Pedro Sánchez i Mataró

Pedro Sánchez no dimiteix. Segueix com a president del govern "amb més força", segons ha dit en la seva intervenció institucional d'aquest matí, amb gran part del país pendent de les seves paraules. El govern progressista seguirà la seva activitat amb el lideratge del polític socialista madrileny, i tots aquells que havien posat el cava (o el xampany) a refredar hauran d'esperar a una altra ocasió. La dreta política, mediàtica, judicial i econòmica avui no tenen motius de celebració. Molts opinadors, periodistes, etc. han hagut de córrer a esborrar tuits i missatges que havien publicat durant el cap de setmana, assegurant que Sánchez dimitiria. El cas és que aventurar o anticipar una decisió del president és poc menys que una temeritat, però tot i així no van ser pocs els agosarats imprudents que van decidir emetre una opinió (que no una informació) amb l'únic ànim de poder dir avui dilluns allò tan conegut de "jo ja ho vaig dir". Doncs bé, no. Amb Pedro Sánchez no s'hi valen apostes, coneixent com coneixem els seus canvis radicals d'opinió, també en qüestions polítiques fonamentals. Avui molts haguéssim pagat per veure la cara del rei en conèixer la notícia de primera mà.

Però em vull aturar en la relació entre Pedro Sánchez i Mataró. L'inici de l'anàlisi el vull situar a l'any 2014, quan Alfredo Pérez Rubalcaba va deixar la secretaria general del PSOE i es va obrir un procés de primàries per substituir-lo. Pedro Sánchez va ser un dels candidats, junt amb Eduardo Madina y José Antonio Pérez Tapias, i va imposar-se amb claredat, amb un 49% els vots (Madina va obtenir un 36% i Pérez Tapias un 15%).  El congrés extraordinari del PSOE, que va tenir lloc el juliol d'aquell any, va ratificar Sánchez al capdavant del partit. Des d'aquell moment, va esdevenir també líder de l'oposició. A la nostra ciutat, dirigents locals com Xesco Gomar van explicitar el seu suport a Sánchez: "Pedro Sánchez: 'Quiero una Cataluña a la vanguardia de España' #MejorJuntos #CATambPedro", escrivia Gomar en el seu Facebook el 25 de juny de 2014.

Ara viatgem fins al 18 d'abril de 2015, fa ja nou anys, quan Sánchez va visitar la nostra ciutat i va participar en una "assemblea oberta" celebrada al Tecnocampus, acompanyat de l'alcalde Bote i nombrosos dirigents i militants del PSC de la comarca del Maresme. El mateix dia, Artur Mas donava suport a Mataró al candidat de Convergència i Unió (CiU) a l'alcaldia, Quim Fernández, que substituïa Joan Mora al capdavant de la coalició conservadora nacionalista. Faltava poc més d'un mes per a les eleccions municipals i tot semblava indicar que a la nostra ciutat CiU estava en la pole position per guanyar l'alcaldia. Un jove i semidesconegut David Bote va assumir la responsabilitat d'encapçalar la candidatura del PSC a Mataró, en un context complicat: quatre anys a l'oposició, efervescència processista i emergència del fenomen Podemos. Els resultats electorals els coneixem: el PSC va superar CiU per més de mil vots i això li va permetre aconseguir 6 regidors (el pitjor resultat de la història a la ciutat), que davant dels 5 dels nacionalistes permetien a Bote assolir l'alcaldia. No podem saber si el suport de Sánchez a l'actual alcalde va tenir algun efecte, però és obvi que rebre el líder del teu partit a la teva ciutat, a les portes d'una campanya electoral, ajuda.

Ens situem ara en el mes de setembre de 2016. Tres mesos abans, el PSOE havia obtingut el pitjor resultat de la seva història en unes eleccions generals, amb Sánchez com a candidat a la presidència del govern. A finals de mes, disset membres de l'executiva federal del PSOE van presentar la seva dimissió en bloc per forçar la sortida de Sánchez de la secretaria general. Un mes després, en ple procés d'investidura de Mariano Rajoy com a president, amb la col·laboració del PSOE via abstenció, Sánchez lliurava la seva acta de diputat, esgrimint el ja cèlebre "no és no", negant-se a abstenir-se en la votació i facilitar així la investidura del líder del PP. La militància de l'agrupació socialista de Mataró compartia el posicionament de Sánchez. El llavors primer secretari, Xesco Gomar, explicava a La Vanguardia que "els socialistas mai no podem propiciar que governi un partit de dretes i encara menys Mariano Rajoy, que ha maltractat els ciutadans". Els socialistes mataronins optaven també pel "no és no". Segons Gomar, el PSOE havia de "fer un gir a l'esquerra", que s'apliquessin "els canvis que sorgeixin de les urnes en unes primàries", i criticava obertament barons com Felipe González o José Bono: "parlen fora i no on toca". En un comunicat públic, l'agrupació comarcal del Maresme demanava als representants del PSC al comitè federal del PSOE que mantinguessin el suport a Pedro Sánchez i demanessin la convocatòria d'un congrés extraordinari i primàries.
 

