòstic les famílies han d’aprendre a conviure amb una demència que requereix atenció permanent durant les 24 hores del dia. Aquests familiars acostumen a deixar de banda la seva vida laboral i social per cuidar el malalt i reivindiquen més recursos i ajudes per poder afrontar-ho.
A la dona d’en Jaume Vidal li van diagnosticar l’Alzheimer fa 4 anys. Va ser a una edat molt primerenca, quan tenia 57 anys, i tot va desencadenar arran d’un accident de cotxe. Al tractar-se d’un cas més jove de l’habitual el seu marit va creure que no era el moment de portar-la a cap centre especialitzat. En Jaume, conductor de camió de matèries perilloses, encara treballava en el moment del diagnòstic. “Durant tres anys una amiga de la família va quedar-se amb ella però finalment vaig plegar de la feina perquè no estava tranquil”, explica. “La vida et canvia completament però crec que el millor és mentalitzar-te, saber que no pots fer les mateixes coses que abans, portar-ho el millor que puguis i adaptar-te”. Cada matí esmorzen junts i després la porta al Centre de Dia de l’Associació de Familiars de Malalts d’Alzheimer a Mataró (AFAM) al carrer Carlemany.
L’atenció que requereixen els malalts 24 hores al dia desgasta molt les persones que n’han de tenir cura
Després de recollir-la, dinen i a la tarda passegen plegats. “Abans sí que sortia sola a passejar la gossa però un dia es va perdre i, des de llavors, no ho fa si no l’acompanyo jo”, apunta. Pel que fa a les necessitats derivades de la malaltia, en Jaume creu que una ajuda econòmica sempre és necessària, sobretot per la incertesa de cara al futur. “La paga d’invalidesa de la meva dona, de 550 euros, la dediquem tota a pagar el Centre de Dia”, apunta.
Carme Piqué, que té cura del seu marit malalt d'Alzheimer, de 80 anys
Atenció total i diària
Un altre cas és el de la Carme Piqué, que cuida el seu marit malalt d’Alzheimer, de 80 anys. “Fa gairebé sis anys que va començar a deixar de recordar les coses que li havia dit o que havíem fet dies abans i llavors li van diagnosticar que tenia principi d’Alzheimer”, recorda i lamenta que els problemes van començar arran d’una depressió desencadenada quan el van acomiadar de la feina dos anys abans d’arribar a la jubilació. Tot i que al principi podia estar a casa, ara ja fa tres anys que la Carme porta el seu marit al Centre de Dia: “no vol sortir de casa i a més no pot anar sol enlloc, ja s’ha escapat dues vegades”.
La malaltia del seu marit requereix una atenció total i diària per part de la seva dona. “He de cuidar la seva higiene, que es vesteixi bé, que no sigui descuidat a l’hora de menjar, que no remeni tota la casa... Tot el dia haig d’estar a sobre d’ell en tots els aspectes, és molt dur”, comenta la Carme, que reconeix que li ha costat molt assumir aquesta situació “perquè et canvia completament la manera de viure”.
Ajuda física i econòmica
La Carme explica que, com a cuidadora, aquest temps al costat del seu marit i de l’Alzheimer li han fet entendre que calen més ajudes i recursos destinades a persones com ella, a nivell econòmic i físic. “Va arribar un moment que el meu marit no em feia cas a l’hora de llevar-se per venir al Centre i jo em posava molt nerviosa, des de llavors tinc una noia que ve cada matí a casa” explica i afegeix que “gràcies a ella jo m’he relaxat bastant i em sento més descansada”. També destaca les despeses econòmiques que requereix la malaltia en un cas com el seu. “Estem jubilats, hem viscut sempre del nostre sou i se t’acaben els recursos si tens una despesa fixa cada mes com la que necessita un malalt d’Alzheimer” defensa.
Comentaris