Permissivitat a Cerdanyola en l'ús de la grua per retirar vehicles

Una qüestió que era 'vox populi' i que ara ha quedat demostrada. L'Ajuntament té un pacte no escrit amb els veïns de Cerdanyola per fer la vista grossa amb l'ús de la grua municipal a l'hora de retirar vehicles. La qüestió ha sortit a la llum després que l'Agència Catalana de Notícies hagi tingut accés a uns correus electrònics de la Policia Local on un inspector recorda a un caporal que comuniqui als agents "els carrers on la grua no ha d'actuar" en aquest sector de la ciutat. Davant d'aquestes proves, l'Ajuntament ha reconegut la situació pel "dèficit d'aparcament" que pateixen determinades zones de la ciutat, especialment Cerdanyola.

Segons l'ACN, un inspector de la Policia Local va enviar la darrera setmana de febrer un correu electrònic en forma de "recordatori" a un caporal perquè comuniqués als agents "els carrers on la grua no ha d'actuar". Aquests carrers considerats especials  són els carrer Vallès, Garrotxa i un tram del carrer Maragall, entre Molí de Vent i Roca Blanca, tots ells a la zona nord de Cerdanyola; els carrers Vitòria, Verge de la Paloma i Jaume I, a Cerdanyola sud. A la llista també s'hi afegeix el carrer Don Quijote, a l'altra punta de la ciutat, a tocar de l'antic Escorxador.

Aquest correu posa de manifest la permissivitat de l'Ajuntament a l'hora de permetre que els cotxes estacionin de manera incorrecta en aquests vials. Una situació que el propi consistori ha hagut de reconèixer. Segons expliquen fonts de Via Pública, existeix un pacte tàcit amb les entitats veïnals de la zona que es justifica pels dèficits d'aparcament, tant subterrani com en superfície, que pateix aquest barri. Aquest pacte, però, no implica que la grua no passi mai pel conjunt de Cerdanyola, sinó per aquests carrers, on només s'hi s'actua si hi ha un requeriment veïnal que ho demana.  Es tracta tots ells de carrers amb un sol carril i voreres molt estretes, per la qual cosa l'estacionament de cotxes pot dificultar el trànsit dels vianants. En declaracions a l'ACN, però, fonts de la Policia Local asseguren que "són carrers on els cotxes no molesten".

Segons dades de la Policia Local que la pròpia Agència posa sobre la taula, a Cerdanyola es calcula que manquen un total de 1.667 places d'aparcament, respecte a un dèficit total de 2.846 places en el conjunt de Mataró. Xifres que esgrimeix l'Ajuntament per justificar que Cerdanyola sigui un cas especial, però que difícilment frenaran les queixes d'altres barris que, ara que s'ha fet públic aquest afer, probablement alçaran la veu en sentir-se discriminats. Especialment perquè darrere d'aquest "privilegi" no només hi ha la qüestió objectiva del dèficit de places d'aparcament, sinó un clar element polític. L'origen del pacte se situa en el greu conflicte que es va viure a Cerdanyola per l'intent d'implantació de la zona blava, l'any 2002, que va generar un enorme rebuig veïnal. La permissivitat ve aplicant-se des de llavors, i s'ha anat perpetuant en els diferents governs que han passat per l'Ajuntament durant aquests 13 anys sense trobar-hi una solució. El nou Pla de Mobilitat hauria de posar-hi fi, i el govern actual ha promès que l'enllestirà enguany, cosa que cal posar en dubte després dels anys d'endarreriment que acumula.