Pot ERC aconseguir l'alcaldia amb poc suport a determinats barris?

Capgròs publicava recentment una notícia amb el següent titular: "ERC aspira a mobilitzar els descontents amb Bote i el PSC per assolir l'alcaldia a Mataró", arrel d'un esmorzar convocat pel partit independentista amb alguns periodistes locals. En la notícia es recollien algunes declaracions d'en Pim Camprubí, que serà el cap de llista d'ERC en les properes eleccions municipals a la nostra ciutat, que tindran lloc dintre de tretze mesos. Camprubí afirmava que ERC és "una corrent central que unifica moltes sensibilitats de la ciutat" i que tenen com a objectiu "fer el sorpasso i que el proper alcalde no torni a ser del PSC". Òbviament, a ningú no se li escapa que la precampanya per a les municipals ja ha començat i que les diferents candidatures han d'anar prenent posicions i llençant missatges als seus potencials electors. I en aquest marc cal situar les declaracions de Camprubí, un candidat encara força desconegut a la ciutat.

La qüestió que pretenc abordar en aquest article, dades en mà, és si realment ERC és un partit que representa una "corrent central" a la ciutat i intentar descriure l'homogeneïtat que presenta el seu suport als diferents barris de Mataró. El que he fet, en primer lloc, és recuperar els percentatges de vot per barris de les diferents candidatures que es van presentar a les eleccions municipals de l'any 2019, que tenim aquí:

Percentatges de vot per barris (Municipals 2019 a Mataró)

Com podem veure, el PSC obté el seu percentatge més alt (58,69%) a Cerdanyola Sud, mentre que el més baix (14,03%) el rep al Centre. En el cas d'ERC passa exactament a l'inrevés: el percentatge més alt l'aconsegueix al Centre (44,35%) mentre que el més baix l'obté a Cerdanyola Sud (10,05%). Les diferències entre els percentatges més alts i els més baixos, com podem veure, són molt elevades, és a dir, depenent del barri el suport rebut és molt diferent. I com podem observar, el comportament és molt diferent si comparem els resultats del Centre i l'Eixample amb els dels barris que hi ha fora de rondes a la ciutat. En Comú Podem Mataró és la candidatura que presenta uns percentatges més homogenis, sense diferències molt exagerades entre barris. El cas dels partits independentistes és paradigmàtic: reben els percentatges de vot més elevats al Centre i l'Eixample, però als barris perifèrics aquests suports cauen de forma estrepitosa. Res que ja no sapiguem i que no es doni habitualment també en altres comicis, sobretot durant els anys del Procés, en què el conflicte identitari ha polaritzat (encara més) el vot.

Ara compararem el percentatge més alt aconseguit per cada candidatura amb el més baix. Podríem fer simplement una resta entre ambdós percentatges, però en estar analitzant dades percentuals (per tant, no absolutes) de candidatures amb percentatges de vot molt diferents, ens serà més útil fer servir un altre mètode: calcular el pes del percentatge més baix en relació amb el més alt. Els resultats són els següents:

Percentatges de vot més alts i més baixos per barris (Municipals 2019 a Mataró)

Un cop tenim aquestes dades, ens serà molt útil visualitzar en un gràfic el pes que representa el percentatge més baix respecte del percentatge més alt de les diferents candidatures. Aquí ho tenim:

Segons aquestes dades, podem observar com En Comú Podem Mataró presenta, amb diferència, la dada més alta (un 71,12%), cosa que indica que és la candidatura amb diferències més baixes entre el suport més elevat i el més baix als diferents barris, és a dir, tindria un suport amb una homogeneïtat més elevada a tota la ciutat. Per contra, Primàries és qui té una dada més baixa (un 1,67%), cosa que indica que el percentatge de suport més alt que rep està molt allunyat del més baix. Podem observar com C's, PP i Vox presenten dades per sobre del 30% (molt lluny, això sí, de la d'En Comú Podem), i són els partits independentistes (ERC, CUP, JxM i Primàries, per aquest ordre) els que tenen dades més baixes, és a dir, el suport que reben és poc homogeni per barris (hi ha barris on reben bons resultats -Centre i Eixample, bàsicament- i d'altres on aquests són força més reduïts). El PSC presenta una dada del 23,91%, cosa que confirma que, com li passa a ERC, existeix una diferència molt gran entre aquell barri on aconsegueix un major percentatge de vot i aquell barri en què aconsegueix el més baix. Per tant, els dos grans partits de la ciutat no aconsegueixen bons resultats a tota la ciutat, sinó que ho fan a barris concrets.

