Capgròs
Inversions en projectes dubtosos
PUMSA ha capitanejat inversions en equipaments amb resultats molt dubtosos. Un dels exemples més clars és el de la Nau Minguell. L'edifici, promogut per l'empresa municipal i gestionat per la Fundació TecnoCampus, va obrir portes el 2010, després d'una inversió de 3 milions d'euros. L'antiga nau industrial havia de ser un clúster d'emprenedors i artistes del món de l'audiovisual.
La Nau Minguell va tancar portes després d'una inversió de 3 milions d'euros
Però el projecte mai va arribar a aconseguir el seu propòsit, i tres anys més tard es va veure obligat a tancar portes, perquè el nombre d'empreses que l'ocupaven era molt menor del previst. Una mostra molt clara de la priorització del continent sense tenir lligat el contingut, tendència molt acusada a Mataró i a altres ciutats del país en els anys previs a la crisi.
El Rengle, un forat negre
Si hi ha un edifici que simbolitza tots els mals de PUMSA és el Rengle. La construcció de l'immoble d'oficines a tocar del TecnoCampus va patir un sobrecost del 42%, investigat per Antifrau i posteriorment per la Fiscalia. Malgrat que aquesta última va descartar que hi hagués cap delicte penal, els diferents informes elaborats sobre el projecte, entre ells el del Secretari de l'Ajuntament, han deixat clar que s'han comès nombroses irregularitats, començant pel procés de contractació de l'empresa constructora (FCC).
El sobrecost en la construcció de l'edifici s'ha fet molt difícil de justificar
Actualment s'investiga per què PUMSA va pagar per la retirada d'unes terres presumptament contaminades sense cap informe que ho acredités. En l'informe pericial sobre el cas es relata que PUMSA no disposa de molta de la documentació sobre l'obra que se li reclama.
La polèmica per la concessió de pisos protegits
Finalment va quedar en molt menys del que es temia, però va posar de manifest que les coses a PUMSA no s'estaven fent bé. Es tracta del cas iniciat denúncia interposada per una extreballadora per la suposada adjudicació a dit de pisos de protecció oficial per part de l'empresa municipal. Un estudi i una auditoria externa van descartar que hi hagués amiguismes, ingerències polítiques, arbitrarietat generalitzada i corrupció en aquest sistema d'adjudicació, però va concloure que oferia poques garanties, era massa opac i patia d'importants febleses administratives.
El procés oferia molt poques garanties, era massa opac i feble administrativament
Només hi havia una irregularitat clara, la del pis concedit al llavors gerent, César Fernández, cas pel qual es va obrir un expedient penal. L'Ajuntament, després de tot plegat, va decidir elaborar un nou protocol d'adjudicació de pisos protegits.
L'acomiadament del gerent
César Fernández va ser acomiadat com a gerent de PUMSA a principis de 2014, després de 20 anys de trajectòria a l'empresa municipal. Fernández era el directiu municipal que més diners cobrava, fins a 120.000 euros, amb un contracte blindat que va fer impossible el seu cessament fins que no va arribar a un acord amb l'Ajuntament. Amb ell al capdavant, PUMSA va assolir el deute que avui intenta mitigar, i va fer front a obres tan polèmiques com les de l'edifici del Rengle.
Després de ser cessat es va descobrir el cas de l'adjudicació d'un pis al seu fill
A finals de 2014 saltava la notícia: Fernández va adjudicar de manera presumptament irregular un pis de protecció oficial al seu fill. Una jutgessa de Mataró va acabar obrint diligències contra ell pel cas, després que l'Ajuntament ho posés en coneixement a la fiscalia.
Comentaris