Quatre habitacions dins una sola casa

L'agenda del dia marcava ahir dijous dia 16 que l'Ateneu del carrer Bonaire inaugurava una nova mostra artística. I, tot i que això fos tècnicament cert, els que van desplaçar-s'hi es van trobar com els dos pisos de la sala de Caixa Laietana s'havien convertit amb una mena de casa d'acollida de quatre artistes “emergents”, cadascun dels quals ocupa una quarta part –com una habitació- de l'immoble. Allà, instal•lats en cada estança, Claudia Gropp, Mateu Estarellas, Marc Llacuna i FO José Luís Paz esperaven els assistents per acompanyar-los en la seva visita.

Els protagonistes, per tant, eren ahir multiples, en una fórmula assajada l'any passat per Caixa Laietana amb Angel P.Vico, Ana García, Pablo Ramírez i Catherine Lorton. Però de totes maneres en cap cas des de la Caixa Laietana es vol sentir a parlar del concepte “col·lectiva”, sinó “de quatre exposicions individuals que es presenten a l'uníson”, cadascuna amb el seu catàleg. Es creu que aquesta és la millor manera de promocionar un conjunt d'artistes que segurament encara no són prou madurs com per generar tota una mostra individual.

A la sala del primer pis hi exposen FO José Luís Paz i Marc Llacuna, artistes seleccionats a la primera convocatòria del premi de pintura Torres Garcia promogut per l'Associació Sant Lluc per l'Art a la sala d'exposicions de Caixa Laietana el 2005, mentre que al segon pis és l'espai del mallorquí Mateu Estarellas i l'alemanya Claudia Gropp, que aporta projecció internacional a l'exposició. La mostra romandrà oberta al públic fins al 26 de març.

Mateu Estarellas (Mallorca, 1970). És el primer cop que aquest pintor exposa fora de les Illes i ahir mostrava la satisfacció per aquest fet. Amb l'habitual tranquil·litat illenca, Estarellas explicava que amb el seu treball el que intenta és "transmetre emocions". "Més que intentar que s'entenguin, el que vull és que les meves pintures suggereixin coses, que commoguin els que les vegin i els despertin emocions", apuntava.

Claudia Gropp (Wolfenbüttel, Alemanya, 1968). Habillada amb un curiós barret i vinguda expressament d'Alemanya, Gropp va explicar malgrat l'obstacle de la llengua i la seva timidesa quines són les armes que desplega a l'hora de pintar: bàsicament l'ús de tècniques mixtes de paper, superposant capes i jugant amb olis i pigments, de manera que la gent vegi coses diferents cada dia a la seva obra: “Vull que la gent entri en aquest joc i es vagi produïnt una metamorfosi en la percepció que tenen de les obres”, va apuntar. Aquesta alemanya ja ha exposat diverses vegades a Catalunya i també a Mataró.

Marc Llacuna (Mataró, 1973). Mereixedor d'una de les quatre mencions de la Bienal Torres Garcia, Llacuna arriba a aquesta mostra amb una depuració de la seva obra tan a nivell tècnic –alguns apareixen vidriades- com conceptual –els seus treballs s'han airejat-. Llacuna va confirmar aquesta apreciació: “Intento trobar una via per a poder fer evolucionar el treball, perquè pot semblar que et quedis estancat”.

FO José Luis Paz. Aquest artista, que es defineix com a maresmenc genèricament, és el primer cop que exposa a Mataró de forma individual, tot i que darrerament se l'ha pogut veure a la col•lectiva Sant Lluc de 2005 i també com a seleccionat dins la Torres Garcia. Dins d'aquesta mostra compartimentada, la seva petita secció també està subdividida entre els treballs dels números vermells -que li han suposat tres anys de feina- i la dels dies de calendari. La majoria de les peces, de diferents formats i suports, són amb fons blanc i de fet Paz juga només amb aquest color, el negre i vermell. “És que tants colors m'atabalen”, va comentar justificant el perquè.

Llegeix la crítica de la mostra de Pere Pascual