Va ser en aquella tardor de 2016 quan, al volant del seu Peugeot 407, Sánchez es va proposar recórrer les seus socialistes de tota Espanya per recuperar el lideratge del seu partit. El gener de 2017, va anunciar que es presentaria a les primàries previstes per al 21 de maig de 2017, tenint com a contrincants Susana Díaz i Patxi López. En plena campanya d'aquelles primàries, el 12 de maig Susana Díaz va visitar Mataró per demanar el vot de la militància, en un acte a la seu del Camí de la Geganta amb Salvador Illa, Xesco Gomar i Xavier Amor en primera fila. Joves militants com ara Núria Padilla, actual primera secretària del PSC de Mataró i càrrec de confiança del govern municipal, van donar suport a Díaz a través de la plataforma "Catalunya amb Susana". Pedro Sánchez no va visitar Mataró en aquelles primàries, però el 16 de maig es va celebrar un acte en el seu suport a la nostra ciutat, amb la participació de militants socialistes com Cristina Narbona, Joan Rangel, Sònia Moraleda, Conxita Campoy, Joan Antoni Baron, Dani Meroño o Alícia Romero. A la ciutat i a la comarca, Sánchez va arrasar a nivell d'avals, obtenint-ne un 73% dels que es van emetre, per sobre del 16% de Patxi López i l'11% de Susana Díaz, uns percentatges similars als que es van obtenir en el global de Catalunya.

No ho tenia fàcil Sánchez, doncs destacades forces vives del partit, així com importants grups mediàtics, no li donaven suport. És més, els tenia en contra. Però, contra tot pronòstic, va superar totes les adversitats i va guanyar les primàries del PSOE, obtenint el 50,20% dels vots (73.898 paperetes en total), mentre que Díaz va assolir el 39,94% i López es va quedar en un pobre 9,86%. Una victòria sense pal·liatius, tenint l'aparell del partit en contra. A Mataró, Sánchez va obtenir 153 vots, per 23 de Díaz i 15 de López. A nivell del Maresme, va aconseguir 373 vots, per 48 de Díaz i 43 de López. A la ciutat i a la comarca, les bases (sobretot les bases) van donar suport clar a Sánchez.

El mes de desembre d'aquell 2017, ja com a secretari general del PSOE, Pedro Sánchez va visitar Mataró en un acte de la campanya electoral de les eleccions al Parlament de Catalunya, acompanyat del candidat del PSC, Miquel Iceta, i els mataronins David Bote i Alícia Romero. En el míting, celebrat al Tecnocamus davant de més de cinc-centes persones, Sánchez va demanar el suport a Iceta i va reivindicar el PSOE com la "veritable alternativa al PP, els garants dels drets socials i els que poden tornar a unir tots els pobles d'Espanya". En l'acte, Sánchez va afirmar que "Espanya no s'uneix per decret o amb els metres d'una bandera sinó amb un projecte de regeneració". Faltaven encara cinc mesos per què Sánchez esdevingués president del govern espanyol, arrel d'una moció de censura a Mariano Rajoy que va resultar un èxit per al PSOE, contra pronòstic.

Des d'aquell ja llunyà maig de 2018, i superant adversitats a tots els nivells (entre d'altres, la pitjor crisi sanitària en un segle), Pedro Sánchez és el president del govern d'Espanya. No sabem si sortirà reforçat d'aquesta decisió que demà omplirà totes les portades dels diaris i avui hegemonitza ja tots els noticiaris , xarxes socials i converses personals, perquè una lectura que es farà, també des de l'esquerra, és que també hi havia intencionalitat política en aquest procés de reflexió que ha mantingut amb l'ai al cor molta gent aquests darrers cinc dies. El que hem de tenir clar és que, si realment som demòcrates, no podem tolerar els atacs basats en mentides i l'ús partidista de les institucions, també per regar de diner públic pseudomitjans de comunicació i digitals diversos de la fachosfera. Ara la víctima és Sánchez i la seva família, com abans ho van ser altres dirigents de l'esquerra transformadora, l'independentisme o rivals polítics diversos de la dreta i l'ultradreta. Demà, qualsevol pot ser-ho. Avui, és una bona notícia que la dreta i la ultradreta no se n'hagin sortit amb la seva i que Sánchez, a qui vull enviar tot el meu suport i solidaritat, resisteixi. Davant dels atacs feixistes, democràcia. I això vol dir democratitzar tots els poders, prendre decisions i implementar mesures determinadament. No n'hi ha prou amb cops d'efecte, astúcies, rodes de premsa o tuits. Ens hi juguem massa.