ruta passatges
ruta passatges

Pla d’en Boet: un barri sense rastre de l’antiga mala fama

Recorregut per la història, present i reptes de futur del barri, emmarcat en l'Especial Ciutat de la revista Capgròs

“Abans, tot això eren hortes”, recorda Quim Navarro. El bullici del barri del Pla d’en Boet, amb edificis d’habitatges de fins a 10 plantes, tres escoles, la comissaria dels Mossos d’Esquadra, els polígons industrials i l’expansió al TecnoCampus i El Rengle, fa que avui sigui difícil imaginar que aquest paisatge, no fa gaire més de 40 anys, estava dominat per masies com la que dona nom a la zona.  Navarro és arenyenc, però ha viscut tota la vida al Pla d’en Boet, ha estat durant molts anys al capdavant de la seva reivindicativa associació de veïns, i avui presideix l’A. E. Boet Mataró, un dels clubs esportius més importants de la ciutat. L’ampliació del pavelló Eusebi Millán, on el club té la seu, és una de les notícies més positives del barri en els darrers anys.

Però la gran fita del Pla d’en Boet és haver-se tret la mala fama de sobre. “Érem un barri problemàtic, sí, però patíem sobretot un problema d’estigmatització, tot el que hi passava es magnificava i la gent de fora pensava que això era la selva”, constata Navarro.  La creació per part de les autoritats franquistes del ‘Polígono Espartero’ va comportar que, gairebé enmig del no res, sorgís un nou nucli d’habitatges gran part dels quals de protecció oficial, que van donar cabuda a moltes famílies en una situació socioeconòmica complicada. Durant els anys 80 i part dels 90 el barri va caure en la marginalització, amb problemes de delinqüència i drogues. Els mateixos carrers que eren percebuts com un lloc a evitar, avui atreuen famílies joves que veuen el Pla d’en Boet com un bon lloc on anar-hi a viure. “El barri s’ha reconduït”, apunta el president de l’AE Boet Mataró. El ‘polígon’ va néixer amb greus problemes però també amb força virtuts: espais verds, zones exclusives per a vianants, aparcament en superfície, tres centres educatius... I a 10 minuts caminant del centre de la ciutat; com diu Navarro “som a tocar de plaça de Cuba, i avui molta gent ens entén com una prolongació de l’Eixample”.

ruta personatge pla boet

Molts veïns constaten que l’obertura de la comissaria dels Mossos, l’any 2002, va tenir molt a veure en aquesta “reconducció” del barri i dels seus problemes de seguretat, però altres factors hi han tingut pes. El treball cívic i social de les associacions del barri –veïnals, esportives i educatives- i l’obertura d’equipaments com ara el Centre Cívic i l’escola bressol El Tabalet han ajudat a dotar el Pla d’en Boet de vida pròpia. I malgrat que la connexió amb aquest nou sector encara no és prou bona, el desenvolupament d’El Rengle, amb el TecnoCampus i els nous edificis d’oficines i d’habitatges ha obert una porta més perquè hi corri aire. La presència de població immigrada és elevada, però com Navarro posa de manifest, “no es fa sentir d’una manera tan notòria com en altres barris”. La població és ara molt més heterogènia, quelcom que atreu noves tipologies de negocis i establiments impensables fa dues dècades.

Al barri, però, hi queda molta feina per fer. Els veïns reclamen més espais públics i de trobada, la remodelació més que necessària de la Ronda Francesc Macià, un major control sobre la zona d’oci nocturn del polígon per evitar les incomoditats que genera entre els residents, i la connexió urbanística del barri amb el mar. 


Els punts clau del Pla d'en Boet

ruta TCM

 La comissaria dels Mossos Els problemes de seguretat i de convivència que donaven mala fama al Pla d’en Boet són cosa del passat, i avui el barri és molt menys conflictiu. Hi ha qui ho atribueix a l’obertura de la comissaria dels Mossos en aquest sector.

 Els passatges El Pla d’en Boet i el seus carrers peatonals es van fundar als anys 70 com a ‘Polígono Espartero’, amb edificis d’habitatges de protecció oficial que van atreure població de perfil socioeconòmic baix. Fins a finals dels 90 va ser un barri força problemàtic.

 El Rengle Des de la Torre d’Ara fins al TecnoCampus, s’eleven els edificis universitaris, d’habitatges i oficines que han convertit aquest sector en un pol econòmic i de coneixement de Mataró. El repte és connectar-lo urbanísticament amb la resta de la ciutat.

Polígons industrials Gran part de la indústria mataronina, i també l’oci nocturn, es concentra en aquest sector, que ha rebut una inversió de 2 milions d’euros  per potenciar-ne les empreses i millorar-lo urbanísticament.

 Poliesportiu Eusebi Millan Des de la seva fundació ha estat un dels grans espais aglutinadors del barri, molt important a nivell social. La nova pista exterior coberta, inaugurada fa dos anys, l’ha dotat de 2.000m2 nous. És la seu de l’AE Boet Mataró, un dels grans clubs de la ciutat. 


Quatre reptes del Pla d'en Boet

El barri ha millorat ostensiblement en els darrers anys en matèria d’equipaments, de seguretat i de benestar, però no s’ha beneficiat de les polítiques de renovació urbanística que si s’han aplicat a altres sectors. L’aspecte dels seus carrers i places segueix sent, essencialment, el mateix que ara fa 30 anys.

mancances f macià

Transformar la ronda Francesc Macià L’artèria principal del barri necessita, tal i com reclamen des de l’associació de veïns, una profunda remodelació urbanística que la transformi en un bulevard, amb menys espai per als cotxes i amb voreres més àmplies que afavoreixin el passeig i l’activitat social i comercial. ç

La gestió de l'oci nocturn El polígon del Pla d’en Boet ha esdevingut un dels pols de l’oci nocturn del Maresme i l’Àrea Metropolitana. Però els veïns en pateixen les conseqüències: soroll procedent de les discoteques, incivisme dels usuaris, brutícia... I exigeixen un major control de la situació.  

La connexió amb el front marítim El Pla d’en Boet es troba, geogràficament, molt a prop del front marítim. Però avui en dia no està connectat amb el mar. L’estat actual del sector Iveco-Pegaso i el polígon de Balançó i Boter, pendents d’urbanitzar, genera una barrera que aïlla el barri per la banda del sud. 

Desenvolupar els espais públics Si hi ha quelcom que manca al barri, són espais públics i de trobada. La plaça Assemblea de Catalunya es troba molt degradada i zones com La Pollancreda (res més trist que un parc sense arbres) i els entorns del Clos Arqueològic esperen una reforma urgent. 

Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?

Amb la col·laboració de

Generalitat de Catalunya
Logo Capgròs
  • Capgròs Comunicació, SL
  • Ronda President Irla,26 (Edifici Cenema) 08302 Mataró (Barcelona)
  • Telèfon: 93 312 73 53
  • info@capgroscomunicacio.com
  • redaccio@capgros.com
  • publicitat@capgros.com

Associat a l’àrea digital

Amic mitjans d'informació i comunicació

Web auditada per OJD Interactive