A continuació, presentem alguns estadístics bàsics un cop analitzats els percentatges de vot als diferents barris, que ens serviran per representar uns útils diagrames de caixa:

Estadístics bàsics respecte dels % de vot per barris (Municipals 2019 a Mataró)

En aquests diagrames de caixa es pot observar clarament les diferències entre els percentatges de vot més alts i els més baixos (cal mirar la diferència entre la dada mínima, representada amb un quadrat rosa, i la dada màxima, representada amb un triangle verd). El cas d'En Comú Podem Mataró, com es pot veure, presenta percentatges de vot força homogenis als diferents barris de la ciutat. Els casos dels partits independentistes, i també del PSC, presenten diagrames de caixa molt "llargs", perquè la diferència entre percentatges de vot són molt elevades. Vivim encara en una ciutat "dual", com a mínim pel que fa als vots en unes eleccions municipals? En part sí, indubtablement.

Què vol dir tot això? Quan Pim Camprubí diu que ERC és "una corrent central que unifica moltes sensibilitats de la ciutat", entenem que es basa en una percepció absolutament subjectiva i no pas en les dades, perquè ERC aconsegueix bons resultats a determinades zones de la ciutat (Centre i Eixample principalment), però no aconsegueix penetrar prou als barris perifèrics. El cas del PSC és exactament l'oposat, si bé és cert que els resultats dels socialistes en les darreres eleccions municipals van ser molt millors que no pas els dels republicans, especialment espectaculars a alguns barris, cosa que els va permetre obtenir cinc regidors més. A més, serà molt complicat per als republicans demanar el vot a determinats barris, sobretot aquells de rendes més baixes, quan es percep que només els interessa la "qüestió independentista" i, per exemple, van votar en contra de la reforma laboral liderada per Yolanda Díaz, que ja està servint per augmentar espectacularment la proporció de contractes indefinits a tot el país, una qüestió material que es nota especialment a les butxaques i les condicions de vida de la gent.

Què passarà en les properes eleccions municipals? No ho podem pas saber, perquè la feina dels politòlegs no consisteix en esbrinar el futur, però el que podem ser capaços de preveure és que els diferents partits hauran de pactar per conformar un nou govern municipal, ja que seria molt sorprenent que hi hagués una majoria absoluta, més tenint en compte que és probable que el consistori estigui més fragmentat que en el present mandat. L'objectiu d'ERC és ser la força més votada, fer el sorpasso al PSC i així estar en millor disposició per fer d'en Pim Camprubí el primer alcalde d'ERC després de moltes dècades.

La fita es presenta altament complicada, en primer lloc perquè el transvasament de vot entre ambdues formacions és molt baix, segons diferents estudis. El que està clar és que David Bote no ho tindrà fàcil per revalidar els tretze regidors del 2019, a causa de diferents factors dels quals són perfectament coneixedors a la seu del Camí de la Geganta, i que precisarien d'un article sencer per abordar-los amb un mínim detall. El paper de formacions com En Comú Podem, la candidatura que amb diferència presenta uns resultats més homogenis a tota la ciutat (dades en mà, només Sergi Morales podria fer aquella afirmació de Camprubí segons la qual la candidatura és "una corrent central que unifica moltes sensibilitats de la ciutat"), pot ser determinant, perquè és l'única capaç de trencar els blocs identitaris que, malauradament, fa massa temps que al nostre país s'han constituït de facto. I potser és l'única candidatura que, amb determinats resultats, podria estar en disposició de decidir si l'alcalde ha de ser en Bote o en Camprubí. Encara queden molts mesos i la situació política, local i general, donarà moltes voltes i segurament depararà alguna sorpresa destacada. Els partits mataronins, però, no poden adormir-se i ja haurien de tenir la seva maquinària a ple funcionament, sobretot si volen millorar percentatges de vot a aquells barris on aconsegueixen els seus pitjors resultats.