Per una ciutat més amable amb les bicis

Miquel Lleixà és tècnic de telecomunicacions jubilat, i amant de la mobilitat en bicicleta. Va començar a agafar la bici regularment per una qüestió de salut, i també com una manera més entretinguda de fer esport. “Des de fa 3 o 4 anys em considero un ciclista urbà, res d’anar per la muntanya”, explica en Miquel, afegint que “els desplaçaments de distàncies curtes, moure’t per la ciutat i el poder fer recorreguts amb certa rapidesa m’ha fet que m’enganxi més a aquest vehicle”.

També forma part del grup BACC Mataró, creat l’any 2009 com a entitat que promou l’ús de la bicicleta a la ciutat i vetlla perquè sigui sobretot segura. Des del BACC en Miquel defensa tots els beneficis que comporta el fet de desplaçar-se en bici, però lamenta que la situació a Mataró en quant a la mobilitat amb aquest vehicle està molt aturada: “És un peix que es mossega la cua. Com que no hi ha prou seguretat, el ciclista no surt, i, com que no som suficients els que sortim, el polític tampoc inverteix prou en seguretat”. 

Quina és la situació actual de la mobilitat urbana en bici a Mataró?
És complicada. Mataró no ha apostat per la bici i porta molts anys d’endarreriment respecte a altres ciutats. L’últim cop que es van fer carrils bici va ser fa 6 anys. S’està treballant per fer un Pla de Mobilitat que reguli aspectes com anar per les voreres, aparcaments o rutes segures però no hi ha massa moviment 

Quines mancances té la ciutat?
Principalment els carrils bici. Mataró en té pocs, antics i desconnectats entre ells. Haurien de ser segregats, ben delimitats, segurs i senyalitzats. Una altra mancança són els aparcaments segurs. Si volem que la gent es mogui amb la bici, ha de tenir un lloc de confiança on deixar-la. I, per últim, la senyalització. Si arribo a l’estació de Mataró i vull moure’m amb bici no tinc itineraris indicats. 

Mataró té pocs carrils bici, antics i desconnectats entre ells, i també hi manquen aparcaments

Com és la convivència amb els conductors?
És important el comportament dels conductors, però també dels ciclistes i dels vianants. Sembla que la situació ha millorat i els conductors són més conscients. S’està fent més ressò de la mobilitat de la bici, hi ha la norma de deixar 1,5m per avançar a les carreteres i molts conductors també són ciclistes i estan més sensibilitzats. Però falta molta educació i consciència què l’espai l’hem de compartir i conviure-hi tots. 

Quins són els beneficis de moure’ns en bicicleta?
Individuals i col·lectius. És saludable i una manera diferent de moure’t i de viure la ciutat. I tot el que no sigui moure un cotxe té avantatges en temes de contaminació, d’espai públic, d’eficiència i sostenibilitat. 

Quin és el futur en aquest àmbit?
El futur de la bici és créixer moltíssim. D’aquí a quatre anys el 50% de les bicis seran elèctriques. Serà un vehicle normal per a la mobilitat dins d’una ciutat i inclús es farà servir en petits desplaçaments interurbans. Moltes mares i pares ja porten als nens a l’escola amb la bici i segur que aquests nens també l’agafaran quan vagin a l’institut o a la feina.