“Passar el Nadal a la platja és quelcom que trenca els esquemes”

L’Uruguai va ser el destí de Zoè Costa, un mataroní de 34 anys que hi va marxar ara fa un any. Actualment viu a la capital juntament amb la seva parella. Aquest jove va estudiar la carrera de Biologia a la Universitat de Barcelona i posteriorment va treballar com a venedor en el sector d’anàlisis químic i biològic. Ara, en el seu país d’acollida, és el gerent tècnic de l’empresa Itzaina y Otros S.C. “Ens dediquem a cultivar bolets shiitake i també a l’engreix de vaques per a la venda càrnica, el sector econòmic més important de l’Uruguai”, explica Zoè, que reconeix que “com a biòleg a vegades és complicat trobar una feina adequada als estudis realitzats i, per tant, no em puc pas queixar”. 

Per què vas decidir marxar?
La meva xicota és de Montevideo. Ella va cursar un màster en paisatgisme a la UPC i va ser durant aquell període quan la vaig conèixer i ens vam enamorar. Un cop va finalitzar els estudis, vam decidir provar sort a les seves terres. I dit i fet, vaig fer un tomb de 180º a la meva vida deixant la família, els amics i la feina a l’altre costat del “charco”.  Aquesta distància va ser un factor bastant dur a l’hora de prendre la decisió. 

T’has adaptat bé?
Sóc una persona a la qual li agraden bastant els canvis en general. L’experiència és gratificant i enriquidora en tots els sentits, tot i que encara estic en procés d’adaptació. Les diferències són grans, crec que tot té el seu temps i que aquest encara no ha sigut suficient per sentir-me plenament adaptat. 

Què t’ha sorprès més?
Pel que fa a la gent, la capacitat de reciclatge i reutilitzar que tenen els Orientals (així és com realment s’anomena la gent de l’Uruguai). Són uns artistes en reutilitzar i arreglar qualsevol electrodomèstic o estri que nosaltres consideraríem trencat. En quant al país, la bellesa de les seves platges verges quilomètriques, la verdor del paisatge i la gran quantitat d’aigua i de reserves hídriques que té. A nivell econòmic és un país amb poc mercat intern i sorprenentment igual o més car que el nostre. 

Quines diferències has notat respecte a la vida a Mataró?
El ritme de treball fora de la capital és totalment d’un altre planeta. Encara no em faig creus de la tranquil·litat i la passivitat que té la gent en el seu dia a dia i que, personalment, em posa una mica nerviós. Per altra banda són molt més oberts que nosaltres. Són gent molt agradable i això fa que ràpidament els sentis molt propers. Un altre contrast important és la sensació d’inseguretat que hi ha. Tot i que jo no he tingut cap problema, es respira en l’ambient i es veu en la manera que la gent protegeix casa seva amb reixes. 

Alguna anècdota?
El fet de passar un Nadal a la platja. Veure com decoren els comerços amb guarnicions hivernals i menjar torrons a 30 graus de temperatura trenca els esquemes i que evidencia la diferència d’hemisferi. Un altre aspecte que captes a simple vista és el fanatisme omnipresent que genera el futbol. Quasi tothom sense excepció és apassionat d’aquest esport. 

Què trobes a faltar? 
Trobo a faltar el Mediterrani i el seu color blau, passejar pel centre de Mataró i gaudir d’una bona tassa de xocolata amb xurros a la Rosita. També trobo a faltar la calidesa del clima del Maresme. Però he de confessar que ja valorava molt Mataró abans de marxar i, per tant, no és un sentiment que em vingui de nou. Mataró és on m’he criat i sempre serà el meu referent. 

Penses tornar a Mataró o tens previst quedar-te allà?
De moment tinc previst seguir a l’Uruguai i enriquir-me de les experiències que m’aporta com a persona. Ara bé, sempre li he dit a l’Andrea que, quan Catalunya sigui independent, m’agradaria tornar. Per tant, espero que ens puguem retrobar aviat!