Parlen els militants

Fa quinze dies que no paren, fent tot allò que cal durant una campanya electoral: enganxant cartells, repartint fulletons o organitzant autocars per anar als mítings. Tenen idees diferents, però coincideixen que el primer gran repte del nou govern català serà afrontar la crisi econòmica, i fan una crida per a que els electors acudeixin a les urnes.

Les anomenades “bases” dels partits juguen un paper clau durant la campanya electoral, sovint duent a terme una feina no gaire visible, però necessària per fer arribar el missatge als electors propis i intentar convèncer els indecisos. En uns moments en que una part important de la societat se sent allunyada de la classe política i dels partits, demanen als ciutadans que diumenge vagin a votar, ja que, diuen la majoria dels militants consultats, aquestes eleccions “són especialment importants”. “Estem en un període dolent per la crisi econòmica i les relacions entre Catalunya i Espanya, i el país necessita més que mai que la gent es pronunciï, que digui el que creu que serà el millor per a Catalunya”, considera Miguelina Subirà, que des de l’any 1975 milita a Convergència Democràtica de Catalunya. Mercè Mulet fa pocs mesos que s’ha donat d’alta al Partit dels Socialistes de Catalunya, i també pensa que les del 28 de novembre “són unes eleccions més transcendents que en d’altres ocasions. La política és important com el pa de cada dia, hi ha uns senyors que fan una gestió, però des de la societat hem de dir cap a quina banda volem que vagi aquesta gestió. Trobo força demagògica la gent que sempre s’està queixant però que després ni tan sols va a votar”. D’una manera semblant es pronuncia Teresa Navarro, d’Esquerra: “Els que prescindeixen de la política estan deixant que els altres decideixin per ells, i en aquests comicis es decidirà quin ha de ser el Govern que en els propers anys gestionarà la crisi, la resposta al Tribunal Constitucional, o els reptes de la sanitat pública, entre molts altres aspectes”.

“Les eleccions són la festa de la democràcia”, considera des del Partit Popular el militant Antonio Rivas, tot afegint que “l’abstenció és molt respectable, però de difícil lectura perquè de motius n’hi poden haver molts, i per tant si el que vol l’elector és fer un vot de càstig als polítics penso que seria millor votar en blanc que no quedar-se a casa”. Marc Navarro té 27 anys i ja en fa deu que milita a Esquerra Unida i Alternativa (organització que forma coalició amb Iniciativa per Catalunya Verds); conscient que una part molt important del jovent s’absté, fa una crida als de la seva franja d’edat: “Per als joves encara és més important anar a votar, perquè tot apunta que la nostra generació viurà pitjor que la dels nostres pares, i cal fer alguna cosa, que pot començar per la més fàcil, anar a votar per dir cap on volem que vagi tot plegat, fins a d’altres com participar en sindicats o moviments associatius. No hem d’oblidar mai que durant moltes dècades aquí ningú no es podia pronunciar”. “És molt important que el polític sàpiga què pensa el poble, i si la meitat dels electors s’abstenen, malament, alguna cosa falla. Penso que el vot en blanc hauria d’equivaler a butaques buides al Parlament, i així els polítics recordarien a cada sessió que alguna cosa no fan bé, a més a més que ens estalviaríem tots plegats uns quants diners”, opina des de Ciutadans Juan Carlos Pablos.

La utilitat de la política
Els militants diuen sentir-se sovint remant a contracorrent, en uns moments de cert desprestigi del món de la política. “Sembla com si s’hagués volgut crear una classe social nova, anomenada ‘els polítics’, i l’hagin volgut apartar de la societat, quan la realitat és que tothom, en el seu dia a dia, està fent política”, manifesta Marc Navarro. Les més de tres dècades de militància de Miguelina Subirà li permeten confirmar que “ha anat minvant la passió per la política”, però ho relativitza: “Sortíem de quaranta anys de dictadura i aleshores tot era molt explosiu. Als països on la democràcia hi és present des de fa anys és habitual que l’abstenció sigui alta”. Teresa Navarro fa quatre anys que milita a Esquerra, i explica que s’hi va apuntar per “contribuir a assolir una societat més justa i lliure des de la meva ciutat. La política és cosa de tots”, mentre que Juan Carlos Pablos es troba a Ciutadans des dels inicis de l’organització: “Mai m’havia acostat a la política, però el Tripartit em va començar a espantar amb les obligacions de l’idioma, i posant problemes on no n’hi havia. Em vaig veure molt reflectit en les idees d’Albert Rivera”. Mercè Mulet va decidir entrar al partit aquest estiu per “la situació econòmica i social, que ha canviat molt els darrers anys, i em dono d’alta del PSC per ajudar en les coses que crec, per fer pinya”, mentre Antonio Rivas va trobar en el PP “el partit que millor representa els meus ideals sobre l’economia, les relacions entre Catalunya i la resta d’Espanya, la llibertat de l’individu i el respecte a les persones”.

Totes elles i tots ells tindran diumenge un dia intens, i una nit d’escrutini que seguiran amb atenció, a l’espera d’uns resultats que somriguin les seves sigles i, de ser així, dels que se sentiran part de l’èxit.