Capgròs
Tatsiana Panamarenka és el nom d’una noia bielorussa de 34 anys que va arribar a Catalunya a principis del 2011. Va néixer i créixer a Bielorússia, on va estudiar la llicenciatura en psicologia i va cursar un grau en màrqueting. Allà hi tenia una vida força estable treballant en una escola de negocis però l’amor va fer que acabés a Mataró. Va venir de vacances a la capital del Maresme a casa d’una amiga seva i allà va conèixer al que ara és el seu marit, un premianenc amb el qual ja té una filla de tres anys. “Vam estar un temps anant i venint fins que vam decidir que m’instal·laria jo aquí” explica i apunta que “al principi residíem a Premià però m’agradava molt Mataró i des del 2013 estem vivint aquí”.
Els primers anys Tatsiana es va dedicar a estudiar l’idioma, va cursar un postgrau i va col·laborar a distància amb una agència de màrqueting digital d’Holanda. Ara treballa a una startup de lloguers vacacionals a Barcelona.
Et vas adaptar bé?
Sempre fas tot el possible perquè l’adaptació sigui més fàcil, però costa. Tant per l’idioma com pels costums i tradicions i la família, que està lluny. A més, pel seu treball, el meu xicot sol ser fora de casa i jo al principi havia de passar temps sola. Recordo que abans anava entre 3 i 4 vegades a l’any a Bielorússia, ja que encara no tenia tants compromisos ni obligacions aquí.
I amb l’idioma?
Parlava una mica castellà però res de català. En arribar vaig començar a estudiar primer castellà i mig any després vaig iniciar-me amb el català, sobretot per trobar feina. Si vius en un altre país, has de parlar-ne l’idioma i conèixer la seva cultura. No és que la resta de la gent hagi d’aprendre anglès per comunicar-se amb tu, sinó que has de fer tu l’esforç.
Què et va sorprendre en arribar?
La gent aquí és molt oberta, tothom sempre vol ajudar-te i no et tracta com un de fora. Això és un aspecte que em va posar les coses més fàcils. També em va sorprendre en la migdiada i el fet que els negocis es tanquin de 14 a 17h i també els diumenges. A Bielorússia les botigues obren tot el dia i durant tot l’any.
Quines diferències vas trobar respecte al teu país?
Aquí la gent gran té una vida social molt intensa, estan al carrer, prenen cafè... Allà, quan es retiren de la feina, es queden a casa i no hi ha el costum de sortir tant. El mateix passa amb la gent amb discapacitat. Aquí he vist que tenen moltes oportunitats de fer una vida normal, a Bielorrússia lamentablement no hi ha aquesta integració. Una diferència més cultural és que cuideu molt les tradicions, com els castellers o els gegants. A Bielorússia també tenim bones tradicions que vénen dels temps d’abans d’URSS però després la nació va perdre molt.
Què t’agrada de Mataró?
Com a ciutat per viure en família és ideal. Jo vaig a treballar a Barcelona, perquè és cert que allà hi ha més oportunitats de feina, però aquí vivim aprop de la platja, tenim tots els serveis necessaris al costat, l’escola per a la meva filla, oferta de botigues i restaurants... Hi ha de tot.
Què trobes a faltar de Bielorússia?
A Bielorússia vaig deixar tota la família, els meus pares, el meu germà i els amics de tota la vida. És el meu país i el lloc on vaig néixer, però al final és la gent el que més enyoro. També el menjar típic d’allà. Nosaltres mengem molts cereals i molta patata, de fet ens diuen el país de patata.
Quins són els teus plans de futur?
Em veig a Mataró amb el meu marit i la nostra filla. Una vegada a l’any vaig cap allà, però amb el pas del temps m’he plantejat menys tornar. Ara em sento molt bé aquí, tinc la meva casa i és on la meva filla ha nascut i s’hi està fent gran. A més, la situació política a Bielorússia és complicada i aquí crec que ella tindrà més oportunitats.
Comentaris