Premi Iluro per a un treball sobre l'emigració francesa al Maresme

Nit de celebració la que es va viure ahir dimarts, dia 5, a la sala d’actes del carrer Santa Teresa en motiu de la 55ena edició dels Premis Iluro de monografia històrica. La Fundació Iluro, que gestiona actualment l’Obra Social de l’extinta Caixa Laietana, va ser la encarregada de presidir l’acte per primera vegada des que existeix el certamen. El premi va ser atorgat a la barcelonina doctora en història Alexandra Capdevila i Muntades pel seu treball “Els murcians dels segles XIV i XVII. Entre la temporalitat i l’arrelament al Maresme”.

En aquesta obra Capdevila explica com els pobres del sud de França comencen a emigrar cap a Catalunya i el Maresme en una època d’esplendor local, els segles XVI i XVII. “Els processos migratoris son etapes de la historia que van i venen“ de tal manera que els anem revivint al llarg dels anys, va explicar l’autora en rebre el premi. Antoni Pladevall membre del jurat que ha guardonat aquesta obra va destacar que “aquest treball tracta un tema molt parlat però hi aporta novetat tractant-ho des d’una vessant sociològica”. El premi està dotat amb 4500 euros, una xifra molt menor a la d’anys anteriors, quan era de 9000 euros.

Pel que fa a l’accèssit, va ser atorgat a mossèn Jaume Brufau i Prats pel seu treball “De xerric a capità d’empresa. La indústria del gènere de punt al Maresme”. Es tracta d’una narració fruit de les memòries del pare del propi autor. A través de les vivències d’un jove del 1908, sustentades per precisions  de l’autor, es fa un recorregut per l’evolució del sector del gènere de punt al Maresme. “És l’exemple de que la riquesa important no és la material sinó la dels homes”, va explicar Brufau.

Abans de donar a conèixer el veredicte es van presentar les dues obres guardonades l’any 2012. En primer lloc va parlar Rafael Luque qui va ser guardonat amb l’accèssit pel seu treball “Estat, patrons i obrers davant la modernització de les relacions laborals. La Junta de Reformes Socials de Mataró (1990-1923)” i posteriorment va ser el torn de l’anterior guanyador Joan Gimenez amb “La província marítima de Mataró”. Economia i conflictes socials (1750-1870). Aquest últim va destacar per un parlament amb un discurs amè amb referències a l’actualitat i amb una forta dosi de crítica política i econòmica. Ambdós obres es van poder adquirir  de franc un cop finalitzat l’acte.

El jurat format per 6 experts ha comptat amb una nova incorporació amb la participació de Xavier Torres Sanz, catedràtic d’Història moderna a la Universitat de Girona. 

La Fundació Iluro com a entitat
L’acte va tenir especial rellevància pel que fa a la recent formació (el passat mes d’abril) del que avui és la Fundació Iluro. Rafael Montserrat, president de l’entitat va fer una breu explicació de com es va crear aquesta entitat i va deixar clar que el seu objectiu és “donar continuïtat a l’antiga obra social de Caixa Laietana”. En referència al guardó, Montserrat va apuntar que no s’ha renunciat a aquest premi “perquè contribueix a donar a conèixer la nostra comarca”.

També hi va fer especial èmfasi Albert Carné, director general de política i promoció econòmica de la Generalitat de Catalunya i present a l’acte en nom del conseller d’Economia, Andreu Mas-Colell. Carné va destacar que li feia especial il·lusió estar present a l’acte ja que ell mateix es va ocupar durant uns mesos de la delegació de l’obra social de Caixa Laietana a la fundació. Així, va felicitar a totes les entitats mataronines que van facilitar aquest tràmit i va remarcar que “les persones passen però les entitats perduren”. L’alcalde Joan Mora va voler tenir unes paraules cap a la fundació i els va felicitar, també,  per saber recollir l’esperit del que era l’obra social de Caixa Laietana.