Participació social, la pedra angular de la inclusió efectiva

“La riquesa de les nostres societats neix de la diversitat, de l’existència de projectes i punts de vista que la mantenen en tensió i que, quan som capaços de canalitzar-los col·lectivament, la fan créixer i progressar“(Quim Brugué a És la política idiotes!)

Arran de la celebració dels pressupostos participatius a Mataró, ha sorgit la reflexió entorn la participació social i les tècniques per fer-la efectiva. Una de les crítiques d’aquest procés va ser la persistencia d’errors tècnics en el servidor informàtic per a la votació de les propostes que lluny de fomentar la participació la problematitza. Aquesta situació es va resoldre prorrogant la votació fins a uns dies més. Si bé donar resposta immediata als problemes que se’n deriven és una responsabilitat del govern municipal, també ho és el fet de dissenyar processos participatius plenament inclusius.

La votació com a tècnica de participació, avui en dia, és un exercici de lesa democràcia i és per això que cal encaminar la política pública local a lògiques de consulta i processos participatius integrals. La participació en la selecció de propostes a les que es destinaria el pressupost municipal fou baixa (1649 vots) en una ciutat que registra 125 mil habitant aproximadament, per la qual cosa val la pena reflexionar el perquè en termes d'inclusió i exclusió social.

El model de democràcia participativa, en la seva visió té la voluntat d’afavorir la participació de tot el cos social d’una societat determinada en el marc de la diversitat. Per a aconseguir aquesta participació s’han de trobar mecanismes, canals i estratègies, per tal d’assolir-ho. No podem parlar de democràcia plena si estem parlant d’uns nivells de desigualtat alts, tant en l’accés com en l’exercici dels drets civils i polítics, així com uns nivells de benestar insuficients. A més, garantir la participació de tot el conjunt de la societat suposa el fet de fomentar la intel·ligència colectiva vers els processos de decisió ja que suposa copsar les diferents sensibilitats, opinions, experiències i visions que té la població que serà la destinataria principal de les polítiques a implementar. La participació social està en un moment històric important, perquè d'una banda és una aspiració legítima de les societats, però d'altra banda s'està impulsant com un pal·liatiu enfront de les grans mancances socials.

Per fer front a l’actual situació de crisi la gran majoria d’ajuntaments han deixat d’utilitzar mecanismes de participació institucional o han reduït molt significativament la freqüència amb què els utilitzen. Al mateix temps, emergeixen des de la ciutadania noves formes de resolució dels problemes col·lectius a través de la col·laboració, la solidaritat, el voluntariat, l’autoorganització i l'autogestió. Cal repensar la realitat institucional i el rol dels professionals i l’acció política per adaptar-los a un model on hi hagi una relació més flexible i directa amb la comunitat. En aquest sentit, i tenint en compte que la llei d’estrangeria restringeix la integració política de gran part de la població migrant resident a Espanya, dediquem esforços en l’àmbit català i amb el corresponent marge competencial a incloure a totes les persones independentment de la seva edat o situació administrativa així com potenciem dinàmiques de participació social en els processos de decisió de la política pública amb perspectiva de gènere i antiracista. Que escoltar-nos sigui una constant per l’acció municipal més enllà de les lògiques electorals. Votem, però també generem espais de diàleg amb el conjunt dels residents de cada barri durant l’any per decidir com volem cuidar la infraestructura, que necessitem construir o quines activitats impulsar. Només des d’aquesta proximitat, on ens trobem diferents generacions i origens culturals, ens anticiparem des de la intel·ligència colectiva, a possibles conflictes, superar la desafecció per la política com a forma de gestió social, fer front a factors de risc d’exclusió estructurals i farem de la convivència comunitària una forma de vida i no un greuge a contenir.