Quan Lorca va estar a Mataró

El darrer 18 d’agost es van complir els 85 anys de l’afusellament, l’any 1936, del poeta granadí Federico Garcia Lorca,  per les tropes colpistes comandades pel general Franco a prop de Granada, que pel mes de gener d’aquell mateix any havia estat a Mataró quan es representà una obra seva al Clavé Palace per la Companyia de la Margarida Xirgu que interpretà el paper principal. 

Segons informa el Diari de Mataró, els Amics del Teatre van tornar a contractar a la companyia teatral que comandava l’eximia actriu Margarida Xirgu (que ja havia actuat altres cops a la nostra ciutat), al Clavé Palace la nit del dia 7 de gener de 1936 on van posar en escena l’obra “Doña Rosita la soltera o El lenguaje de las Flores”, de Federico Garcia Lorca, autor també de la música i amb una escenografia del mataroní Manuel Fontanals. I l’autor hi era present. 

Llegint un reportatge recent de La Vanguardia titulat “La ruta lorquiana de Catalunya”, de Josep Playà i Maset, hi podem llegir que “Des de la primavera del 1925 fins el gener de 1936, Catalunya va formar part de la geografia itinerant de ciutats i països de conquesta i adopció en la seva trajectòria vital”, també ens descobreix que “el poeta granadí va ser un gran enamorat de Catalunya, relació que va tenir dos pilars: Dalí i Margarida Xirgu”.

La Companyia teatral de la Xirgu actuava per diverses localitats catalanes amb Barcelona al capdavant i també va trepitjar els escenaris de l’Hospitalet, Sitges, Badalona, Terrassa, Molins de Rei, Igualada i Mataró. A la nostra ciutat fou, probablement, el darrer lloc de Catalunya que Garcia Lorca va estar present en una representació de la seva obra “Doña Rosita la soltera o El lenguaje de las Flores”, al Teatre Clavé Palace. 

La companyia teatral de Margarida Xirgu hi va portar l'obra 'El lenguaje de las flores'

La crítica del Diari de Mataró, que signa Castellví, entre d’altres coses diu  que: “[...] Garcia Lorca, que és un temperament poètic reconegut, aporta, amb aquesta obra, uns ambients subtils de llum, de color, de passió, de gracia i d’ ironia, més que un motiu profund i una acció complexa interessant. És l’expressió poètica del llenguatge  -amb els seus efectes de gènere- i la fantasia de l’ambient –ben diverses per cert- el que triomfa en la seva obra més que els motius psicològics del drama. Davant d’aquesta soltera d’ultratomba del tercer acte, hom sent més aviat un xic de paüra per la soledat, la misèria i els elements naturals que afina l’esperit poètic de l’autor, que una veritable caritat per a aquesta dona somniosa, fatal i sense esperit de superació, que creu en el destí d’enterrar-se, soltera, en vida. 

Del primer acte, sobresurt l’empenta i la finor poètica del diàleg dels dos amants (amb alguna assonància un xic donjuanesca), i la gràcia familiar del caràcter ben acusat de la serventa. El segon, és el més reeixit d’ambient, moviment, gràcia i ironia d’una escena social de principi de segle. Es el millor i el més teatral i divertit de l’obra. El tercer, ja ho hem dit: impressiona tal volta, però no convenç. Escenografia i indumentària excel·lent. La interpretació bona de debò, amb reserves per a la primera actriu, que no les diem perquè ja estan dites en altres representacions”. 

Lorca va ser a Mataró el 7 de gener de 1936, uns mesos abans de morir afusellat

Al llibre de Miquel Lladó “L’afecció teatral” hi surt un programa d’aquesta actuació on diu “Decorats i figurins: Manuel Fontanals (escenògraf mataroní) i la “Música d’escena de Frederic Garcia Lorca”.  El Diari de Mataró no en diu res de la presència física de Lorca a Mataró on probablement va venir d’incògnit.  La gran actriu i també empresària teatral Margarida Xirgu, amb la seva companyia ja havia estat a Mataró diverses vegades al Teatre Clavé Palace, des de l’any 1931 on, segons l’esmentat llibre de Miquel Lladó, hi va representar obres de Benavente, Lope de Vega i Garcia Lorca. 

Ara que es commemoren els 85 anys de l’assassinat pels rebels feixistes del gran poeta granadí Federico Garcia Lorca creiem oportú aquest apunt de la seva breu estada a Mataró.