El president de la Generalitat i del PSC, Pasqual Maragall, no va aclarir ahir divendres dia 9 a Mataró si serà candidat a les properes autonòmiques però si que va assegurar que el millor està per venir en referència a la nova etapa política que s'obrirà al Principat si surt aprova el nou Estatut. Tenim molta feina a fer d'ara en endavant va assegurar amb veu confiada i enmig dels aplaudiments però sense deixar clar qui seria el protagonista d'aquest futur.
La incògnita sobre el candidat del PSC va planar per la sala des del primer moment, quan un membre del públic va interrompre Maragall reclamant-li quatre anys més, demanda que aquest no va voler entendre i va despatxar fent broma amb el mundial de futbol. Durant tot el míting, tan el president català com el ministre d'Indústria i primer secretari dels socialistes catalans, José Montilla, van escenificar una renovada sintonia personal i es van dedicar a tirar-se floretes tot i que Montilla va donar per completat el projecte de Maragall al capdavant de la Generalitat.
El primer a obrir aquest diàleg va ser, per exigències del guió, el ministre d'Indústria, que va presentar Maragall s'hi va referir com a Pasqual- com una persona de nas i perseverant: el nostre president, el president dels catalans. Posteriorment Maragall va agrair el discurs del primer secretari dels socialistes, a qui va citar com a Pepe, i en va destacar el rigor, la claredat i la tranquil·litat. També va contraposar la seva feina com a ministre català amb la de Piqué, de qui va dir que "va actuar com si no ho fos.
Maragall, que va parlar al mateix Casal Nova Aliança on 23 hores abans ho havia fet Artur Mas, va dedicar part del discurs a intercalar reflexions sobre la tasca de govern amb idees en clau de futur, com la possibilitat que els Ajuntaments passin a gastar del vint al trenta per cent de la despesa pública. En aquest sentit, però, va alertar l'alcalde Joan Antoni Baron recordant-li que més diners voldria dir també més competències.
El president estava acompanyat de deu dels onze consellers socialistes un veritable rècord- i del delegat del govern a Catalunya, Joan Rangel. I es va dedicar a picar l'ullet a la majoria d'ells, especialment a Joaquim Nadal, conseller de Política Territorial i de Presidència, que havia de parlar però que va declinar fer-ho en vistes de la presència de tants consellers socialistes. Maragall, sense anar més lluny, va atribuir la paternitat del nou Estatut a l'exalcalde de Girona, que va ser el candidat dels socialistes el 95. El president també va agrair la feina feta en finançament d'Antoni Castells, la de presons de Josep Maria Vallès, la de seguretat de Montserrat Tura amb la Tura la gent està segura, va dir- i la d'Educació a Del Pozo, de qui va dir que s'entenia millor amb el món educatiu que no pas la republicana Marta Cid.
Estem calents, havia començat Maragall sorprenent la gent en un escenari on es lleia "Sí a Catalunya". Calents perquè s'acosta el moment de veure un nou Estatut que fa anys que hauríem d'haver tingut, va aclarir, assegurant que s'hi reconeixia per primer cop Catalunya com a nació i que s'hi garantia un augment del finançament d'un 50%. I al final també va usar un to grandiloqüent: "Obrim la porta a una nova era. És una oportunitat única per unir els ciutadans. Tothom se'l sentirà seu, va assegurar reclamant una victòria rotunda. Al final, un tranquil Visca Catalunya.
Montilla reclama un sí rotund per donar un gran pas endavant
En la seva intervenció, el ministre d'Indústria José Montilla va repassar l'acció de govern feta a Espanya per l'executiu de Rodríguez Zapatero i la feina del fins fa poc tripartit català. El primer secretari del PSC, va dir que d'aquí a deu dies, quan es celebri el referèndum, es donarà un gran pas endavant pel país i per consolidar la democràcia a Espanya. I va reclamar un sí rotund per l'afirmació nacional, l'atorgament de més competències i el nou marc financer que, segons ell, suposa l'Estatut. Montilla va carregar de forma mesurada contra el PP, de qui va dir que comença a veure que perd excepte Acebes, però va convidar els populars a sumar-se al camí de la pau a Euskadi. El futurible candidat del PSC si Maragall no es presenta, que va simultanejar català i castellà, va dedicar grans elogis a Joan Antoni Baron, a qui va definir com un gran alcalde, i va assegurar que el lema de una ciutat per viure i per treballar es podia traslladar a tot Catalunya amb el nou Estatut.
-
Baron diu que aquest és l'Estatut Maragall
L'alcalde Joan Antoni Baron va tancar files amb el seu partit i només va començar que el text que se sotmetrà a referèndum el dia 18 era l'Estatut Maragall: Ens hi juguem molt, va dir Baron. L'alcalde va punxar ERC dient que davant el si només hi ha el no i que el vot negatiu i totes les opcions que no siguin el sí serà utilitzat pel PP per anar contra Zapatero. Baron va contradir Artur Mas assegurant que els socialistes són els primers a arremengar-se per aconseguir un gran si a l'Estatut. L'alcalde va repassar com Mataró havia notat l'acció del govern de la Generalitat des de 2003, a qui va anomenar estrictament socialista en un aparent lapsus. Han estat anys de bon govern, treballant colze a colze, va dir. Baron, però, va recordar el popular lema santero' del No n'hi ha prou per reclamar l'aprovació ara d'un nou Estatut, del qual va destacar la seva visió municipalista. Aquí l'alcalde va tornar a punxar ERC dient que no entenia com un partit que se'n reclamava demanés el no: L'Estatut ens assegura autonomia municipal, finançament i competències. Comparat amb el 79 no hi ha color, va assegurar. I va reclamar el valor de la dignitat pels vots del si, queixant-se que se'l vulguin adjudicar exclusivament els que votaran que no.
Maragall durant la seva intervenció.
Comentaris