Primera excursió dels alumnes del Camí del Mig per dinar fora de l’escola

Sona la campana a les 12.30, indicatiu que acaben les classes a l’escola Camí del Mig. Una trentena de nens i nenes no van a casa i es queden a dinar a l’escola. Un a un es va rentant les mans. Però no van al menjador de la seva escola, perfectament equipat , sinó que inicien una petita excursió fins l’Institu Laia l’Arquera –antic Pla d’en Boet- travessant el carrer Alarona, en plenes obres per reforçar el paviment a base de quitrà, i per  camí un de sorra fins arribar al menjador de l’institut, on un servei de càtering els donarà el dinar. Un d’aquells exemples on la norma passa per sobre del sentit comú, per això el trajecte ha comptat amb pares i mares que han reivindicat amb pancartes la voluntat de fer servir el seu propi menjador davant el que consideren una decisió “absurda”.

“És la única i última opció que ens han donat després de dir-nos des d’alcaldia que tindríem menjador el dia 15”, explica Joan Gros, un dels representants de la nova associació de pares i mares de l’escola. Van rebre un correu electrònic de Serveis Territorials conforme no tindrien menjador aquest any i que les famílies que volguessin haurien d’anar amb el servei de monitoratge i càtering que té el Laia l’Arquera. Ni estan d’acord amb la solució ni se’ls ha consultat: “és una decisió unilateral sense consensuar ni consultar res, nosaltres seguirem negociant fins que el menjador torni a l’escola Camí del Mig”.

Gros recorda l’absurditat que suposa “tenir un menjador perfectament equipat i una gran demanda de nens becats que han d’anar a un Institut, on petits de P3 hauran de relacionar-se amb nois de 16 anys sense lavabos adaptats ni serveis de cap tipus”. Els pares i mares del Camí del Mig exliquen que ni tant sols “ens han ensenyat les instal·lacions”. El desconeixement ha estat enorme aquest primer dia, ja que no sabien en un primer moment quants nens anaven a l’Institut a dinar. “Cada pare havia d’inscriure’s si volia posant-se amb contacte amb l’empresa de monitoratge i càtering”, explica, per acabar sentenciant: “tenim espai dotat per fer servei de menjador, cal que s’imposi la lògica; qualsevol altra cosa és absurda”.