Les pells poroses, el llibre pòstum amb la poesia de Milós Martí

La Dolors Martí (Milós) va néixer el 1964 a Mataró i va morir el 2020 a Sant Vicenç de Montalt. Molt jove, massa aviat. Durant els darrers anys de la seva vida es va aficionar-se a l’escriptura, principalment de poemes que penjava en un bloc poc públic, dels tallers de creació que havia cursat. Va anar cultivant tot un recull de poemes i també de narracions que transcendeixen ara ja que gràcies a l’empenta de la seva parella, en Joan Llavina, i a Voliana Edicions tota la creació de la Milós pren forma de llibre. Es titula ‘Les pells poroses’ i es presenta el dijous 3 de juny, amb un recital al Casal l’Aliança on els actors Jordi Bosch i Emma Vilarasau llegiran els versos de Martí amb Xavier Bosch a la guitarra. Com tots els actes en l’actual context pandèmic, requereix de reserva prèvia.

Les pells poroses és un llibre complet, amb tota la creació de la Milós endreçada cronològicament amb el que la lectura permet d’anar descobrint l’evolució com escriptora d’una persona molt coneguda a Mataró, on havia treballat a l’Ajuntament i fet de professora de l’Escola Pia, entre d’altres. Els seus poemes i narracions neixen d’una sensibilitat i inquietud naturals que van trobar sortida els darrers anys, del 2012 al 2018. La pròpia Milós explicava que era un llibre escrit “amb sobtada sorpresa de nena, amb il·lusió adolescent, amb serenor de dona madura”.

Descobrir la Milós

El dramaturg Toni Cabré, amic de la família, destaca en el pròleg de ‘Les pells poroses’ que “aquest llibre ens brinda l’oportunitat de descobrir el sentir de la Milós. Transpira en forma de paraules tot allò que duu a dins. Comparteix el que la remou i commou. Reivindica la dona i la natura, tenyint tota l’obra de violeta o de verd, i manifesta el seu malestar contra les injustícies. Les pells poroses és, en definitiva, el seu cant a la llibertat, a la memòria, a la família, a les relacions, a la llengua, a la cultura”.

Cabré hi escriu, en nom de la colla d’amics que ha empès per a la publicació de l’obra que “creiem de debò que ara estaria contenta de saber que tenim un llibre per poder-la descobrir. Al capdavall, s’escriu per a ser llegit, per comunicar, per sincerar-se... La necessitat d’expressar-se no té fre. I això ella ho tenia clar i els seus escrits ho demostren. Textos transparents, arriscats, d’algú que sap molt bé què vol dir i que, a més, troba la manera d’expressar-ho amb les paraules justes”.