'Podrem reconstruir la història econòmica, social i política del Liceu'

Què és el MUSC?
El Musc és un grup de recerca de la Universitat Autònoma. Fem recerca de la música en l’època contemporània, en l’àmbit català, i enfoquem la recerca des d’un punt de vista interdisciplinar.

En quins àmbits centreu la recerca?
Tenim tres línies de recerca. La música de la societat de l’espectacle, les músiques i polifonies de tradició oral, i la reproducció mecànica de la música. Cada línia té diferents projectes en marxa. En el de les polifonies, s’ha inaugurat una exposició sobre les veus de la mediterrània. En la reproducció mecànica, s’ha fet una recerca sobre les músiques de pianola. En les músiques de la societat de l’espectacle, que és la part que coordino, tenim dues coses importants en dansa. Una, és la partitura de la primera versió del Cosi Fan tutte estrenada a Barcelona al XVIII i l’altra, l’estudi i digitalització de la documentació de la Societat del Liceu.

En què consisteix el projecte de digitalització del fons documental del Liceu?
El Liceu és un dels teatres d’Europa que ha guardat la seva història des dels inicis. Aquest fons el van tenir conservat a una sala al costat del teatre. Per sort es va salvar del foc l’any 94 i està en un estat de conservació molt bo. Ara s’ha de catalogar. Hi ha de tot: papers, programes de mà, cartells del segle XVIII, llibres d’actes; les sèries del Llibre del Conserge, on el treballador que vigilava i vivia allà recollia el que hi passava. També hi ha contractes dels cantants, de reformes de l’edifici, els plànols, escenografies, fotografies i plaques de vidre.

Material que permetrà reconstruir la història del teatre.
Sí. A mesura que anem fent cates trobem coses curiossíssimes. Per exemple, la factura d’un ram d’una funció de la Boheme que es va fer durant la Guerra Civil; els primers contractes d’en Carreras, planells del Covent Garden del segle XIX que havien de servir per una reforma del teatre. També hi ha un document singular de l’Adrià Gual i en Francesc Soler Rovirosa. La Societat els va pagar un viatge per teatres d’Europa i quan van tornar van escriure un memoràndum del que havien vist. A l’arxiu hi és tot. Podrem reconstruir la història econòmica, social i política del Liceu.

Es podran consultar aquests documents?
Sí, perquè els digitalitzarem i es podran consultar per internet. Però primer s’ha de fer una catalogació. Hem fet un equip de treball multidisciplinar, amb de més d’una vintena de persones entre musicòlegs, especialistes en documentació i arxiu, en fotografia, arquitectura i dret.

Les partitures permeten definir millor la música d’aquella època?
Molt, d’entrada amb les cates ja em trobat mostres de la música de moda què es ballava durant el segle XIX. Del repertori de ballables, la música que es ballava, pràcticament s’ha perdut tot. I a banda d’aquestes peces ballables, també s’han conservat moltes partitures d’òperes manuscrites. Ens pensem que quan es feia una opera italiana a tot arreu es feia igual i això és mentida. Cada país tenia els seus costums i per això es feien arrenjaments. La tendència general ha estat de publicar les partitures i destruir els manuscrits, però el nostre país era pobre i no hi havia industria editorial. Les partitures es portaven de fora i aquí es feien copies manuscrites. Hem trobat més de 300 caixes de partitures d’aquesta mena. I, per exemple, hem trobat la primera de totes les que es van representar al teatre, Anna Bolena, de Donizzeti.

Hi haurà documents relacionats amb Mataró?
Espero que trobarem alguna cosa de Nicolau Guanyabens, que el 1859 va estrenar una opera al Liceu. Pot ser que hi hagi materials d’aquesta obra, i també els contractes dels cantants, les actes de les reunions quan es va decidir de fer-ho o les cartes amb Joan Cortada que era el llibretista.

El MUSC també ha trobat recentment una partitura de Cosi Fan Tutte adaptada a Barcelona.
Sí, aquesta partitura estava a la biblioteca de Catalunya. Tenien unes partitures singulars, sense segell, que no se sabien d’on venien. Quan la vaig agafar vaig veure que era el Cosi fan tutte i pel tipus d’escriptura vaig veure que era del segle XVIII. També hi vaig veure coses peculiars. El primer, que estava plena de retalls i arranjaments, però molt ben fets, reaprofitant papers d’altres llibrets i cosida amb fil de seda. Aquests papers afegits eren una targeta de visita perquè tots eren procedents de llibrets d’altres operes estrenades a Barcelona i dos portaven la data del 1797. Remenant en uns altres fons ja catalogats de l’any 60, vam trobar la portada de la partitura, que va encaixar perfectament. I allà venia anotat que era Cosi fan tutte de Mozart Era una copia exacta que es va fer del manuscrit de Mozart a l’imperial Viena, que després es va enviar a Barcelona on s’hi van fer modificacions.

Quina diferència hi ha entre obra original i la de Mozart?
La de Barcelona continua sent Mozart però hi ha unes quantes diferències. Hi ha parts que es suprimeixen, canvis de tonalitat, i el cor que té una intervenció curta no hi és, però la música si.

Quina importància té aquesta troballa?
Es confirma que és la primera òpera de Mozart que es representa a l’estat. I és una còpia portada directament de Viena, i d’aquestes més enllà del manuscrit només n’hi ha quatre més. La de Barcelona és la cinquena en antiguitat.