Què passa al carrer Barcelona?

El carrer Barcelona ha estat sempre la punta de llança del comerç del centre. Un espai que per ubicació, amplitud i format ho té tot per ser l’eix comercial del cor de Mataró. Però si un fa una passejada pel carrer on fa 20 anys hi havia alguns dels establiments més emblemàtics de la ciutat, es troba amb fins a sis locals tancats esperant lloguer. Algun des de fa més d’un any. “Venir al centre no és tant fàcil com agafar l’autopista i anar al centre comercial, els lloguers han estat molt alts i Mataró no ha sabut exercir de capital de comarca per atraure gent al seu centre”, relaten des de Belles Arts Boter, que les han vist de tots els colors al carrer. Les causes són diverses i moltes responen a demandes fetes des de fa anys, però no són les úniques.

Pell Tolrà va tancar la seva botiga fa algunes setmanes per quedar-se amb la de la Riera. “A la Riera l’edifici és de propietat i ens sortia més a compte, però estic convençut que en un futur me’n penediré de no ser al carrer Barcelona”, diu Joan Tolrà, que considera que és “el carrer comercial de la ciutat, un espai especialitzat sense bancs ni altres negocis i totalment per a vianants”.

Són els lloguers un problema? Probablement ara no tant, però Joan Boter, de Drogueria Boter, creu que han tingut el seu paper a l’auca: “hi ha hagut locals a 4.000 i 5.000 euros, no sé com alguns han aguantat tant; el model de comerç que es vol no és dolent, però s’han comès molts errors. Per mi, la introducció de grans marques va permetre augmentar els preus, i després de generar inflació van marxar. Que un Pull & Bear tanqui ho diu tot”. Boter, que des de fa algun temps ja no es troba on ha estat tota la vida, explica que “és lògic que nosaltres no hi siguem, perquè el carrer s’ha especialitzat en moda, però el problema són els que no hi poden anar”, i considera que la gestió política no ha estat bona, assenyalant els preus dels aparcaments i les inversions com a dos factors clau per la botiga que es troba actualment a la plaça Xica.

El que va ser el seu local durant anys i panys, ara en lloguer, compta amb 200 metres quadrats i està a un preu de 3.000 euros al mes. D’altres, però, són més econòmics. Locals d’entre 60 i 90 metres quadrats de botiga, i alguns amb espais de magatzem, que es mouen entre els 1.100 euros i els 1.400. “Els preus són més competitius que abans, i també ha d’haver-hi un equilibri si es vol mantenir el nivell de producte que ja de per si ha baixat”, considera Tolrà, que recorda: “és una dinàmica de centre, no només del carrer que simplement exemplifica el que està passant; aquí hem tingut la crisi comercial i males decisions polítiques, no d’ara sinó de fa anys”.

Una aposta forta: Juguettos

Davant aquesta situació, alguns dels lloguers citats fa més d’un any que esperen inquilí, destaca l’aposta de Juguettos per instal·lar-se al centre de la ciutat i no, per exemple, al Mataró Parc. “Sempre hem estat presents als centres a peu de carrer i intentem posicionar-nos al rovell de l’ou”, expliquen des de la botiga. L’aposta de Mataró no es va fer a la babalà: “Vam estudiar la seva zona comercial i vam veure que l’espai ampli pels vianants, ven comunicada, era una oportunitat”.

Paraules positives per un centre que no sempre es mira amb bons ulls. Tot i que no tot ha estat fàcil: “L’acollida és bona i cal esforçar-se perquè el comerç de proximitat millori i creixi, a tothom agrada passejar pel barri i trobar de tot; sabíem que sense les grans marques, que estan al Mataró Parc, ens podria perjudicar però de moment estem satisfets”. Això sí, assenyala que “els lloguers fora de mercat són un problema a moltes poblacions” i alerten que s’ha d’entendre que “ha d’haver-hi un equilibri, perquè si els comerços tanquen, el barri mor”.

Es pot comparar Mataró amb Granollers?

Juguettos es troba també al rovell de l’ou de Granollers, i veuen diferències clares. “El consumidor de Mataró es mou més amb el cotxe, i això acompanyat de Mataro Parc fa que sigui una opció preferent; a Granollers, en tenir oferta de marca a botigues de carrer, és el revés segons la nostra percepció”. Consideren que són dues zones “molt diferents”, ja que Granollers “compta amb una zona de vianants enorme, un recorregut molt extens i Mataró a banda del centre té un centre comercial; però nosaltres apostem per estar als carrers, on està l’essència del lloc”.

El futur: Pla d’Impuls del Centre

És per això que des de la Unió de Botiguers de Mataró assenyalen que el futur passa pel Pla d’Impuls del Centre. “El problema no és només del carrer Barcelona, sinó de tot el centre, i aquí és un el PIC es veu tant necessari o els APEU”, explica el president Jordi Novo sobre la proposta de llei que encara no s’ha aprovat i que vol implicar en drets i obligacions a tots els establiments d’una zona comercial. “Els lloguers són més competitius, però potser no prou atractius pel fluxe de gent, i per això cal reiniciar el concepte de comerç, crear un espai realment per a vianants i impulsar millores concretes”. Sense oblidar, recorda Novo, una política de pàrquings discutible, i posant d’exemple Granollers: “allà tenen preus competitius, packs de tot el dia per un cost raonable... Aquí no, aquí són elevats i això també genera rebuit”.

Per Novo, el concepte de comerç urbà ha de passar perquè la Riera deixi de ser un pas de vehicles constant com és avui en dia i per petits canvis que sorgeixen: “l’aparcament de zona taronja al Miquel Biada ha donat un impuls als comerços del carrer Sant Benet”.  Un exemple que es pot explotar encara més si, com preveu el PIC, es fa allà una parada d’autobusos i es millora així l’espai per a vianants des del Sant Benet fins a la Riera, passant per Plaça de Cuba i Plaça de les Tereses.