La petjada de Capgròs, més enllà de la revista

Durant tots els anys que Capgròs va ser al carrer de Sant Benet, la seva recepció va esdevenir el ‘hall’ artístic per antonomàsia i un espai expositiu que es renovava mensualment i pel que han passat tots els grans noms de l’art local i comarcal, quasi sense excepció. Espai Capgròs va tancar l’any passat després d’una trajectòria amb més de 200 exposicions. Amb la implicació personal de l’editor Mateu Ros com a motor i l’ajuda del crític d’art del mitjà Pere Pascual, Espai Capgròs ha acollit des dels grans noms de l’art local com Manuel Cusachs, Perecoll, Ricard Jordà, Mònica Vilert o Marta Duran a col·lectives o estrenes d’artistes novells. Amb les seves inauguracions, convertides en punt de trobada artístic, Espai Capgròs tenia una mida menuda perfecta per a la concreció estilística de les mostres plantejades.

Espai Capgròs és el millor exemple del ferm compromís de Capgròs amb l’art maresmenc, refermat també amb les col·laboracions amb les seves entitats o el suport a la resta de sales. En aquest sentit, destaquen el vincle i la col·laboració que Capgròs ha mantingut en els darrers anys amb Lluís Bassat, la col·lecció d’art del qual s’exposa a la Nau Gaudí de Mataró.

Capgròs va ser una de les empreses que va col·laborar i propiciar l’enregistrament de la a traducció al català i a l’interpretació de la coneguda ‘You’ll never walk alone’, la famosa cançó que Richard Rodgers i Oscar Ham van escriure pel musical Carousel i coneguda perquè es canta a diversos clubs de futbol, com el Liverpool, el Celtic de Glasgow o el Feyenoord. El grup mataroní ‘Traks’ va assolir un gran èxit amb aquest enregistrament que, com l’original, tocava la fibra. Un projecte nascut, fet i difós per mataronins.

Fomentar les tradicions, difondre la lectura, presentar les històries i acostar-les a un públic familiar el més extens possible. Donar veu a escriptors reputats (com Manuel Cusachs i Corredor, durant molts anys) o a plomes revelació com les que es presenten al Concurs. Tots aquests propòsits es condensen en l’aposta infantil per antonomàsia que semestralment fa Capgròs, amb la complicitat d’empreses col·laboradores com GEMA Centre Mèdic, la més fidel. Per Les Santes, un conte relacionat amb l’univers infinit de la Festa Major i per Nadal, un altre de temàtica també associada. Entre totes dues col·leccions, Capgròs ha editat prop d’una quarantena de llibrets que en moltes famílies es guarden amb cura. Contes que fan ciutat i reforcen els seus ritus i celebracions i que, a més, en el cas del de Les Santes és l’acte públic de final de curs: quan la Festa Major ja és imminent i quan tothom se l’endú a casa i el llegeix és com si tota la màgia s’esdevingués de cop.

Una altra manera de fer més petita la distància entre mitjà i públic va ser l’escollida per a les entrevistes amb públic que, durant uns anys, es feien a la pròpia seu de Capgròs i permetien als lectors que ho volien de participar a l’hora de fer preguntes amb les personalitats escollides. L’entrevista amb públic exposava encara més a l’entrevistat i va ser una manera d’acostar testimonis i personatges al públic més ras.

Capgròs lidera la comunicació de Mataró i, com a tal, en temps d’eleccions municipals ha fet sempre una passa endavant organitzant debats entre els principals candidats. El Teatre Monumental o la Sala Cabanyes han acollit els actes públics de debat organitzats per la capçalera, convertits en els més seguits i decisius de les respectives campanyes. Els debats de Capgròs, però, han anat més enllà de la disputa electoral de cada quatre anys. Amb motiu del 35è aniversari, la capçalera va situar el futur de la ciutat com a element de debat amb tres jornades temàtiques a l’Ateneu de la Fundació Iluro, amb primeres espases i testimonis per tal de fixar agenda a nivell local. Un procés de reflexió molt profitós sobre els camins a recórrer com a ciutat i comarca.

Capgròs va impulsar el 2004  el documental ‘27-G. Bandera Blanca’ que explica els fets del 27 de gener del 1939 quan les tropes franquistes van entrar a Mataró i va acabar la Guerra Civil. Era el 65è aniversari d’aquells fets i encara quedaven testimonis que ens expliquessin com es va viure aquells temps. El relat històric del final de la tràgica guerra va motivar aquesta aposta pel documental. Els autors del reportatge eren els periodistes mataronins Maria Coll, Aina Fernández, Ramon Radó i Joan Salicrú.

Com que a Mataró ens diem capgrossos de malnom, a les figures festives de sempre se’ls ha conegut com a nan. I precisament els Nans, a la capital del Maresme, tenen una estima molt pronunciada sobretot pels més petits. Els Nans formen part de la comparsa de la Família Robafaves, anticipant als Gegants i entre aquests des de l’any 1998 s’hi compta en Biada, que pren imatge i fa homenatge al promotor del primer ferrocarril de la península del que aquell any se’n celebrava el 150à aniversari. Fet per Sergio Lainado, el Nan Biada va ser un obsequi de Capgròs a la ciutat.