Què ens preocupa de la immigració?

És la immigració el principal problema de la ciutat? Així ho considera, com a mínim, un 27% dels mataronins, segons les dades de l’enquesta bianual encarregada per l’Ajuntament per conèixer l’opinió dels mataronins sobre la gestió municipal. La presència de ciutadans nouvinguts és la principal preocupació, per davant de qüestions com l’aparcament, la seguretat ciutadana, la neteja o el transport públic. La immensa majoria dels enquestats (un 90,9%) creu que hi ha molta o bastant immigració, i per a un 43%, la presència de nous residents és “més aviat perjudicial”. L’anterior estudi, realitzat l’any 2006, ja situava la immigració com la principal preocupació de la majoria dels mataronins, però en un 17,4%, fins a deu punts per sota que en el 2008. La crisi econòmica i la precarietat del mercat laboral, s’entreveuen com els elements clau d’aquest destacat augment viscut en els darrers dos anys.

Quan creix l’atur i el futur és incert, l’immigrant és vist com un rival per accedir a una feina o als recursos bàsics, i això fa que la convivència corre el perill d’esmicolar-se. Així es percep a peu de carrer a llocs com Rocafonda, on un 32% dels habitants són ciutadans nouvinguts. “Trobo il·lògic que deixin entrar tanta gent de fora quan no hi ha treball per oferir”, afirma Salomé Torres, veïna del barri. Montse Penalba i Montse Badia, que també viuen a Rocafonda, també es refereixen a la situació econòmica per parlar dels immigrants. “Amb la crisi que hi ha, molta gent percep que si no hi hagués tanta gent de fora, estaríem millor”, diu la primera. “Els immigrants s’encarreguen d’aquelles feines que ningú d’aquí vol fer. Però en moments de crisi, quan falta treball, tothom s’emprenya amb els que en tenen”, afegeix la segona. “Molts veuen la immigració com una amenaça cap a la seva pròpia seguretat laboral”, apunta per la seva part Esther Costa. Isabel i Laura, dues veïnes del Pla d’en Boet (que prefereixen no donar el seu cognom), creuen que l’arribada d’immigrants està perjudicant el mercat laboral. “Hem lluitat molt per tenir un sou digne i ara venen ells i treballen pel que sigui”, afirma Isabel. “Les nostres empreses tanquen i ells cada dia n’obren més”, apunta Laura. Opina el mateix Jesús, que regenta una fruiteria al Pla d’en Boet. “Cada dia obren més comerços d’immigrants al barri mentre desapareixen els autòctons”, afirma el fruiter, que es mira amb desconfiança aquests nous establiments. “No compleixen amb els horaris comercials, són competència deslleial”.

De conciutadà a competidor
Els responsables polítics i les associacions del sector apunten que el sobtat creixement de la població immigrada en els darrers anys, sumada a la crisi econòmica, poden motivar els recels vers la població d’origen estranger plasmats en l’enquesta mataronina. “La façana de la nostra ciutat ha canviat molt”, explica Carlos Fernàndez, regidor de Nova Ciutadania. “En 10 anys hem passat del 6 a 16% d’immigrants, és un procés molt sobtat que la gent encara està paint”. Segons les dades de l’Estudi de Població de 2008, 18.648 residents de la ciutat són d’origen estranger. El procés, però, s’ha vist alterat per l’explosió de la crisi, com reconeix Fernàndez. “Quan creix l’atur i, en conseqüència, la necessitat de rebre prestacions socials, a l’immigrant ja no se’l veu com un conciutadà, sinó com un competidor”. La solució, segons ell, passa per “augmentar els recursos en política social”, i en polítiques com el Pla per a la Nova Ciutadania de Mataró o el Pacte Nacional per la Immigració.

En la redacció del Pacte Nacional hi ha intervingut la diputada socialista mataronina Consol Prados. “L’augment tan accelerat de la població immigrada provoca un impacte a la ciutat que es percep a tots els nivells”, apunta Prados, que creu que “és normal que, davant la percepció que el paisatge canvia, es generi incertesa”. “En moments de crisi, cal un sobreesforç perquè els serveis públics siguin de qualitat i ningú es vegi desplaçat”, afegeix la Diputada. Respecte al mercat laboral, considera que en ara cal “frenar la contractació d’origen” perquè ja no es necessita “cobrir tants llocs de treball”.  Àngel Colom, president de la Sectorial d’Immigració de CDC, també considera normal que els ciutadans “s’interroguin” per l’arribada massiva d’immigrants en els darrers anys. Però Colom aposta per convertir el flux migratori “en una oportunitat de creixement del país”, i recorda que no només venen al país treballadors poc qualificats, sinó que també hi ha inversors. “Els empresaris d’origen xinès han creat més de 10.000 empreses a Catalunya en els darrers anys”, assegura.

Tòpics i prejudicis
SOS Racisme fa un anàlisi diferent en considerar que el Govern estatal “ha jugat a culpabilitzar la immigració dels problemes de la nostra societat”. Per a la portaveu de l’ONG, Isabel Martínez, aquesta pràctica “ha fomentat tòpics, actituds i prejudicis discriminatoris que s’han consolidat a peu de carrer”. Aquest “caldo de cultiu”, segons Martínez, és el que acaba desembocant en els resultats d’enquestes com la de Mataró. I en moments de crisi econòmica , aquests prejudicis arrelats “desperten el sentiment de competència” entre els ciutadans, que veuen l’immigrant com un rival en l’accés als llocs de feina i als serveis bàsics.